Els partits es reparteixen el llegat polític de Suárez

MadridLa capacitat per escoltar i per comprendre, per respectar l’opinió del que discrepa. Les formes, en definitiva, tan importants a la Transició. Aquesta és la lliçó que els governants d’avui haurien de treure del llegat polític d’Adolfo Suárez, segons afirmava ahir Miquel Roca, un dels pares de la Constitució. Tots dos són bons referents d’aquest camí del mig que transita per un centre mal comprès, que ha intentat obrir-se pas entre els dos grans blocs ideològics de l’Estat. Tot i les crítiques i solituds que aquesta aposta li va costar en vida a l’expresident espanyol, que va morir ahir a les 15.03 en un hospital de Madrid, els partits fan seva l’herència política que deixa. Això sí, passada pel sedàs del 2014. Tothom vol portar l’aigua al seu molí per justificar, amb el seu exemple, les posicions pròpies en els debats actuals.

Suárez, el franquista que va saber desmuntar l’aparell de la dictadura per conduir el país cap a la democràcia, és potser l’últim president espanyol amb consens a dreta i a esquerra, malgrat que al final de la seva carrera va veure com els ciutadans li giraven l’esquena a les urnes. Ahir polítics de tot l’arc parlamentari i d’arreu de l’Estat van coincidir a donar valor a la seva figura: del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, al secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, passant pel president de la Generalitat, Artur Mas. Líders sindicals, organitzacions empresarials i alts representants europeus també es van sumar a les mostres de condol i al reconeixement a la seva tasca.

El rei Joan Carles, amic personal de Suárez, va llegir una declaració institucional en què va expressar la “gratitud” per la feina feta i el “dolor” per una mort que, des de divendres, es temia imminent. L’Alzheimer que tenia des de feia més de deu anys l’expresident, nascut a Cebreros (Àvila) el 1932, havia empitjorat el seu estat de salut els últims dies. El monarca va fer una breu intervenció vestit de dol. Darrere seu, la fotografia d’ells dos caminant d’esquena quan el 2008 el cap de l’Estat li va entregar el Toisó d’Or. Una imatge que captava el retrobament, en plena democràcia, de dos dels protagonistes de la Transició.

Articular la “diversitat”

En un moment en què el debat territorial marca l’agenda política, el rei va animar a buscar el consens que, segons va dir, va perseguir Suárez per aconseguir “la millor articulació de la diversitat d’Espanya”. Va subratllar que el seu exemple demostra que “amb unitat i solidaritat” es poden fer grans proeses.

De fet, l’encaix autonòmic va ser un dels elements centrals del difícil trencaclosques que Suárez va haver de quadrar. Per això a finals dels setanta no va dubtar a adaptar les lleis vigents a les demandes de la societat. Quan va començar a canviar les velles canonades de la dictadura, ell era un polític avalat per la legalitat però encara sense la legitimitat de les urnes. En aquest terreny, gens fàcil, es va saber moure per aconseguir el naixement d’un estat democràtic. Per tenir èxit, l’aleshores president -polític seductor, elegant i pactista- va saber teixir acords amb un ampli ventall de partits. Ahir, com va fer Joan Carles, el PP i el PSOE van posar l’èmfasi en la recuperació d’aquell esperit de consens. Rajoy, en una compareixença a la Moncloa, va instar els espanyols a seguir el camí d’“entesa, concòrdia i solidaritat” que ell va marcar. El líder socialista, Pérez Rubalcaba, va dir de Suárez que era un polític compromès amb “la llibertat, la democràcia i l’ordre constitucional”. Per govern i oposició, ocupa ja un lloc destacat en la història, per haver liderat una etapa molt convulsa des de la unitat i el coratge.

La capacitat d’assumir riscos

A Catalunya, en canvi, el gruix dels partits van posar l’accent en la capacitat que va demostrar per llegir el moment històric i ser flexible a les demandes ciutadanes. El president Mas va elogiar de Suárez “la gran capacitat de lideratge i d’assumir riscos” i en un comunicat va evocar el seu reconeixement a la singularitat catalana al marge de la Constitució. El portaveu d’ERC al Congrés, Alfred Bosch, va instar Rajoy a prendre exemple d’un home que, tot i procedir del franquisme, va ser prou valent per “canviar de semàfor”. La coordinadora nacional d’ICV, Dolors Camats, també va elogiar la traïció als seus, en reconèixer la “legitimitat” de la Generalitat i legalitzar el PCE.

Ahir amics i antics adversaris de Suárez van reivindicar el seu llegat. Amb la mirada i el cap al 2014.