Els partits catalanistes planten cara al PP
Si el PP fa una campanya de divisió territorial tornarà a quedar-se sol. És el missatge que es desprèn dels partits catalanistes, que rebutgen amb contundència l'argumentari popular que va avançar ahir l'ARA.
BARCELONASi el PP vol ser el dic de contenció del sobiranisme, els partits que abracen el catalanisme no estan disposats a permetre que ho faci a base de dividir la ciutadania del país. L'argumentari que es cou als fogons de la seu del carrer Urgell de Barcelona per combatre la reivindicació del concert, que ahir va fer públic l'ARA, ha indignat els partits que van fer pinya entorn del nou model de finançament, així com també el PSC, que tot i que es va abstenir en els punts claus, rebutja frontalment el que considera un atac a la cohesió social.
"Jo els convidaria a ensenyar aquest argumentari als seus companys del PP del País Basc, a veure què en pensen ells", assegura el portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, burxant en aquesta paradoxa en la qual es mouen els populars. El dirigent convergent considera que aquest afany per denunciar el dèficit fiscal entre territoris -segons les dades que vol utilitzar el PP en una campanya, Barcelona pateix un dèficit del 13% perquè aporta el 79% dels impostos, mentre que només rep el 66% de les inversions de la Generalitat- posa en evidència que el PP "ni tan sols creu" en l'estat de les autonomies que diu que defensa. "Que no pateixin, que si deixem de tenir l'espoli que tenim podrem reequilibrar les inversions dins del territori", etziba Turull.
Còmodes en "la crispació"
Els socialistes consideren que l'argumentari del partit que lidera Alícia Sánchez-Camacho demostra que el PP "està aprofitant la crisi per desmantellar l'estat del benestar" que s'ha construït durant 30 anys. "Després de jugar a la divisió i l'enfrontament amb Espanya no hauria de fer el mateix dins de Catalunya", adverteix el secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández. Segons el dirigent socialista, la campanya que prepara el PP demostra que el partit de Camacho "només se sent còmode en la crispació", i per això s'entesta a convertir "en un ring" l'escenari polític català.
"L'equilibri territorial és un element fonamental a Catalunya", alerta el diputat d'ICV-EUiA Josep Vendrell, que considera que el PP està a punt d'aprovar un "argumentari totalment absurd que frega el ridícul". Per l'ecosocialista, l'estratègia dels populars és una manera de negar que Catalunya és un subjecte polític en relació amb l'Estat. "És una involució en el PP el fet de negar el problema. És evident que hi ha un dèficit fiscal que és històric. Pots estar d'acord o no amb el concert, però és injust i un insult a la ciutadania negar el problema", considera Vendrell.
Si bé el PP ha procurat en els últims mesos desempallegar-se de l'etiqueta de partit anticatalà, ERC recorda que els populars "no han canviat" i que la campanya que volen impulsar a la tardor és la màxima expressió de la "incomprensió de la identitat catalana". La portaveu al Parlament d'ERC, Anna Simó, denuncia que a hores d'ara hi ha una "doble pinça per dalt i per baix", protagonitzada pel PP i el PSOE. "Per dalt l'ofensiva recentralitzadora de l'Estat i les amenaces de no garantir la liquiditat de la Generalitat, i per baix les comunitats autònomes, començant per Extremadura i seguint per Andalusia", alerta la portaveu republicana. També Turull carrega contra els dos grans partits espanyols, perquè fan esforços per assenyalar Catalunya i Alemanya com "els dos grans insolidaris que hi ha a Europa".
L'exemple dels estats federals
L'argumentari dels populars també recull que el model que el Govern defensarà per a Catalunya és similar al de països com Grècia, Portugal, Irlanda i Xipre, que han acabat sent intervinguts, i posa com a exemple positiu els dels Estats Units. Vendrell recorda que, en aquest sentit, queda clar que "els estats federals són els més eficaços".
Així, si bé el PP fins ara tan sols havia contraargumentat el sobiranisme amb elements emocionals i identitaris, ara, en el seu intent de combatre'l des del pragmatisme -que és per on creix-, tampoc ho tindrà fàcil. El seu repte serà mantenir-se bel·ligerant amb campanyes com aquesta sense acabar relegat, de nou, a la marginalitat.