Ofensiva centralista a quatre mesos de la consulta del 9-N

Barcelona“És una qüestió de supervivència de l’autogovern”. Així s’expressava en conversa amb l’ARA un alt càrrec del departament de Governació, en referència a la consulta del 9 de novembre, a la qual s’encomana el Govern davant una onada recentralitzadora del govern del PP que ha superat totes les capacitats de blindatge autonòmic i amenaça de deixar les institucions catalanes en situació d’escac. Ja no només per les matèries legislades fins ara, sinó també davant les intencions expressades per l’executiu de Mariano Rajoy en àmbits com per exemple la Inspecció de Treball o la intervenció dels beneficis del port de Barcelona, a més d’altres com la gestió i ordenació del litoral i les comunicacions electròniques, que, malgrat que eren “traspassos de mínims”, ara l’Estat projecta recuperar.

Al mes d’abril, i per encàrrec de la vicepresidenta i consellera de Governació, Joana Ortega, l’Oficina de Desenvolupament de l’Autogovern va elaborar un informe que posava al descobert que més d’un terç de les lleis o normes dictades per l’executiu de Rajoy -la meitat via decret llei, sense debat parlamentari- limiten o eliminen competències autonòmiques que es consideraven consolidades. En només dos mesos aquell informe, que sota el títol Recull de mesures centralitzadores adoptades o impulsades per l’Estat concloïa que 157 mesures incloses en 42 lleis del PP envaeixen o eliminen l’autogovern, ja ha quedat superat per l’acció legislativa de l’Estat i s’ha hagut d’actualitzar. “En cada llei nova perdem un tros d’autogovern”, alerten les fonts governamentals consultades.

És precisament en plena onada recentralitzadora que s’ha evidenciat que la sentència del 2010 del TC sobre l’Estatut va significar “la pèrdua de les armes de defensa” tant jurídiques com administratives de l’autogovern. Perquè aquella sentència va significar, a ulls de l’executiu català, “la pèrdua de tota base sòlida d’interpretació jurídica per defensar les competències pròpies”.

Intervenció política

L’aprimament de l’àmbit de poder administratiu autonòmic

És l’àmbit amb més afectació de l’activitat centralista de l’Estat. N’és un paradigma la reforma local, que no només limita les competències de la Generalitat sobre organització territorial, sinó que entra de ple en el principi d’autonomia local. En aquest bloc s’hi ha d’afegir ara també una altra ingerència en matèria d’Inspecció de Treball. En un traspàs parcial de competències a la Generalitat, el 2010 uns 300 inspectors, subinspectors i membres del personal administratiu van passar a dependre del Govern, que assumia les regnes per coordinar les qüestions relacionades amb el control de la seguretat i la salut laboral, mentre que la inspecció d’afers relacionats amb la Seguretat Social quedava en mans de l’Estat. La nova llei que impulsa el govern espanyol, però, liquida aquest traspàs -“de mínims”, a criteri del Govern- i pretén recuperar tota la capacitat de planificació i direcció de les polítiques d’inspecció. Les fonts consultades consideren que més enllà d’escapçar la capacitat legislativa de la Generalitat, l’activitat normativa de l’executiu de Rajoy pretén la recuperació del poder administratiu, un “atac al cor de l’autogovern”.

També figuren en aquest àmbit la reforma de la llei d’estrangeria, que retira a la Generalitat la competència d’expedir permisos de treball per a estrangers, la reforma de les administracions públiques i la llei d’unitat de mercat, que permet que qualsevol empresa operi a Catalunya al marge del territori espanyol on hagi obtingut la llicència d’activitat, entre moltes altres mesures.

Autonomia financera

El port de Barcelona, exemple de la intervenció estatal

El ministeri de Foment prepara un decret llei que s’aprovarà al juliol que pretén obligar els ports amb beneficis a aportar-ne la meitat a un fons estatal que ha de servir per finançar els accessos a una trentena de ports espanyols. El 2013 el port de Barcelona va tenir 74,6 milions de benefici, dels quals la meitat, 37,3 milions, els haurà de cedir al fons estatal. Significaria, per tant, que l’Autoritat Portuària de Barcelona aportaria fins al 30% del fons d’accessibilitat, quan, paradoxalment, el port barceloní no té resolts els propis accessos ni viaris ni ferroviaris.

El del port de Barcelona és el paradigma de la concepció centralista de l’Estat, ni que sigui lesionant el principi de lliure competència -els ingressos que generen els operadors privats del port de Barcelona es destinaran a fer més competitius altres operadors que els són competència directa- i d’autofinançament dels ports d’interès general malgrat que són principis garantits per la mateixa llei estatal de ports. I això sense perdre de vista la privatització d’Aena, que allunya encara més l’eterna demanda d’una gestió individualitzada del Prat.

El cas del port se suma al de la llei d’estabilitat pressupostària, que permet que l’Estat exerceixi una tutela financera de la Generalitat; o el del control de la liquiditat, l’eliminació del marge normatiu en distribució elèctrica, la gestió de les beques o la liquidació de la competència en mediació de les relacions laborals.

Cultura i ensenyament

Wert suma a la seva llei el fre al retorn dels ‘papers de Salamanca’

El ministre d’Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, no pensa retornar tots els papers de Salamanca confiscats a Catalunya per les tropes de Franco, com l’Estat s’havia compromès a fer anys enrere. S’empara en una sentència del TC per interpretar que l’Estat només té obligació de retornar els que poden ser restituïts als propietaris, però no si els propietaris han desaparegut o no està clar qui n’és el successor. Nega així cap legitimitat de la Generalitat pel que fa a la custòdia de documents requisats durant la Guerra Civil. El cas dels papers de Salamanca se suma a la més que controvertida llei Wert, que amenaça la immersió lingüística i deixa la Generalitat sense marge per fixar les matèries del currículum.