Els nous pioners d’un sector que surt de l’infern

Barcelona“Aquest és l’any zero després d’un 2013 nefast”. Així descriu la situació de la construcció José García Montalvo, catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra i expert en el sector. Diu que la inversió es recupera, però “a ritme molt lent”. Des del punt de vista de la demanda, explica, els bancs han obert una mica l’aixeta. Hi ha una certa guerra hipotecària, sobretot en els marges, però les condicions no són les d’abans: el crèdit ja no cobreix tot el cost de l’habitatge i es demanen més garanties als clients.

Des del punt de vista de l’oferta, diu García Montalvo, sí que hi ha una certa inversió però només en alguns llocs molt concrets, com a la ciutat de Barcelona. La construcció a la costa o en corones metropolitanes com la de Madrid, que es va disparar abans durant la bombolla, està absolutament parada. Però en casos com el de Barcelona hi ha possibilitats d’invertir i fer negoci. Hi ha bancs que tenen sòl absolutament aprovisionat i algunes constructores que han sobreviscut. I els costos de la construcció s’han abaratit, des de la mà d’obra fins al ciment. Per tant, un promotor “amb una repercussió del sòl baixa i uns costos també baixos pot invertir sense gaire risc i obtenir un marge suficient si té una bona localització”, diu García Montalvo. Fins i tot creu que els bancs incentiven aquests casos, però amb promotors de confiança.

Per això aquest acadèmic descarta la possibilitat que hi pugui haver una nova bombolla, almenys en molt de temps, tot i el creixent interès dels inversors per comprar a Barcelona. Això sí, creu que els fons que ara inverteixen només faran negoci si tenen una visió patrimonialista, però si el que volen és especular comprant actius i revenent-los després a particulars a preus alts, els serà difícil. Entre altres coses, diu, perquè darrere de la demanda al final hi ha famílies concretes que necessiten un pis per viure.

Cues per comprar

Sota aquesta visió de negoci ja hi ha qui està invertint. Per exemple, La Llave de Oro, que continua amb promocions tot i la durada de la crisi. També Solvia, la immobiliària del Banc Sabadell (que ara s’està convertint en socimi per gaudir d’avantatges fiscals), ha fet l’aposta i acaba de construir el seu primer edifici de pisos a Barcelona, a la zona de Marina. És un bloc de tretze plantes al carrer Sancho de Ávila i que tindrà un total de 62 habitatges, a més d’aparcaments subterranis. L’edifici, construït per Sacyr, és singular pel seu disseny, amb tretze plantes d’alçada i 62 pisos de dues, tres i quatre habitacions, amb preus de venda a partir dels 200.000 euros.

Un altre cas curiós és el de Corp, una companyia nascuda el 2008, en el pitjor moment de la crisi. Des d’aleshores ha venut més de 1.500 pisos. La clau, explica el conseller delegat de la companyia, Fernando Cirera, és satisfer una demanda petita però existent, buscar uns marges raonables -equiparables als industrials, i no els desmesurats que hi havia al sector promotor abans de la crisi- i tenir una alta rotació d’actius perquè el balanç no pateixi cap llast. Aquesta companyia, per exemple, està fent un gratacel a Diagonal 131 amb una inversió de 73 milions. El sòl és d’Altamira, filial immobiliària del Santander. Els pisos que surten al mercat tenen preus d’entre 240.000 i 600.00 euros. Però també té altres promocions, com gairebé 100 habitatges a Vall d’Hebron i a Badalona.

I al sector català també hi ha entrat un nou jugador: Vía Célere acaba d’aterrar des de Madrid i ja té dues promocions, una al carrer Aragó i una altra a Can Batlló, i espera tancar-ne una de tercera al gener.

El sector immobiliari també té els seus supervivents. Colonial i Renta Corporación han aconseguit refinançar-se -la segona després d’aixecar el concurs- i tornar a cotitzar amb èxit a la borsa.