President de La GeneralitatEl rei Joan Carles I ha abdicat la Corona i, com a president de Catalunya, em correspon mostrar respecte per aquesta decisió. Després de gairebé quaranta anys de regnat, semblaria que entra dins de la lògica generacional, si bé és cert que la situació de l’estat espanyol i les seves circumstàncies aconsellen ser prudents respecte a les causes d’aquest fet. En la llarga trajectòria del rei Joan Carles hi ha actius i passius. No em correspon valorar-ho, però sí que dic que, com a tot servidor públic, se li ha d’agrair l’aportació positiva que hagi pogut fer.
Passat aquest temps, però, l’abdicació del rei marca un moment simbòlic per fer un balanç i una conclusió: cal assenyalar que hi ha hagut un canvi molt significatiu respecte a la manera en què la societat catalana es relaciona amb les institucions de l’Estat. El poble de Catalunya, molt majoritàriament, va fer una aposta sincera i compromesa pel pacte constitucional del 1978. Les institucions de l’Estat que naixien i renaixien en aquell moment, com la monarquia, les Corts Generals, el Tribunal Constitucional i algunes altres, representaven el contingut del pacte, hi donaven forma i havien de garantir-ne el compliment. Ha passat una generació i mitja, i aquella aposta dels catalans i catalanes ha quedat incompleta, insuficient. Fins al punt que en una part significativa i probablement majoritària de la societat catalana hi ha distanciament, desafecció i segurament desconnexió respecte a la majoria d’aquestes institucions.
Al nou monarca, el príncep Felip, li desitgem sort i encerts. A Catalunya sempre hi ha el desig que a Espanya li vagin bé les coses. Però també desitgem el millor per a Catalunya i els seus més de set milions d’habitants. El rei Joan Carles va parlar de la nació espanyola, però, al costat, hi ha una nació catalana. Arribats en aquest punt de la relació amb Espanya, el millor per a Catalunya, ara, és poder decidir el nostre futur lliurement, democràticament, pacíficament. El proper 9 de novembre tenim una cita amb el nostre futur, que, de la mateixa manera que volem que sigui bo per a Espanya, volem que sigui bo per a Catalunya.
El rei d’Espanya canviarà, i el procés democràtic català tirarà endavant. Per això aquest moment històric és moment de demanar a totes les institucions de l’Estat, totes, que respectin la voluntat de decidir del poble de Catalunya. Que ho facin des d’una actitud de respecte mutu, diàleg permanent i lleial col·laboració.
