Un nou president per a un Mèxic en guerra

BarcelonaEl partit que va governar amb mà de ferro Mèxic durant més de set dècades torna al poder, però ho fa amb un país totalment diferent del que va deixar la vella guàrdia priista el 2000. Quan avui Enrique Peña Nieto, l'aposta mediàtica del Partit Revolucionari Institucional (PRI), sigui investit president, prendrà les regnes d'un país assolat per una guerra contra el crim organitzat que ja ha deixat més de 100.000 morts.

Els reptes de Peña Nieto són majúsculs. Té davant una població que veu com les bones dades econòmiques no es tradueixen en millors polítiques socials. A més, tampoc té majoria ni al Congrés ni al Senat per aprovar totes les lleis que vulgui, tal com va fer el PRI durant bona part del segle XX. El president sortint, Felipe Calderón, es renta les mans davant un balanç desastrós i se'n va a treballar a Harvard, mentre que els mexicans exigeixen la solució a una dècada agonitzant.

El narcotràfic

En sis anys de guerra declarada, s'ha passat de 8 a 14 càrtels

El 8 de desembre del 2006 Calderón declarava l'inici de la guerra contra els càrtels. Desplegava 4.200 forces de l'exèrcit, 1.000 soldats de l'armada, 1.400 policies federals i 50 agents del ministeri de Seguretat Pública. Sis anys més tard, el cost en seguretat s'ha triplicat, com també s'ha gairebé duplicat el nombre d'organitzacions criminals que participen en el conflicte: s'ha passat de 8 a 14. Calderón s'ha reservat per al final de la legislatura la captura dels grans capos, però les xifres de morts pel conflicte -difícils d'aclarir- no mostren un final a aquesta sagnia.

La pressió dels ciutadans, representada pel Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat, no ha aconseguit ni aprovar una llei que reconegui les víctimes del conflicte. Calderón diu que no tem que el portin a la Cort Penal Internacional de l'Haia, perquè sempre ha "actuat respectant la llei" i si l'exèrcit ha matat civils ha estat "excepcional".

Les relacions amb els EUA

El poble paga car ser el camí de la droga que consumeixen els veïns

"Els Estats Units no reconeixen que al seu país veí s'hi lliura una guerra", declarava a l'ARA el sacerdot i activista mexicà Alejandro Solalinde, amenaçat de mort tant pel crim organitzat com per polítics corruptes. Els Estats Units s'han convertit en la pedra angular del conflicte, que no està tipificat com a guerra ni pels organismes internacionals.

Per evitar complicacions dins de casa, Washington ha erigit la gran muralla de la discòrdia a la frontera, i ha enviat tropes a Mèxic per netejar la seva imatge, en l'anomenada Operación Mérida, firmada per la secretària d'Estat Hillary Clinton i Calderón. Però alhora Mèxic depèn totalment de l'economia nord-americana. Segons la politòloga i acadèmica mexicana Denisse Dresser, el made in China s'està convertint progressivament en made in Mexico als EUA. De fet, el 80% de les exportacions mexicanes van al país veí.

L'economia

Mèxic s'estanca mentre el Brasil es converteix en el gran gegant llatí

Tot i que Calderón ha sabut aguantar -en termes macroeconòmics- el cop de la crisi global, el país no creix segons les expectatives que tenia quan va entrar al segle XXI. "Mèxic ha triat ser cua del lleó del món occidental (és a dir, els Estats Units i la Unió Europea) i entrar a formar part del club dels rics, sense acabar de ser-ho", destaca Anna Ayuso, investigadora del CIDOB. I és que Mèxic no forma part dels BRICS i veu com el Brasil li passa la mà per la cara. "És probable que la nova presidència del PRI renovi l'interès de Mèxic per l'Amèrica Llatina, no només en termes tradicionals, sinó també en termes de noves oportunitats: una possible aliança transpacífica amb Xile, el Perú i Colòmbia, d'una banda, i els EUA i el Canadà, de l'altra", afegeix l'analista.

Els percentatges també giren l'esquena al país. El 2008 hi havia un 44,5% de població en situació de pobresa, dos anys més tard es creixia fins a un 46,2%.

La corrupció

Els conservadors temen un nou pacte del PRI amb els càrtels

Una de la grans banderes de campanya dels conservadors va ser que un retorn del PRI significava de nou una aliança amb els càrtels, tal com van fer abans del 2000. Però de l'herència de la corrupció se'n salven pocs polítics. Calderón tanca legislatura amb acusacions directes a la seva mà dreta, el secretari de Seguretat Pública -l'encarregat de la lluita contra els càrtels-, d'encapçalar una xarxa de corrupció que protegia el càrtel de Sinaloa, el que passaria més droga als EUA.

Per evitar-se investigacions i problemes futurs, però, el Partit d'Acció Nacional va promulgar finalment dijous una polèmica reforma laboral que obre la porta als contractes per hores. Així el PAN aplana el camí per a un pacte d'estat amb el PRI, que ahir ja van anunciar alguns mitjans mexicans.