Una norma per votar i resoldre un plet

Barcelona“Procurarem votar el 9-N”. Ho va dir Artur Mas als centenars d’independentistes convocats per l’Assemblea Nacional Catalana que, en un ambient més reivindicatiu que festiu (els crits de “Votarem!” eren constants), es van concentrar davant del Parlament ahir a la tarda. Seguien, des de l’exterior i amb una xafogor que no va donar treva durant tres hores, el ple d’aprovació de la llei de consultes populars no referendàries que ha de fer possible la consulta. Poc abans, Oriol Junqueras, el líder d’ERC, va dir-los que estaven “tots compromesos per fer el que toca, votar i guanyar”. Ahir es va fer un pas més.

Cent sis diputats (els del bloc promotor de la consulta -CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP- i els del PSC) van aprovar la llei més rellevant de la legislatura en un ple que va aixecar una gran expectació però en què tots els líders, llevat d’Albert Rivera, es van reservar. Els 28 diputats del PP i Ciutadans van votar contra la llei amb l’argument que no correspon als catalans el dret a pronunciar-se sobre el seu futur, encara que sigui de manera no vinculant. Per ells toca fer-ho als espanyols en conjunt. I com que, per una qüestió legal i demogràfica, no és possible un canvi unilateral de les regles del joc, els portaveus unionistes van convidar els partits catalanistes a “seduir i convèncer” el PP i el PSOE. Una seducció que trobaven a faltar els sobiranistes en Mariano Rajoy en un dia marcat pel referèndum escocès, que s’ha decantat segurament per les ofertes del conservador anglès David Cameron i la seva capacitat d’afrontar el desafiament democràtic plantejat.

La norma catalana per poder preguntar l’opinió als ciutadans majors de setze anys empadronats a Catalunya al marge de la seva nacionalitat -cosa que va criticar Rivera- és un pas important en el procés cap a l’estat propi que dóna peu a tres cites més: la convocatòria de la consulta, que Mas signarà aviat; la resolució del recurs que el govern espanyol presentarà al Constitucional contra la llei i el decret, i que comportarà la suspensió immediata, i finalment el mateix 9-N. Els partits hauran de decidir què fan un cop l’alt tribunal espanyol freni la consulta sobre la independència. Preservar la unitat serà el repte.

L’eix Mas-Junqueras

El debat de política general que va acabar dimecres va servir als sobiranistes per refermar-se en la voluntat de votar amb les “màximes garanties democràtiques possibles”, i a Mas i Junqueras per refer la seva relació en un moment crític, obrint un escenari que els permet afrontar junts el present i encarar amb perspectives d’unitat el futur. A mesura que s’atansa el 9-N, creix el convenciment que cal buscar una manera perquè aquell dia els catalans es facin sentir “i per no perdre”. En aquesta direcció anaven les declaracions de Muriel Casals i Carme Forcadell, representants del vigilant sobiranisme cívic. El Govern i els partits del sí busquen escletxes per esquivar la legalitat espanyola sense esgarrinxades. I estan segurs que la llei que es va aprovar ahir pot donar-los marge. És, segons el diputat de CiU i relator de la ponència, Josep Rull, el que es pretén buscant “la interacció entre legalitat i democràcia”. Rull va admetre que plana l’amenaça que el TC ho esguerri tot i obligui llavors a tirar pel dret. El nacionalista, esperonat per les últimes declaracions de Mas, que dijous va dir que “un país un dia pot desobeir”, va indicar que Catalunya no es deixarà prendre el dret a decidir: “No demanarem permís ni demanarem perdó”, va advertir.

Els portaveus del sí es referien un cop i un altre a Escòcia i al contrast amb Rajoy, que diu no a tot i abonat a un discurs de la por “enllaunat”, tal com el va definir l’ecosocialista Dolors Camats, que va recordar que “si la democràcia no ofereix solucions la gent se les pren”. Citant l’argument que els juristes del Col·lectiu Praga van posar en circulació en un article ahir a l’ARA, va sostenir que la consulta “encaixa en el concepte d’acte preparatori de la reforma constitucional” que va demanar el TC en la sentència contra la declaració de sobirania. En tot cas la consulta és, per Camats, una eina no “substituïble” per cap altra “perquè volem votar i no simulacres”. Al·ludia a les plebiscitàries que Mas i Junqueras sospesen com a pla B.

La diputada d’ERC Gemma Calvet advertia al seu torn que “si no s’escolta no s’hi veu, i si no s’hi veu no es fa un servei a la democràcia”. La diputada republicana va assegurar que la llei i el procediment eren legals però també va admetre que s’està ja en una unilateralitat inevitable. Com recordaven els seus aliats, el 8 d’abril ja es va estendre la mà per negociar la consulta i el Congrés la va rebutjar amb un no immens -el 86%-, que el diputat del PP Santi Rodríguez va reclamar també “legítim” . Però els partidaris de la llei entenen que no ha de servir per ofegar la veu dels catalans.

Pensant en “la Catalunya que ve”

La llei de consultes, “el tret de sortida de la Catalunya que ve, on votar no separa sinó que uneix”, segons Joan Ignasi Elena, escindit del PSC i que intenta fer sentir la veu del socialisme catalanista des d’Avancem, també va comptar amb el suport de la CUP, que no accepta que “Espanya ens consideri -va dir- menors d’edat”. Quim Arrufat la va presentar “com una via per recuperar sobirania” i resoldre l’actual “distància entre representants i representats”.

Aquest va ser un dels arguments dels partidaris de la norma, que si bé admetien que era la llei per fer possible el 9-N, afirmaven que no era només per fer la consulta. El principal argument per sostenir-ho era el panell de votació. El PSC, contrari “a un procés no per votar sinó per acumular forces per a la independència”, evita des que el comanda Miquel Iceta fer pinya amb el PP i Ciutadans i va donar el seu sí. Ferran Pedret va criticar que la pregunta de la consulta no es porti al Consell de Garanties Estatutàries per por que no passi el tall i va recordar que són contraris “a una consulta sense acord ni empara legal que seria un tret al peu”.

El diputat socialista va dedicar els seus minuts a interpel·lar Ciutadans i el PP, que acusen el PSC de “tonto útil” dels sobiranistes, i els va exigir sortides polítiques al plet català. El popular Rodríguez no es va estar de carregar contra els socialistes per la seva tebior, així com Rivera que, en un discurs en clau espanyola, instava des del Parlament al PP i al PSOE a no recolzar-se més en CiU sinó en una tercera via espanyolista que ell voldria bastir amb UPyD. El líder de Ciutadans titllava el procés català de “populista”.

Donar garanties

Per als partidaris de la llei i la consulta es tractava simplement de fer un pas més (important) amb una norma que tornarà a posar a prova l’Estat i que pretén “donar garanties per decidir lliurement aspectes que són fonamentals”. El que s’ha fet a Escòcia sense acabar necessàriament en la independència.