Sonia Corrochano: “No renuncio a la maternitat per la feina”

BarcelonaEl març del 2012 es va convertir en la primera dona que assumia la direcció de l’aeroport del Prat. I avui té al cap reptes com captar noves rutes i seguir creixent en nombre de passatgers. Sonia Corrochano, que ara té 38 anys, és molt conscient de la responsabilitat que li comporta el càrrec -un compromís professional que, ho té clar, li condiciona la vida, però que va ser una elecció del tot personal i de la qual està encantada d’assumir les conseqüències- i afronta ara un repte en un àmbit diferent, el personal. D’aquí dos mesos serà mare per primera vegada. “No renuncio a res. Sé que la meva feina m’exigeix molt de temps i, sobretot, molta responsabilitat, i que potser el meu home passarà més temps amb la nena, però crec que tot és compaginable. D’entrada, ja hem decidit que ens partirem la baixa”, explica. Compta, assegura, amb “el suport incondicional de la família” com a pilar fonamental per tirar-ho tot endavant.

Va ser la mare la que, ja des de ben petita, li repetia de manera incansable que sobretot estudiés, que s’obrís totes les portes que tingués a l’abast per buscar-se la vida. Ella, filla d’una altra generació, s’havia quedat sempre amb l’espineta de no haver pogut estudiar. Treballava de modista a casa i volia per a la seva filla un futur diferent, amb més opcions i sense espinetes. “Quan li vaig dir que estudiaria enginyeria superior aeronàutica, va riure i em dir que ella havia insistit molt perquè estudiés però que tampoc calia que escollís l’opció més difícil”, explica rient Corrochano, que va cursar la carrera a la Universitat Politècnica de Madrid després de descartar, per preu, el que era el seu somni: convertir-se en pilot d’avió. Va escollir l’alternativa més pròxima. I no se’n penedeix.

Reunions en minoria

Quan va començar els estudis, a classe les noies eren, com a molt, el 10% del total. Durant els primers cursos a la facultat només hi havia uns lavabos per a dones i calia fer llargs recorreguts per arribar-hi. La cosa, però, ja va anar canviant durant els anys de carrera. I ara assegura que la fotografia és molt diferent i que les dones han anat agafant pes a les aules de les carreres tècniques. Un canvi que, diu, aviat es traslladarà al món laboral i, per tant, el seu cas, com a dona directora d’una infraestructura de tant pes com l’aeroport del Prat, deixarà de ser un fet aïllat. “No he hagut de demostrar més a la feina pel fet de ser dona, perquè a Aena sempre s’ha valorat la gent pels seus mèrits”, assegura. Darrere seu, Elena Mayoral va ser nomenada directora de Barajas. A les reunions, no obstant, Corrochano encara està en minoria i en funció de qui hi troba -sobretot en països no europeus- s’ha de reivindicar en el càrrec.