Navarro i Rubalcaba: resignació mútua

Madrid / BarcelonaEn els 50 minuts que dura un vol de Barcelona a Madrid, el PSOE va decidir canviar una abstenció per un vot a favor d'una resolució d'UPyD contra el dret a decidir. Pere Navarro, que d'entrada preveia un viatge sense turbulències perquè ho tenia tot lligat, va aterrar dimarts a Barajas descol·locat. Aquest sobtat canvi evidenciava un gir espanyolista del PSOE i un fre a l'intent del PSC d'arrossegar els socialistes espanyols a una reforma constitucional que no prohibeixi el dret a decidir. Uns i altres es resignen a viure amb la discrepància. El PSOE no compra la consulta de Navarro, per light que sigui, i el PSC trencarà la disciplina de vot quan calgui. Els socialistes s'aboquen a una conllevancia com la que, entre Catalunya i Espanya, va teoritzar el filòsof Ortega y Gasset.

"No tinc marge per abstenir-me", va dir resignat Alfredo Pérez Rubalcaba a Navarro. Aquest cop no va ser el PSC qui va forçar la votació diferenciada sinó que diputats del mateix PSOE van amenaçar de trencar la disciplina de vot perquè abstenir-se podia interpretar-se com un gest indulgent amb la consulta. Els històrics Manuel Chaves i Alfonso Guerra i el president asturià, Javier Fernández, entre d'altres, van pressionar Rubalcaba, que va concloure que votar sí al text de Rosa Díez era "un mal menor".

Pel secretari general del PSOE era preferible que el PSC es tornés a desmarcar que no pas que el propi PSOE es trenqués per primer cop al Congrés. Tot plegat, un símptoma que deixa clar que Rubalcaba ja no és capaç de controlar el timó del partit.

Però qui va ser realment el responsable de fer virar Rubalcaba? Les fonts consultades apunten a l'emergent presidenta andalusa, Susana Díaz. Una trucada va ser el detonant. Mentre la vella guàrdia escenificava el rebuig al dret a decidir, la nova guàrdia encarnada per Díaz va encendre les alarmes a la direcció del PSOE, que desconeixia quants diputats podia arrossegar l'andalusa. Díaz vol marcar el futur del socialisme espanyol, retornar a la seva federació el poder intern que havia tingut, i no té complexos per marcar terreny. Des que va accedir a la presidència de la Junta, va veure en la crítica al procés català un filó per guanyar posicions a Madrid i prendre la iniciativa interna.

Baralles de família

En tot cas, el que ahir lamentaven socialistes de pes és que es confirmen les pors que la Declaració de Granada -amb què els socialistes pretenien donar resposta federal als problemes entre Catalunya i Espanya- "es va tancar en fals". I a més alertaven que, si no aconsegueixen eliminar aviat de la memòria col·lectiva l'episodi de dimarts, les baralles de família tornaran a marcar el conclave socialista del 8, 9 i 10 de novembre, la conferència política que ha de traçar el camí ideològic dels socialistes durant dècades.

Rubalcaba està, doncs, atrapat entre dos focs: el PSC li demana que avali el dret a decidir i lideri una via federal per a Catalunya, mentre que una part del PSOE li reclama que faci pinya amb el PP en defensa de la Constitució i deixi clar que la sobirania nacional recau sobre tots els espanyols. Alfonso Guerra deia ahir que la distància entre un extrem i l'altre és insalvable, i per això va tornar a posar sobre la taula la possibilitat de crear a Catalunya un partit socialista alternatiu al PSC. A parer seu, la formació que lidera Navarro fa temps que "ha deixat de ser un partit socialista" per acostar-se a les "posicions nacionalistes".

El PSC no preveu una ruptura

Aquest tipus de propostes, però, no creen alarmisme a la seu del PSC al carrer Nicaragua. D'una banda, perquè consideren que aquest desig és minoritari i, de l'altra, creuen que no hi ha opcions reals perquè l'amenaça es faci realitat. Navarro ho va dir ahir clarament: "El PSC i el PSOE no trencarem pel dret a decidir".

Des de la direcció del PSOE, la portaveu al Congrés, Soraya Rodríguez, va ser l'encarregada de defensar públicament els lligams amb els socialistes catalans: "El PSOE i el PSC comparteixen el mateix projecte polític, que és el socialisme i la unitat d'Espanya". Socialistes catalans i espanyols explicaven ahir que el dret a decidir és un punt de discòrdia amb què han après a conviure i que es respecten mútuament. El problema apareix quan un sector del PSOE tem que es posi en dubte la seva espanyolitat per abstenir-se en una moció sobre el dret a decidir. Un diputat de Castellà i Lleó ho explicava així: ell està en contra de la consulta i del to "ultradretà" de la moció d'UPyD, però, abans que veure un titular com ara "El PSOE vota a favor del dret a decidir", creia preferible per al partit donar suport a Rosa Díez i "no oferir carnassa gratuïta al PP i a mitjans afins".

Sigui com sigui, Pere Navarro va procurar tancar files amb els seus des del primer moment davant del nou xoc amb el PSOE. Una hora abans de la votació de la moció d'UPyD, el primer secretari trucava contra rellotge a dirigents de la direcció per informar-los del canvi d'opinió dels socialistes espanyols. "El suport va ser unànime. La gent no va entendre que el PSOE fes el joc a Rosa Díez", asseguren fonts pròximes a Navarro. Fins i tot els dirigents crítics van avalar l'abstenció del PSC, i subratllen que el més important era que els socialistes marquessin la diferència amb els partits que no defensen el dret a decidir.

Queda ara per veure quines seran les conseqüències d'aquest nou desacord en la relació entre els socialistes catalans i espanyols. La primera vegada que el PSC va trencar la disciplina de vot del grup parlamentari socialista al Congrés -al febrer, quan va votar a favor d'una resolució de CiU sobre el dret a decidir dels catalans- es va saldar amb una multa de 600 euros a cadascun dels diputats del PSC i la dimissió induïda de José Zaragoza com a portaveu adjunt del grup. Ara la portaveu del PSOE al Congrés, Soraya Rodríguez, manté la incògnita sobre si es repetirà la mateixa seqüència, tot i que és possible que es torni a multar els diputats díscols però no es castigui el substitut de Zaragoza, Francesc Vallès, amb qui treballen amb total sintonia personal sabent les diferències de criteri sobre el dret a decidir, i sobretot perquè no és un dels homes de confiança -com sí que era Zaragoza- de Carme Chacón, a qui atribueixen moviments tàctics des dels EUA.

Veu pròpia per fets consumats

Arran d'aquell episodi del febrer es va posar en marxa la fins llavors ignorada proposta del PSC d'establir un protocol de relacions entre els dos partits, que havia de ratificar el comitè federal del PSOE. Els barons ho van tombar, però a l'hora de la veritat el PSC s'ha garantit per la via dels fets consumats la veu pròpia i el vot diferenciat a Madrid.

Fonts pròximes a Navarro sostenen que el PSOE aquest cop ha fet "el ridícul" i ha marcat un precedent perillós, després de "fer el joc" a una Rosa Díez que no desaprofitarà cap ocasió per desgastar el seu antic partit. Des de la direcció del PSC insisteixen que no donaran suport ni al Congrés ni al Parlament a cap proposta, resolució, llei o moció sobre el procés sobiranista que no sigui "fruit d'un acord", però caldrà veure què farà un PSOE més fragmentat que mai a partir d'ara. "Votar diferent dels nostres no ens agrada, però Navarro està convençut que ha fet el que tocava", insisteixen des del carrer Nicaragua. En tot cas, amb un Rubalcaba lligat de mans i peus pel sector més espanyolista, que el manté al capdavant del partit, la via federal del PSC queda encallada a la primera estació.

UPyD aprofita els punts febles dels rivals

UPyD sap que pot créixer a costa del PP i del PSOE i, per això, força votacions al Congrés en els temes que creu que poden posar entre l'espasa i la paret els seus adversaris polítics. Un exemple clar va ser la votació sobre el dret a decidir d'aquest dimarts. El partit de Rosa Díez sabia que provocaria un debat encès dins el grup socialista i que forçaria el PP a endurir el seu missatge contra la consulta. La portaveu del PSOE a la cambra baixa, Soraya Rodríguez, va dir ahir prou a "les propostes per intentar treure rèdit polític a curt termini que no aporten res i que duren el que dura un titular". Però la realitat és que tant socialistes com populars assumeixen que UPyD no canviarà el rumb. El PP és conscient que el seu punt feble ara és la qüestió dels presos d'ETA.