Navarro gira full a la teoria de la crispació

BarcelonaPere Navarro assumia un alt risc quan el 28 d’abril, l’endemà de ser insultat i presumptament colpejat per una dona a Terrassa, es deixava entrevistar per ràdios i televisions i manllevava el discurs que han estat atiant el Partit Popular i Ciutadans sobre el suposat deteriorament de la convivència a Catalunya arran del procés del dret a decidir. “Els motius són molt clars, estic absolutament convençut que això és el resultat del clima de crispació que es viu, que està allunyat del clima festiu i participatiu que alguns defensen”, va exposar llavors Navarro.

Unes paraules que ahir, amb l’afer ja mig resolt, tant ell com el seu entorn van estalviar-se de repetir -hi ha voluntat de girar full i centrar-se en la campanya de les europees- però que aleshores li van valer l’aplaudiment i les mostres de solidaritat de dirigents del PP i de C’s, que fa temps que tracen paral·lelismes entre l’aposta sobiranista a Catalunya i la dialèctica de les pistoles de fins fa uns anys al País Basc. Navarro confessava no tenir cap prova fefaent que indiqués que la bufetada a les portes de la catedral de Terrassa era fruit de l’enuig d’aquella dona amb el PSC per no alinear-se amb les forces que impulsen la consulta del 9-N.

Tot i així, el primer secretari del PSC va mantenir encara uns dies més la tesi de la crispació i va interposar una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra. El fet de seguir estirant el fil d’aquell episodi implicava un risc afegit: que la investigació conclogués amb la identificació d’una agressora que no respongués en cap cas al perfil insinuat per Navarro. I, tot plegat, a les portes d’unes eleccions, les europees del 25 de maig, amb tot el context d’esverament polític que això comporta a les seus dels partits.

Dues setmanes després de l’inici de la investigació, i ja en plena campanya electoral, els Mossos han començat a resoldre els enigmes que envoltaven el cas. La pel·lícula dels fets que es va imposant -descrita ahir pel conseller d’Interior, Ramon Espadaler, i per fonts pròximes a la investigació- situa l’incident com un episodi amb rivets grotescos protagonitzat per una dona que ja en el passat havia estat objecte d’una denúncia per haver agredit un empleat d’una entitat bancària perquè no funcionava un caixer. En qualsevol cas, un succés puntual, difícilment extrapolable com a símbol del que viu la societat catalana.

“Ja has netejat la bandera?”

Tot i que encara queden per conèixer-ne alguns detalls rellevants, ahir va precipitar-se en bona mesura el desenllaç del cas. Des de divendres passat, els Mossos tenien identificada l’agressora i, ahir, ella mateixa va prestar declaració a la comissaria de Cerdanyola del Vallès.

Quina va ser la seqüència que ha generat tot aquest rebombori? Navarro era el 27 d’abril al migdia a l’entrada de la catedral de Terrassa, a punt d’assistir a la comunió d’una parenta. A la cerimònia hi havia una vintena de famílies més. Enmig d’aquell núvol de gent va obrir-se pas una dona de 63 anys, que va reconèixer el cap de files dels socialistes catalans. Uns anys enrere, quan ell era l’alcalde de la ciutat, l’havia increpat pel carrer, enfurismada perquè al balcó de l’ajuntament hi onejava una senyera “bruta”.

En veure de nou Navarro, aquesta veïna d’Ullastrell va etzibar-li: “Què, ja has netejat la bandera?” D’acord amb la versió d’ella facilitada als Mossos, l’interpel·lat es va girar i li va deixar anar: “I tu, ja t’has pres la pastilla?” Després d’aquesta insinuació, la dona -de qui ahir el departament d’Interior encara no havia facilitat el nom- se li va abraonar en actitud violenta i va insultar-lo. El que ell descrivia com un cop de puny, ella ho reduïa a una simple empenta. Però més enllà de l’acció de l’agressora -que podria arribar a ser considerada com un atemptat a l’autoritat, susceptible de ser-li aplicat el Codi Penal- dels fets descrits se’n dedueix que el perfil de la dona -reincident en aquest tipus d’actituds- fa difícilment sostenible la teoria de la crispació, com si es tractés d’una circumstància recurrent atribuïble a la mobilització sobiranista a Catalunya.

El PSC es centra en la campanya

I, malgrat això, els esdeveniments contenen alguns detalls que permeten als socialistes dir que tampoc anaven tan desencaminats, no per generalitzar-ho com a símptoma del que està passant avui a la societat catalana, però sí per justificar que almenys en aquesta agressió s’hi detecten ingredients polítics. Un d’ells és que la mateixa protagonista del tumult reconeix que tot venia per una qüestió de banderes. L’altre, més anecdòtic, és que es tracta de la sogra del regidor d’Unió a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Carles Brugarolas.

Tot i així, fonts de la direcció del PSC agraïen als Mossos i a Interior la resolució del cas i asseguraven que no tenien cap intenció de burxar-hi més. Ni tan sols entraven a respondre a la versió de la dona. “Som a 12 dies de les eleccions europees i volem centrar-nos en la campanya”, al·legava un dirigent socialista consultat. L’impacte que pot tenir l’afer a les urnes es veurà el dia 25.