Unes eleccions anticipades amb un referèndum a l'horitzó

Les preguntes

1. Què ha de fer ara Mas?
2. S'esperava un cop de porta així de Rajoy?

Gemma Calvet

1. El president Mas hauria de convocar eleccions anticipades com més aviat millor i tenir en compte que ja no valen els eufemismes. Un cop s'ha portat la situació al límit amb un enfrontament institucional, cal que el Govern es defineixi nítidament i de la manera més clara possible respecte al projecte independentista. Ha de dir sí o no.
2. Sí i no. Era previsible una negativa si fem servir el sentit comú. No obstant això, Rajoy també podria haver fet servir més intel·ligència política i podria haver apostat per un altre tipus d'estratègia que allargués el procés, com per exemple la creació d'una comissió de treball. Sigui com sigui, una resposta tan clara i contundent s'agraeix, ja ens va bé. Ara sabem el camí que hem de seguir.

Jordi Muñoz

1. Per coherència amb el que ha estat dient fins ara, Artur Mas hauria de proposar els passos necessaris per poder celebrar un referèndum sobre la independència, com volen tres quartes parts dels catalans, independentistes o no. Seria bo que ho fes en uns termes consensuats amb la majoria parlamentària i social més àmplia possible, al voltant d'un gran acord nacional pel dret a decidir.
2. Des de la perspectiva catalana pot sorprendre, però el PP havia enviat molts senyals en aquest sentit. A més a més, és plenament coherent amb la dinàmica de la política espanyola, que va en direcció contrària al que es reclama des de la catalana: el que s'intentarà és la recentralització, en cap cas més descentralització.

Salvador Cardús

1. El president té un panorama interessant al davant. Cal que convoqui, perquè l'objectiu estrella de la legislatura, el pacte fiscal, està acabat. Al programa electoral hi ha d'incloure l'opció clara de la independència, tot i que, si no hi vol posar la paraula, pot optar per l'estat propi com a fórmula. Es pot posar d'acord amb altres partits sobiranistes per fer un punt conjunt dels seus programes electorals.
2. Era previsible, sí. Se l'esperava tothom. CiU potser no s'ho ensumava tant al principi de la legislatura, però durant els últims mesos ja s'ha vist que Rajoy no tenia marge, perquè els seus barons no l'hi haurien permès. Em sembla lògic que el pacte fiscal no càpiga dins la concepció de l'Estat que té el president espanyol al cap.

Esther G.-Salinas

1. Si el pacte fiscal era l'eix del programa electoral amb què es va presentar CiU a les eleccions catalanes de l'any 2010, i avui ha quedat clar que això no és possible, la veritat és que a Mas no li queden gaires alternatives pel que fa al que queda de legislatura, que tècnicament hauria d'acabar la tardor del 2014. La convocatòria d'unes eleccions anticipades amb un programa clarament definit podria jugar el paper d'un plebiscit.
2. La resposta de Rajoy era més que previsible -que no per això desitjable-, perquè està condicionat per l'ala dreta del seu partit. Qualsevol concessió a Catalunya el debilitaria encara més del que ja ho està davant dels líders del sector més conservador del seu partit, que no transigien amb el pacte fiscal.

Josep Ramoneda

1. No li queda altre remei que convocar eleccions anticipades per mantenir la iniciativa política. És evident que això comporta riscos, però la conjuntura actual és favorable a Mas. Tot i això, un cop el pacte fiscal ha estat rebutjat, si no és capaç d'oferir algun element nou en el procés de transició nacional, les eleccions no tenen cap sentit.
2. Tot i que no crec que fos raonable, sí que era previsible. En les circumstàncies en què es troba, Rajoy no se sent obligat a fer concessions. A més, no li pagava la pena buscar una proposta acceptable amb la qual el Govern quedés satisfet. Començo a pensar que, conscientment o inconscientment, a Madrid prefereixen un conflicte amb la secessió de Catalunya que amb el pacte fiscal.

Montserrat Guibernau

1. El que ja ha dit que farà: recollir l'opinió dels diversos grups parlamentaris en el debat de política general, i un cop vistes les diverses postures s'haurà de pronunciar. El més coherent seria que, si manté el suport, convoqués eleccions anticipades, en què CiU portés la Hisenda pròpia al programa electoral i l'inici d'un procés cap a la independència.
2. Sí, s'esperava, i és d'agrair la sinceritat de les postures. Les coses són més senzilles si és així. Hauria estat negatiu un procés inacabable sense dates per a un possible futur acord sense cap calendari previst. El millor sempre és ser honest. En aquest sentit, Mariano Rajoy ho ha fet molt bé, tot i que evidentment jo no estigui d'acord amb el seu posicionament.

Elisenda Paluzié

1. Mas ha d'obrir el procés d'independència. Per fer-ho ha de parlar amb els partits que en siguin partidaris i fixar un full de ruta per a la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació. En aquest sentit no són necessàries unes eleccions anticipades immediates, val més preparar-les bé perquè totes les formacions puguin incloure al programa electoral la convocatòria de la consulta.
2. Sí, era previsible. Fa uns mesos ens plantejàvem la possibilitat que el govern espanyol allargués el procés, que adoptés l'estratègia de guanyar temps i fer-lo perdre al rival. Amb la manifestació de l'Onze de Setembre tot això s'ha precipitat i Rajoy no pot plantejar-se aquest escenari, el seu electorat no l'hi toleraria.

Joan Majó

1. S'ha de mantenir ferm en els seus objectius: millorar l'autogovern, reduir el dèficit fiscal i complir amb el dèficit. Ha d'acceptar que la seva aposta estratègica ha fracassat i que ha de buscar altres aliats. Eleccions? És una qüestió tàctica, i estem parlant d'estratègia. No crec que uns comicis arreglin res. M'estimo més un plebiscit que no pas unes eleccions.
2. No m'ha estranyat gens el comportament de Rajoy. Estava molt clar que tots dos anaven a la reunió amb postures inamovibles. Ni el president espanyol volia canviar el model ni el seu homòleg català volia seguir dins el règim comú. Rajoy s'equivoca, això sí. Era molt més raonable un canvi de model no tan ambiciós com el que plantejava Mas.