Els missatges de Bárcenas deixen Rajoy noquejat
L'oposició busca fórmules per forçar el relleu al capdavant del govern espanyol
MadridAvui no és un bon dia per a Mariano Rajoy. A les 10.30 del matí l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, el pot posar entre les cordes en seu judicial. La investigació sobre el finançament il·legal del PP pot fer un gir de 180 graus si el que en va ser responsable durant dècades reafirma davant el jutge Pablo Ruz el que va confessar a El Mundo . El viacrucis del president del govern espanyol no s'atura aquí. Aquest migdia -l'endemà de la publicació dels missatges telefònics entre ell i Bárcenas- haurà de donar la cara davant la premsa amb una oposició que busca fórmules per forçar el seu relleu al capdavant del govern espanyol.
Ahir, mentre a la Moncloa païen com l'opinió pública llegia el suport constant del seu llogater a l'extresorer des que va esclatar l'escàndol, a la presó de Soto del Real Bárcenas preparava la compareixença d'avui amb el seu nou advocat, Javier Gómez de Liaño. Si la nova defensa va en la línia que Bárcenas ha anat dosificant a través del diari de Pedro J. Ramírez, des que va ingressar al penal el 27 de juny, pot fer trontollar el govern de Rajoy, si més no, la seva continuïtat com a president.
Tot i que és difícil d'entendre per a molts, ni les confessions, ni la publicació parcial dels papers de Bárcenas, ni les fotografies dels SMS privats publicats ahir per El Mundo , han trastocat fins ara l'aparent impassibilitat de Rajoy. Va evitar per totes les vies anar al Congrés a donar explicacions, com li reclamava l'oposició, i ahir va descartar sortir en roda de premsa davant la publicació dels seus missatges de suport a Bárcenas per la pressió judicial i periodística que patia des que va esclatar l'escàndol. Només a través de teletips d'agència, fonts autoritzades asseguraven que els missatges telefònics responen a una estratègia de Bárcenas per desviar l'atenció dels seus problemes judicials i demostren que no va aconseguir res del que demanava a Rajoy. Una autodefensa lògica, però que certificava l'autenticitat de les converses. En la mateixa línia, Gómez de Liaño es va mostrar ahir convençut que Bárcenas no sabia res de la publicació dels missatges perquè, en ser a la presó, "no té cap font d'informació". Però no negava que fossin reals.
En tot cas, avui se li acaba el crèdit a Rajoy perquè sí que haurà de donar explicacions, o com a mínim donar la cara, forçat per la seva agenda internacional. Com és costum en aquests casos, haurà de fer una roda de premsa després de la cimera hispano-polonesa al costat del seu homòleg, Donald Tusk, però això no vol dir que contesti, ja que és especialista a torejar preguntes incòmodes i molt hàbil a trobar fórmules per no anomenar Bárcenas.
El que ja no té marxa enrere és l'ofensiva política que exigeix que dimiteixi. Ahir la cúpula del PSOE es va reunir amb urgència i va reclamar la seva dimissió "immediata". Alfredo Pérez Rubalcaba va comparèixer públicament i ja no va demanar més explicacions a Rajoy, va donar per trencada tota relació amb al PP en considerar provat amb els missatges telefònics la "connivència" del president amb Bárcenas. I és que, llegits els contactes telefònics, Rajoy ja no pot negar que va mantenir la relació amb l'extresorer un cop havia estat acomiadat definitivament del PP -ho havien dit el 2009, però seguia cobrant del partit- després que es descobrís l'existència d'un compte a Suïssa de 22 milions d'euros i s'haguessin publicat les fotocòpies dels papers de Bárcenas a El País .
En un to inusual en ell, Rubalcaba va afirmar que Rajoy "està incapacitat per seguir un minut més al capdavant del govern d'Espanya". "La seva continuïtat constitueix un mal incalculable per al país", va rematar.
La moció, en mans del PP
La majoria absoluta del PP a les Corts blinda Rajoy, i el PSOE és conscient que no té a l'abast cap mecanisme per forçar-ne el relleu si no és perquè s'acabi la paciència del grup parlamentari popular, que és qui té la clau per posar i treure presidents. Per això, encara no demana la celebració d'eleccions anticipades ni s'acaba d'atrevir a anunciar una moció de censura, ja que desgastaria la imatge pública del president però seria improductiva. De moment, va optar per demanar la substitució de Rajoy per un altre dirigent popular i va anunciar que en les pròximes hores es posaria en contacte amb les altres formacions parlamentàries per fer front comú.
Abans de formalitzar aquests contactes el PSOE sap que té la complicitat de bona part de l'arc parlamentari. IU està disposada a tot, i ERC, CC i UPyD van apostar ahir -per vies diferents- per la celebració d'una moció de censura. Només falta convèncer les que serien, en aquest cas, formacions frontissa -CiU i PNB-, que de moment s'acontenten amb la petició d'explicacions públiques a Rajoy.
A la seu del PP es van mirar els moviments d'ahir com qui sent ploure. La reacció oficial va anar a càrrec del seu número tres, Carlos Floriano, que va etzibar que al PP "li preocupa zero" el que faci Bárcenas, i no només això, sinó que va acabar acusant Rubalcaba "d'estar en connivència amb un presumpte delinqüent" per demanar la dimissió de Rajoy. És a dir, el PP va respondre l'atac amb un altre atac.
Si Bárcenas surt avui de Soto del Real disposat a explicar-ho tot i aporta proves que acreditin el finançament il·legal del PP i que Rajoy va cobrar sobresous en B, a la Moncloa hauran de canviar de manual. El silenci presidencial i el menyspreu a Bárcenas seran incompatibles amb el fet de poder governar el dia a dia amb un mínim de credibilitat.