El mirall americà de les campanyes electorals

BARCELONAFa gairebé 25 anys Miquel Iceta va assistir a la convenció demòcrata que va coronar Michael Dukakis com a candidat del partit a unes eleccions presidencials que va acabar guanyant George Bush pare. Va ser el seu primer contacte amb el màrqueting polític nord-americà. "Hem anat escurçant les distàncies amb ells, però el grau de professionalització de la indústria electoral és molt més alt als Estats Units que aquí", considera Iceta, un dels spin doctors més influents de la política catalana dels últims anys i ara allunyat del nucli dur que mana al PSC.

Les campanyes nord-americanes sempre han atret l'interès dels responsables de campanya dels partits catalans. L'altre exponent de l' americanització de la comunicació electoral a casa nostra és David Madí, director de les tres campanyes anteriors d'Artur Mas i ara dedicat a una carrera fulgurant en el sector privat. "Iceta i Madí són els que representen millor l'aplicació de tècniques nord-americanes en la política catalana", apunta Antoni Gutiérrez-Rubí, consultor de comunicació i spin doctor principal de José Montilla durant la campanya electoral del 2010.

Tots els experts consultats posen de manifest que no es pot comparar el marc polític català amb el nord-americà. Per dues raons: per la tradició democràtica dels dos països -a Catalunya amb prou feines fa tres dècades que s'ha restituït la Generalitat- i perquè als Estats Units es vota més i per motius diferents. "Hi ha votacions nacionals, estatals, locals, per escollir el fiscal i per escollir el xèrif, de manera que estan molt més acostumats a fer campanya de manera professional", valora Xavier Peytibí, assessor de comunicació. "Les campanyes no les dirigeixen els polítics, sinó els tècnics", afegeix Aleix Cuberes, consultor de comunicació pública.

Innovacions de format

Iceta -que va assistir juntament amb Madí a cursos electorals als EUA l'any 2002, abans de les eleccions del 2003, que van desembocar en el tripartit- assegura que la "immensa majoria" dels actes electorals nord-americans són de format reduït. Això ho va intentar importar el candidat Montilla amb els mítings llampec en què s'adreçava a un nombre escàs de públic per donar imatge d'espontaneïtat. "Hem après que la innovació i la creativitat són una gran base per començar", resumeix Peytibí. "La clau és el lideratge, fer coses diferents i afegir ciència al procés", afegeix Cuberes.

Ell mateix i Gutiérrez Rubí apunten que una altra de les grans contribucions de la política nord-americana en l'àmbit català és la importància que han pres els debats. "Es veuen amb interès, tot i que ja m'agradaria veure els candidats sense cap paper al faristol, com és norma en els debats presidencials americans", apunta l'exassessor de Montilla. Cuberes creu que s'ha importat "la telegència i el model de política televisada", una afirmació que es va demostrar sobradament en els primers passos del candidat Mas, el 2003, quan els seus assessors triaven els actes en què havia d'assistir sempre d'acord amb l'impacte televisiu que tenien.

¿Tot això vol dir que del model nord-americà només n'hem extret coses bones? En cap cas. "La maquinària de destrucció que suposa la guerra bruta entre candidats, l'ús de la tensió mediàtica i social al servei d'una causa política i el fet de no aturar-se fins a aconseguir la destrucció i la desaparició de l'adversari també ho hem importat", assegura Cuberes. Peytibí afegeix: "Hem après que els diners, molt sovint, decideixen els candidats". Aquest any Obama i Romney han gastat més de 1.000 milions de dòlars en campanya.

El pes de la xarxa

Les xarxes socials van tenir un impacte decisiu en la campanya d'Obama del 2008, però els partits catalans no ho van saber exportar. "No cal tenir només presència online , sinó que també s'ha de conversar i convertir l'activitat a la xarxa en actes reals", recomana Peytibí.

Es tracta, doncs, de mobilitzar les bases de la manera que sigui. "Aquí encara no sabem com funciona, això", lamenta Cuberes. Del porta a porta de republicans i demòcrates encara se n'ha de prendre nota.