L'autor que salvava col·leccions

BarcelonaTot i que va publicar el seu primer llibre el 1954, Paraules al vent , no va ser fins al cap de dues dècades que l'obra de Miquel Martí i Pol va esclatar amb la publicació a Llibres del Mall. "En entrevistes de l'època parlàvem de 35.000 exemplars d' Estimada Marta , en dotze edicions, em sembla recordar -diu Ramon Balasch-. També hi va haver dues edicions de Crònica de demà i tres edicions de L'àmbit de tots els àmbits , amb pròleg d'Espriu. Per instigació meva, i de la mà d'Isona Passola, L'àmbit... va acabar en la veu i els discos de Lluís Llach. Jo li vaig portar personalment aquell llibre en un recital que va fer als salesians de Sant Boi i recordo com si fos ara que em va dir cortesament que no. La Isona va ser més persuasiva".

Des de mitjans de la dècada dels 70, la presència editorial de Martí i Pol és la història d'un èxit. Les diverses edicions d' Estimada Marta superen els 100.000 exemplars. Després del pas per Empúries, el poeta va publicar amb regularitat a Edicions 62. Jordi Cornudella recorda que, quan treia novetat, se'n venien uns 8.000 exemplars, una xifra que en poesia és excepcional. De la Poesia completa publicada a Labutxaca el 2008 se n'han venut més de 8.000.

"Miquel Martí i Pol era dels pocs poetes que salvava col·leccions. Va passar quan publicava a Llibres del Mall, i també a Edicions 62 -explica Àlex Broch, que com a director literari adjunt d'aquesta última editorial va incorporar el poeta al catàleg el 1988-. Quan vam publicar Suite de Parlavà el 1991 vam emportar-nos a la casa de Lluís Llach tot un autocar ple de periodistes culturals. Això passa en comptades ocasions, i en poesia és un fet insòlit". Broch ha dedicat part dels últims vuit anys a aplegar, d'una banda, els articles literaris publicats a premsa i revistes, i de l'altra els pròlegs. Miquel Martí i Pol, lector i crític (Curbet) acaba d'arribar a les llibreries. "Unint la part de crítica i els pròlegs en un únic volum es dóna per primera vegada una coherència intel·lectual en la seva obra -explica-. A la part final hi ha també unes notes inèdites d'un dietari del 1973. Són molt interessants perquè l'autor reflexiona en prosa sobre la malaltia molt abans d'escriure Estimada Marta . És l'inici del procés d'intentar vèncer intel·lectualment l'esclerosi".

Un poeta que no era hermètic

A la dècada dels 60, moment en què va ser més actiu, "la seva poesia i l'activitat crítica conflueixen", diu Broch, que afegeix: "Gràcies als articles, el lector podrà confirmar la fusió entre el poeta i el crític. Dos dels valors més importants de Martí i Pol són la voluntat de comunicar -no és un autor hermètic- i l'equilibri formal". Quan a principis de la dècada li va ser diagnosticada la malaltia, va haver d'anar reduint progressivament l'activitat crítica. Així i tot, va optar pels pròlegs com a manera de canalitzar les seves idees estètiques i alhora per donar suport a poetes. N'hi ha sobre Joan Margarit, Carles Duarte, Núria Esponellà i també sobre l' Obra poètica 1975-1979 de Joan Vinyoli, amb qui mantindrien una interessant correspondència, que seria recollida a Barcelona-Roda de Ter , publicada per Empúries el 1987. Xavier Folch, el seu editor i fundador, destaca "l'autenticitat i el coratge" de Martí i Pol. "Era un home valent de mena, i tenia molta curiositat per aprendre coses noves", afegeix. Es van conèixer a les files del PSUC, partit en el qual militaven tots dos, i van mantenir l'amistat durant anys, fins que el poeta li va llegir Llibre d'absències , que Folch publicaria a Empúries el 1985. Un cop més, va ser un poemari "que el va lligar a molta gent". També les vendes van ser excepcionals: més de 20.000 exemplars.