Més enllà de les seves fronteres naturals

Barcelona"Tinc una dèria per l'ordre. O més exactament per l'harmonia, que es manifesta d'una manera peculiar. M'explico. La petita habitació on passo cinc o sis hores cada dia durant els més de 300 dies a l'any en què no em moc de dins de casa, m'agrada que sigui molt ben endreçada. Amb els llibres arrenglerats, sense que un surti més que l'altre. Els calaixos de la taula minuciosament endreçats. Els mobles sempre al mateix lloc. Els llibres de damunt la taula, en una disposició gairebé mil·limètrica. Els pocs objectes que m'acompanyen, quasi inamobibles. Trobar l'habitació exactament com l'he deixada el dia abans em dóna pau i seguretat". Montserrat Sans, vídua de Miquel Martí i Pol, em llegeix per telèfon un manuscrit que ha descobert per casualitat dins d'aquests calaixos endreçats. El text defineix de meravella el rigor i meticulositat del poeta de Roda de Ter i alhora descriu les seves reduïdes fronteres físiques, que només travessaria a través de la seva obra.

Amb el mateix esperit autoexigent, Martí i Pol va nodrir-se de lectures que serien importants en la seva trajectòria. Va llegir els clàssics de la literatura catalana, però sobretot "estava al corrent de tot el que es produïa": "Les estètiques que continuaven, es renovaven o s'encetaven", explica el filòleg Jordi Berenguer Queraltó, que n'ha estudiat els inicis poètics. Llegia Vinyoli, Espriu, Manent, García Lorca, Camus, Sartre, Brecht, Pasolini... Martí i Pol va sobreviure de fer traduccions, quan la malaltia el va apartar de la fàbrica, però abans d'allò, a través del francès, havia descobert molts autors en els quals s'emmirallava i que no estaven traduïts, o estaven prohibits, en català o castellà.

El camí contrari, el de poeta traduït, no li va arribar fins al 1961 (van ser cinc poemes d'El poble en espanyol a la revista Papeles de Son Armadans ) i, de manera significativa, el 1970, quan Johannes Hösle i Antoni Pous el van incloure en l'antologia Lírica catalana del segle XX . La inclusió de La creació de Martí i Pol, que "va despertar crítiques entre els ressenyadors catalans", va apuntar Ricard Torrents, es justificava perquè mostrava que la poesia catalana era viva i, a més, atenia a "criteris literaris i a criteris didàctics", perquè els lectors alemanys poguessin contextualitzar la poesia catalana en la història contemporània.

Durant els anys 80, 90 i fins al segle XXI, el flux de traduccions s'han mantingut i ampliat, però sempre de manera puntual, no sistemàtica. De fet, els estudiosos estan d'acord en dos fets: la indiscutible universalitat de la seva poesia i, malgrat això, el poc volum i impacte de les traduccions. "L'estil i el contingut dels seus poemes arriben al lector i el fan entenedor i viu. Viu perquè des de l'experiència personal transmet i universalitza l'experiència humana. Poetitzant el poble de Roda de Ter parlarà del món: de la rutina d'un diumenge a la tarda, de l'amor, d'allò que envolta la humanitat", diu Berenguer Queraltó.

El traductor i investigador de la Universitat Hebrea de Jerusalem Ofir Feuerstein hi coincideix: "Amos Oz sempre diu que una obra universal ho és si és local. Jo trobo aquesta qualitat en la poesia de Martí i Pol". Feuerstein detalla que s'ha arribat a traduir a 16 llengües -anglès, flamenc, francès, finès, hongarès, italià, portuguès, romanès, eslovè, esperanto, etc.- i en 27 antologies, cinc de les quals estan dedicades només a la seva obra, segons l'Institut Ramon Llull. S'han editat només 11 poemaris complets en altres llengües, i la resta de traduccions han sigut parcials (del japonès a l'hebreu o al rus).

"L'alemany ha estat una llengua de recepció continuada de l'obra de Martí i Pol, fins i tot més que l'espanyol o la resta de llengües -afirma el professor Llorenç Soldevila-. Un ampli sector de la cultura alemanya en valora la poesia social, La fàbrica o El poble , i per això al voltant del 2010 se'n tornen a traduir les últimes obres, que incideixen de nou en una anàlisi reflexiva de la societat. Es tanca un cercle". L'interès polític i social d'aquesta poesia en cultures minoritàries el demostra el fet que l'antologia romanesa sigui la més important que s'ha fet. Aquesta lectura pot ser també la raó per la qual en espanyol i euskera només s'ha traduït Estimada Marta, i no La fàbrica , Llibre de solituds o La pell del violí .

Superada l'etapa de veritable dificultat en la publicació de l'obra fins i tot en català, a Martí i Pol li feia il·lusió saber que la seva obra creuava fronteres. Quan el 1997 es va impulsar la campanya -amb el suport de 400 ajuntaments- de proposar-lo per al premi Nobel, va ser una època d'eclosió de traduccions. Ell confiava que l'anglès i l'alemany l'ajudessin en la campanya. Aquella iniciativa va evidenciar un fet amb el qual han topat tots els autors catalans, novel·listes i poetes, moderns i clàssics: "Sense un estat al darrere, tot el que es faci és molt important, perquè es parteix de zero -opina Soldevila-. I crec que en el cas de Martí i Pol, en 25 anys, sí que ha tingut una repercussió importantíssima. Sempre pensant que la poesia és un àmbit restringit, i la nostra llengua, minoritària". Com a exemple posa el fet que ha entrat en el dificilíssim mercat anglès amb Llibre de les solituds , que ha estat editat als Estats Units. Però què hauria passat si fos anglès o francès? El poeta i amic de Martí i Pol Lluís Solà ho té clar: "Seria molt diferent! Es podria haver editat a Rússia i hauria venut centenars de milers d'exemplars. Però la literatura no es propaga com les llavors, segons el vent". L'obra de Martí i Pol es troba amb les mateixes traves a l'hora de ser traduït que Riba, Carner o Verdaguer. "Amb un país petit i sense estat, o amb un estat enemic, tens pocs números i poca autoritat. Sempre s'ha fet poca cosa. La quantitat de poesia danesa o sueca que es publica a Europa no equival a la que es podria traduir de catalana, i no crec pas que la nostra sigui inferior".