"La mort és un estímul molt fort de vida"

BarcelonaIgnasi Pujades treballa, des de fa més de dues dècades, en una de les biografies més ambicioses dedicades a un escriptor català del segle XX. No van ser ni Carles Riba, ni Josep Carner ni Josep Pla els que van cridar la seva atenció, sinó Miquel Martí i Pol. "La descoberta de la poesia del Miquel va ser, com qui diu, una cosa miraculosa -explica, amb els tres volums al davant de la biografia que de moment han estat publicats, tots tres a Proa-. Vaig tornar a Barcelona el 1984, després de tres anys treballant a Mèxic i sis mesos vivint a Nova York. Poques setmanes després d'arribar, em va caure a les mans Vint-i-set poemes en tres temps . El llibre em va impactar molt perquè hi veia veritat, honestedat i intel·ligència".

Pujades no en va tenir prou amb la lectura de la resta de poemaris de Martí i Pol: "L'interrogant que em va crear la seva obra va ser esbrinar qui hi havia darrere d'aquells poemes. Un dia, sense més ni més, vaig anar fins a Roda de Ter i vaig demanar on era la casa del Miquel. Em va obrir la porta la seva primera dona, la Dolors, que em va demanar que m'esperés un moment. Ell va baixar les escales amb penes i treballs, va portar-me fins al despatx i amb el fil de veu que li quedava em va preguntar pel motiu de la meva visita. Jo li vaig dir que, després de llegir-lo, m'agradaria molt escriure la seva biografia, i a ell li va semblar bé des del primer moment". Pujades havia publicat el 1976 la biografia de Joan Alsina, un capellà a qui havia conegut durant els set anys que va passar a Xile, i que va ser una de les víctimes del cop d'estat d'Augusto Pinochet de l'11 de setembre del 1973.

De l'obra a les cartes

Miquel Martí i Pol va donar a Pujades quatre caixes on hi havia tot el que s'havia escrit fins llavors sobre la seva obra. Ell va començar el procés de catalogació, i al cap d'un temps es va instal·lar provisionalment a Roda de Ter, on va fer diverses entrevistes al poeta i a veïns del poble. Gràcies a això va descobrir que durant els anys 50, 60 i 70 es van enviar un miler de cartes amb una llarga llista de persones, a les quals Pujades va trucar una per una per aconseguir-ne còpies. "La biografia parteix d'una triple dimensió: els epistolaris, tot el que els mitjans han anat escrivint sobre ell i l'obra artística -diu l'autor-. Això em permet tenir totes les peces de cada època".

L'arrel i l'escorça (1999) es va centrar en la infantesa, adolescència i primera edat adulta de Miquel Martí i Pol. Arrenca el 1929 i acaba el 1956. El llarg viatge (2006) arriba fins al 1969: "Són anys d'una gran activitat. Escriu poemaris com La fàbrica i El poble, i també compon cançons, fa revistes i participa en cineclubs", resumeix Pujades. En començar el 1970, però, el doctor Barraquer li va diagnosticar esclerosi múltiple. Amb vidres a la sang comença amb la mala notícia i ressegueix uns anys que van donar molts fruits creatius: Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), El llarg viatge (1976), Crònica de demà (1977) i Estimada Marta (1978), que amb els anys s'ha convertit en un dels llibres més venuts de la poesia catalana, ja que ha superat els 100.000 exemplars entre l'edició de Llibres del Mall i la d'Edicions 62. "Són els anys en què fa un gran treball d'introspecció -diu Pujades-. Metafòricament parlant, tots portem alguna cosa a dins que ens paralitza, i parlant-ne ens n'alliberem. La mort és un estímul molt fort de vida: saber que tens una malaltia incurable promou la creativitat. En el cas del Miquel, tot i la malaltia la ment li va quedar intacta. Per això va poder fer un procés de remuntada, que es va fer explícit a partir de Crònica de demà ".

Ignasi Pujades ja fa mesos que treballa en el quart i últim volum de la biografia, que hauria de tenir llest d'aquí cinc anys. "Martí i Pol és un gran poeta perquè no és gens complicat, l'entén tothom d'aquest món i de l'altre", conclou.