1,6 milions de catalans desborden la cadena humana

BarcelonaUn èxit organitzatiu i de convocatòria que ara, per completar la feina, busca l'èxit polític el 2014. L'Assemblea Nacional Catalana (una heterogènia i convulsa entitat nascuda per accelerar el procés d'independència i fer de lobi) va donar un cop d'efecte colossal. Si l'any passat va organitzar una gran manifestació a Barcelona que va obligar els partits -i sobretot Artur Mas- a replantejar-se la seva agenda i els seus ritmes, ahir va aconseguir una cosa encara més difícil: enllaçar amb una gran cadena humana tota la costa, des del Pertús fins a Alcanar. Segons Interior, 1,6 milions de catalans van participar en el gran acte reivindicatiu de la Diada.

Les previsions (calien 400.000 ànimes per omplir la cadena) es van desbordar. En alguns trams urbans la Via no tenia forma de cadena, sinó de manifestació, en altres es va doblar o triplicar i, pels extrems, va aconseguir esborrar fronteres administratives que ahir van ser més artificials que mai. Malgrat la forta presència policial, la cadena va poder entrar al País Valencià després que la justícia tombés la prohibició del govern espanyol. En un clima més festiu, va entrar també al Rosselló. Nord-catalans i valencians van poder fer pinya amb principatins. Feia hores que pels voltants dels seus 778 trams una marea amb samarretes grogues esperaven.

Els nervis d'un matí encapotat arreu i plujós en molts punts, començant per Barcelona -on els actes de la Ciutadella i, sobretot, la ritual ofrena a Rafael Casanova que anys enrere era el punt d'atenció van passar gairebé inadvertits-, es van esvair a la tarda quan el cel es va obrir i va aparèixer un sol estiuenc. Els 400 quilòmetres de Via Catalana van rebre el senyal per començar a les 17.14 de la tarda en forma de repic de campanes de la majestuosa Seu Vella de Lleida, que no va voler ser aliena a la gran mobilització.

Que compleixin el compromís

Després d'una jornada d'èxit i sense més incidents que els que es van produir a Madrid quan un grup d'ultres van atacar la Delegació de la Generalitat, l'ANC no va voler parlar de dades i va deixar que fos Interior qui les facilités. L'entitat, que abans de la cadena es va reunir amb el president de la Generalitat a Palau i amb la mesa del Parlament, sí que va fer lectures polítiques. La seva presidenta, Carme Forcadell, va collar de valent Mas i les forces polítiques implicades en el procés (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) perquè se serveixin del suport popular i forcin la consulta de l'estat propi el 2014, tal com van comprometre Mas i Junqueras al seu pacte de govern.

En una plaça de Catalunya plena, Forcadell, emocionada per l'èxit i acompanyada de representants de la societat cicivil, com ara el president de l'Associació de Municipis per la Independència, l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, i la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, va afirmar que la consulta s'ha de fer "ara, no el 2016" i va exigir al Govern que convoqui la consulta ja "amb una pregunta clara". "Volem votar", va clamar, perquè "davant accions històriques calen accions històriques". Va indicar a Mas que si no recula "ens tindrà al seu costat". El "seny i la prudència" són, segons ella, no els que justifiquen dilacions o passos enrere sinó el que fa imprescindible "que Catalunya tingui un estat".

La societat civil és conscient de les dificultats. De principi a final. En el discurs als primers trams de la Via, al pont d'Amposta, la jove actriu Marina Comas va demostrar fins a quin punt el moviment és, a més de transversal i exigent, madur en afirmar que "res no ens és fàcil i res ens serà donat". Al tram final, el filòsof Xavier Rubert de Ventós, que li multiplica per quatre l'edat, va indicar que el moviment ha de tenir continuïtat i "no es pot transformar en fum al cap".

L'ANC va traslladar a Mas que les europees del maig del 2014 poden ser una bona ocasió per visualitzar un front a Europa i va mostrar certa preocupació pels dubtes que expressa el Govern, que tan aviat parla d'una pregunta com de dues o diverses a la consulta del 2014 o de plebiscitàries el 2016.

La vicepresidenta Joana Ortega ho va tornar a fer després de la reunió a Palau i va afirmar que el tema "està obert". Just després de participar a la cadena a Sils va afinar el tret a Catalunya Ràdio afirmant que calia "una pregunta el més clara possible" i expressant la "coincidència total" amb l'ANC. Ortega, cap visible d'Unió al Govern, va tenir una actitud diferent a la de l'any passat, quan després de la manifestació per l'estat propi va dir que allò havia estat "un clam pel pacte fiscal". I el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va indicar que la Via "reforça el resultat del 25-N i tot el que ha vingut després".

Més fàcil ho van tenir la resta. Amb el PP i C's fora de la Diada, el PSC passava de puntetes i defugia la confrontació amb l'ANC, i ICV insistia en l'accent social des de l'acte a La Caixa del Procés Constituent -els socis EUiA sí que exigien la consulta el 2014-. ERC i la CUP van fer seu el clam del carrer i poca cosa més. Si l'any passat el carrer va donar un full de ruta a Mas, enguany quedava clar que, més aviat que tard, cal passar del carrer a les urnes.