BILBAOIñigo Urkullu no es despentina mai. Fuig de les aglomeracions, dels excessos i de les emocions fortes. Ha fet de la moderació bandera i sempre l'acompanya un posat seriós. És un home de corbata permanent i sembla que la porti nuada al coll fins i tot quan es vesteix d'esport i surt a passejar per la muntanya, una de les seves aficions. Conscient de la imatge avorrida que transmet, es defensa: "Guanyo en les distàncies curtes". El físic l'acompanya. Una enquesta d'una web de contactes el va escollir com el polític més sexi.
Els amics reconeixen que no és divertit, però destaquen que és càlid, sincer i de fiar. Els seus orígens són humils -el pare era torner i la mare una mestressa de casa que ajudava l'economia domèstica fent de costurera- i va necessitar beques i simultanejar els estudis amb feines ocasionals per pagar-se la carrera de magisteri. Va fer de mestre primer en una ikastola i després a la pública. Urkullu va néixer a Alonsotegi el 1961, abans que aquest barri de Barakaldo es convertís en un municipi del Marge Esquerre, la zona obrera de Biscaia.
De petit tocava el txistu -una flauta basca de tres forats- i ara col·lecciona instruments musicals. És abstemi i no comparteix la passió per la cuina de bona part dels bascos. "Menja per menjar, perquè si no es moriria", comenten els seus col·laboradors més pròxims.
De maneres educades, és de tarannà dialogant. El 2008 va restablir els ponts de comunicació amb el PP d'Antonio Basagoiti, trencats feia quatre anys, quan María San Gil era la líder dels populars bascos. Urkullu va mantenir també la relació privilegiada amb el president espanyol, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, que tenia Josu Jon Imaz i, des de fa uns mesos, ha normalitzat les relacions del PNB amb l'esquerra abertzale. També li encanta comunicar-se a través de missatges telefònics. Contesta ràpidament els SMS que rep i no li agraden les respostes curtes. Urkullu s'esplaia i, sovint, els mòbils d'amics, companys i adversaris polítics treuen fum a causa de l'excés d'informació que envia des del teclat del seu aparell.
El pròxim lehendakari disposa d'un blog en què publica periòdicament reflexions polítiques, però les impressions més íntimes només les comparteix amb una llibreteta negra que sempre l'acompanya. En té més d'un centenar i totes estan escrites amb lletra atapeïda. Aquestes anotacions, acumulades al llarg dels anys, són una personal visió de la història recent d'Euskadi i del PNB.
Al partit s'hi va afiliar el 1977, amb 23 anys, i el 1984 ja era membre de l'executiva de Biscaia, de la qual va formar part de manera quasi ininterrompuda fins al 2007. Ha sabut moure's en el laberint de poder de Sabin Etxea fins a escalar a la presidència de la formació, en substitució del fugaç Imaz. En la pugna interna per aconseguir el control del partit després de la sortida del carismàtic Xabier Arzalluz, el 2004, Urkullu va apostar per Imaz -llavors portaveu del govern basc- i va guanyar. El delfí d'Arzalluz, Joseba Egibar, va ser el derrotat d'una guerra que va deixar greus ferides.
Avui Urkullu controla el partit amb comoditat, gràcies a l'ajut de dirigents com Andoni Ortuzar, cap de files a Biscaia i aspirant a substituir-lo al capdavant de l'Euskadi Buru Batzar quan ell sigui lehendakari. Els estatuts interns del PNB fixen la bicefàlia: no permeten que una mateixa persona ocupi alhora un càrrec institucional i un del partit. Urkullu i Ortuzar pertanyen a la generació que a mitjans de la dècada dels 80 era coneguda com a jobuvis , acrònim de joves burukides (dirigents) biscaïns, que, amb paciència i constància, ha aconseguit arribar a la cúpula del partit fundat el 1895 per Sabino Arana.
En aquesta època va conèixer la seva dona, Lucía Arieta-Araunabeña, estudiant de magisteri com ell i militant del PNB. En l'actualitat, la mare dels seus tres fills treballa com a funcionària al departament d'Interior.
Els plans d'Urkullu prioritzen la lluita contra la crisi. Creu que Euskadi viu una "situació d'emergència" i exigirà "esforços addicionals" i "patiments" per abandonar els números vermells. Hi haurà retallades i austeritat, però sense tocar "l'ensenyament, la sanitat, les pensions i les polítiques socials", avança.
En la qüestió identitària, descarta el divorci amb Espanya. Aposta per la convivència i, en la seva llibreta negra (on també hi ha els noms i les claus d'un executiu que diu que ja té "pensat"), hi figura un "nou estatus" per a Euskadi basat en la "sobirania compartida" i en el "dret a decidir subjecte a un pacte" amb l'Estat. Va respirar alleugerit quan el 2008 el TC va prohibir la consulta convocada per Ibarretxe. No li agraden aquestes aventures i no pretén saltar-se la legalitat espanyola. És "un independentista del segle XXI que toca de peus a terra", perquè Urkullu no és un caçador de quimeres.