Un memorial de greuges insostenible

Les bonificacions dels peatges

En el marc de la última tisorada del govern espanyol, el consell de ministres va derogar divendres el decret llei que obligava l'Estat a retornar a les autonomies un 7% dels ingressos dels peatges per bonificar-los als usuaris habituals. La decisió afecta particularment Catalunya -el 48% dels ingressos en peatges d'Espanya els genera Catalunya- i el País Valencià. Sense aquesta transferència, la Generalitat, per via del secretari de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ja ha anunciat que no podrà "aprofundir" en la política de descomptes. L'Estat no només no reconeix el greuge dels peatges catalans, sinó que castiga qui més en paga. A això cal afegir-hi que Catalunya és on l'Estat ha retallat més la inversió en infraestructures, pràcticament a la meitat.

Reforma de l'administració local

Malgrat que el deute dels ajuntaments no suposa ni el 4% del total del deute espanyol, l'Estat s'entesta a assenyalar l'administració local i no els ministeris sense competències o cambres com el Senat. L'última, la reforma local que impulsa el PP, que vol restar sobirania als ajuntaments controlant-los de prop i restituint figures com els "cossos de l'Estat", retallar el 30% el nombre de regidors i fixar els sous dels electes locals des de Madrid.

Reducció de les polítiques actives

Catalunya compta aquest any amb 252 milions menys per atendre els aturats amb polítiques actives d'ocupació i garantir la feina als Centres Especials de Treball (CET), que ocupen persones amb discapacitat. Tot i que el Govern ha previst recursos addicionals als CET, reconeix que no podrà compensar tota la retallada de Madrid i els programes als aturats forçosament es reduiran.

La no flexibilització del dèficit

Si bé Europa anunciava la setmana passada que relaxa l'objectiu de dèficit d'Espanya per al 2012 en un punt -del 5,3% al 6,3%-, l'Estat no pensa fer el mateix amb les autonomies. Ho va deixar clar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en el Consell de Política Fiscal i Financera de la setmana passada. Així, mentre Europa respon a les retallades espanyoles relaxant l'objectiu de dèficit, Espanya replica a les retallades severes que aplica la Generalitat posant-hi més pressió perquè retallin encara més. Aquesta actitud ha provocat el trencament de la col·laboració de CiU amb el govern del PP.

Copagament farmacèutic

Després que la Generalitat, per iniciativa pròpia, apliqués l'euro per recepta, l'Estat va revisar el model de copagament farmacèutic. A la pràctica, els usuaris de la sanitat catalana han de pagar més pels fàrmacs del que es paga en qualsevol altre territori de l'estat espanyol.

Liberalització d'horaris comercials

El govern espanyol vol exportar el model comercial que aplica Madrid. Això és, liberalització absoluta dels horaris comercials, festius inclosos. Un model, però, que xoca frontalment i posa en risc el model comercial català, emparat en la llei pròpia del Parlament. La llei que impulsa el govern espanyol pretén que els comerços puguin obrir fins a 90 hores setmanals. Una mesura viable per a les grans àrees comercials, però difícilment assumible pel petit comerç, predominant a Catalunya, que jugaria amb inferioritat de condicions. El Govern ja ha advertit que no aplicarà la llei espanyola i que seguirà regint-se per la catalana.

Més alumnes a les aules

Una de les mesures del decret estatal d'ensenyament -que envaeix competències pròpies- més contestada és l'increment del número d'alumnes per aula, amb un màxim de 30. El Govern, però, no recorrerà aquest punt del decret.

Retallades extres als funcionaris

El consell de ministres va decretar divendres la supressió de la paga de Nadal dels funcionaris. A Catalunya, però, la Generalitat ja els havia reduït la paga d'estiu en un 2,5% i preveia un altre 2,5% per Nadal. El Govern garanteix que les retallades no s'acumularan, però no ha concretat com ho farà.

Addicional tercera i competitivitat

El govern espanyol no pensa pagar la liquidació del 2008 (719 milions) ni la de 2009 (211). També deu els 1.450 milions del fons de competitivitat previst en el model de finançament vigent. Els impagaments dificulten encara més la reducció del dèficit.

Immersió lingüística en dubte

L'ofensiva del PP als territoris de parla catalana on governa per reduir a la mínima expressió la llengua ha sigut com afegir gasolina al foc per als tribunals espanyols. L'última, la sentència del Suprem, que insta a eliminar l'exclusivitat del català com a llengua vehicular en l'ensenyament públic del país i anul·la que els alumnes nouvinguts facin el procés d'acollida en català. La sentència també obre la porta a la segregació dels alumnes per raó de llengua. La Generalitat, però, ho fia tot a la llei d'educació de Catalunya, que blinda el model d'immersió.