Ucraïna es fractura

KíevTotes les mirades estaven posades ahir en Ucraïna, en especial sobre el seu president, Víktor Ianukóvitx. La tensió es va rebaixar uns graus a l’Euromaidan, la plaça al centre de Kíev convertida en bastió de la lluita per fer caure Ianukóvitx, però les escaramusses entre les forces de seguretat i els manifestants van continuar -amb menys intensitat- després de 24 hores sagnants en què van morir 26 persones, segons un balanç oficial. Per mirar d’apaivagar els ànims, el president Ianukóvitx va pactar a última hora de la nit una treva amb els líders opositors, Vitali Klitxkó i Arseni Iatseniuk, que van anar a la plaça a anunciar que el govern s’havia compromès a no assaltar l’Euromaidan.

Aquest gest va arribar hores després que els Serveis de Seguretat Ucraïnesos (SBU) llancessin una operació antiterrorista a tot el país. El cap de l’SBU, Aleksandr Iakimenko, va justificar la decisió per “l’escalada de la confrontació violenta i la utilització massiva d’armes de foc per part dels grups extremistes”. Segons els experts, l’aplicació d’aquesta mesura atorga un gran poder a les forces de l’ordre, més enllà del que autoritza la llei ordinària.

Per exemple, es pot detenir un sospitós sense l’ordre judicial corresponent i retenir-lo durant 72 hores sense avisar la seva família. Les autoritats també poden obligar les companyies d’internet o de telefonia mòbil a tallar els seus serveis. I és possible ordenar un escorcoll o requisar una propietat privada sense l’autorització d’un jutge.

“Les autoritats no volen decretar l’estat d’emergència, però apliquen mesures que van en aquesta direcció”, comentaven ahir fonts de la UE a Kíev. I és que el metro continua tancat i hi ha controls a tots els accessos a la ciutat. Les escoles i moltes oficines situades al centre de Kíev també han tancat les portes.

Enmig d’aquest ambient, el president Ianukóvitx va destituir ahir el cap de l’exèrcit i va nomenar en el seu lloc el cap de la marina, l’almirall Iuri Ilyin. No es va donar cap explicació per justificar aquest canvi, però fins ara l’exèrcit s’havia mantingut al marge dels enfrontaments amb els manifestants. Algunes fonts van apuntar que el comandament destituït, Volodimir Zamara, estava en contra de decretar l’estat d’emergència. És el segon canvi en poques setmanes, un senyal per molts que les forces armades estan dividides. En el marc de les noves mesures antiterroristes, l’exèrcit ucraïnès podria utilitzar les armes i limitar la circulació.

Lviv es declara autònom

Aquestes mesures arriben quan la tensió va començar a estendre’s a la part occidental del país, la més proeuropea. Els manifestants van tornar a ocupar edificis governamentals en cinc ciutats. A Lviv, feu de les forces nacionalistes, el Parlament va declarar la seva autonomia respecte al govern central i va emetre un comunicat en què condemnava l’executiu del president Ianukóvitx per la seva “guerra oberta”. A Ivano-Frankivsk, els activistes van aconseguir l’arsenal dels serveis de seguretat de l’estat. Segons les autoritats, durant les últimes hores, 1.500 armes de foc i unes 100.000 bales han caigut ens mans dels manifestants. Les altres ciutats rebels són Ternopil, Uzhorod i Khmelnitski.

A la plaça de la Independència ahir la tensió va baixar. Els manifestants, amb les cares i les mans ennegrides, estaven cansats però satisfets. “No han passat i no passaran”, proclamava un activista. La nit precedent havien aturat l’envestida dels Berkut, les forces especials del ministeri d’Interior, i havien aconseguit salvar la plaça. Això sí, el seu territori s’havia reduït dràsticament i podien sentir l’alè de les forces antiavalots, a només 100 metres de distància. Els rumors d’un atac imminent van ser permanents durant tot el dia. I per això van passar el dia preparant municions, és a dir, còctels Molotov i pedres.

També van ocupar dos nous edificis situats a la vora de la plaça, la seu central de Correus i un centre de premsa. D’aquesta manera volien compensar la pèrdua de la caserna de la resistència, que durant la nit havia sigut devorada per les flames. Un manifestant ho explicava així: “El president actua com un petit delinqüent: com que ahir vam cremar la seu del seu partit, ara ha volgut cremar la nostra caserna”.

Al llarg del dia d’ahir es va conèixer el balanç d’un dia i una nit de violència: en total, 26 morts -dels quals 10 eren policies- i més de mil ferits. Molts d’ells tenien ferides de bala. I els serveis mèdics de Kíev -totalment desbordats- no donaven l’abast.