Mas situa com a única solució una consulta sobre un estat català

BarcelonaDos advertiments i una constatació. En aquests tres elements es resumeix esquemàticament el llarguíssim discurs d'ahir d'Artur Mas -68 folis llegits en una hora i 51 minuts- en la primera jornada del debat de política general. La constatació: en pocs anys, una àmplia majoria del poble català, desencisat per la incomprensió de l'estat espanyol, ha decidit engegar un procés que ja no té marxa enrere i que només es pot resoldre votant, que és la manera més democràtica de saber on són les majories. I el doble advertiment: el govern de Mariano Rajoy ha de ser conscient que a hores d'ara ja només té sentit posar-se a negociar els termes en què els catalans han de ser consultats i, si es vol ser escrupolós amb els principis democràtics, les minories no poden bloquejar el trajecte nacional que la major part de la societat decideixi emprendre.

Ara fa un any, després de la riuada de gent que es va manifestar per la Diada, Mas va aprofitar el debat de política general per revelar que avançaria les eleccions. Ahir, dues setmanes després de la Via Catalana, no va fer grans anuncis, però sí que va revalidar el compromís de convocar una consulta per al 2014. Mas va farcir la seva intervenció de missatges entre línies. Atrapat entre els que empenyen per accelerar el procés cap a la independència -ERC i l'ANC- i els que imploren -com fa Unió- que Rajoy mogui peça d'una vegada per arribar a una entesa que eviti el xoc, el president de la Generalitat va estalviar-se les concrecions i va acabar traçant un full de ruta en què la consulta centra ara tota l'atenció.

Discurs amb quatre eixos

Anticipant-se a qui el critica per deixar descuidat el flanc social, Mas va estructurar el discurs en quatre blocs, tres dels quals abordaven les finances públiques, la crisi econòmica i social i la regeneració democràtica. A l'hemicicle, però, hi havia expectació per saber quins equilibris faria en referir-se al debat nacional. Mas va començar llançant un avís a Madrid. "Catalunya sent afecte per Espanya, se l'estima, però ja no confia en l'estat espanyol", va afirmar un cop repassada la cronologia de greuges que han conduït molts catalans a considerar impossible l'encaix de Catalunya dins l'Espanya constitucional d'avui.

El clam del carrer expressat en dues Diades consecutives, segons Mas, no hauria de ser obviat per un Estat gairebé sempre "tan perdonavides com ignorant" a l'hora de respondre a les reivindicacions catalanes. Aquest cop Rajoy "no té més remei que constatar que té un problema" i, per això, en lloc d'imitar el cop de porta al pacte fiscal de fa un any, ara s'ofereix a parlar. Mas va prometre aprofitar qualsevol "escletxa de diàleg", tot i que el va acotar a l'exercici del dret a decidir.

La pregunta clau, a parer seu, és si l'Estat avala que els catalans siguin consultats sobre el seu futur polític. "Si no s'accepta, aleshores què es pot negociar?", va interrogar-se retòricament. Encara que Rajoy oferís un millor finançament -com darrerament deixen caure dirigents del PP-, ja no es conformarà amb cap conversa que no giri al voltant de com consultar els catalans, perquè "les urnes són la solució, no el problema", va afegir.

2014, l'any de la consulta

Per contrarestar les paraules de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, que va posar de relleu la "majoria silenciosa" que va quedar-se a casa aquest Onze de Setembre, Mas va situar la partida en el veredicte que surti de les urnes. Per tant, va advertir que "les minories no poden ni han d'obstaculitzar el camí que les majories han decidit emprendre". Això sí, cal fer les coses de manera que les minories no se sentin "expulsades". En tot cas, cal votar i, a partir d'aquí, construir junts el país.

Els plans més immediats passen per celebrar la consulta el 2014, com van segellar Artur Mas i Oriol Junqueras. Si abans de la Diada Mas va generar rebombori situant en el 2016 unes hipotètiques eleccions plebiscitàries si l'Estat veta el referèndum, ahir no va explicitar cap data. Segueix decidit a utilitzar les plebiscitàries com a "últim recurs" legal, però no fixa terminis. Introduint un matís nou -sempre ha insistit que aquest cop vol esgotar el mandat-, va recordar: "La legislatura acaba el 2016, si no decideixo convocar eleccions anticipades". Una porta que no tanca del tot, com li reclamava ERC, que ahir es mostrava "satisfeta" pel compromís de Mas amb la consulta.

La tasca més imminent, d'aquí a finals d'any, serà consensuar la data concreta, la pregunta i el marc legal en què s'hauria de celebrar la cita de l'any que ve amb les urnes. Un triple acord que Mas voldria subscriure "fent pinya" amb totes les forces favorables al dret a decidir, inclòs el PSC. No va pronunciar-se, però, sobre el que es perfila com el gran debat dels pròxims mesos: com ha de ser la pregunta. Un debat en què Unió, a través de Josep A. Duran i Lleida, ha fixat ara posicions.

Duran, segons publicava ahir La Vanguardia , mou fils a Madrid perquè ofereixin a Catalunya una tercera via, un nou estatus polític basat en pacte fiscal i control sobre les infraestructures, blindatge lingüístic i educatiu, presència catalana en organismes internacionals i reforma de la Constitució per incloure-hi el dret a decidir. Tot plegat en una consulta que no plantejaria l'opció de l'estat propi que defensen CDC i ERC. Fonts democristianes interpreten que l'ofensiva de Duran és un intent "desesperat" perquè Rajoy es mogui, abans no es trobi que l'onada independentista acaba sepultant l'actual statu quo .

Cap menció a la via de Duran

Mas no va fer referència a la tercera via de Duran, i així l'hi va retreure el PSC. Cap al·lusió directa a Duran, però sí missatges subliminars per desmarcar-se'n. El més evident: l'elogi a la Via Catalana "per reclamar la independència". La cadena humana, segons ell, no només va representar "una gran manifestació de dignitat" sinó que hi havia "el principal motor de canvi" del país. "Si una majoria del poble català desitja canviar l'estatus polític, en forma d'estat, és perquè vol seguir tenint país", va dir. Mas no vol deixar-se marcar ni el tempo ni l'orientació del procés cap a l'estat propi.