Mas revela el pla B: plebiscitàries el 2016 si no hi ha consulta

BarcelonaLa partida del dret a decidir, iniciada amb l'espectacular mobilització sobiranista de l'última Diada, va viure ahir un d'aquells punts d'inflexió en què un dels contendents fa un moviment clau que clarifica escenaris. Artur Mas va ensenyar una de les cartes més preuades: la que diu què cal fer si Mariano Rajoy torpedina totes les vies legals per convocar una consulta pactada. Fins ahir, gairebé tothom havia opinat sobre les alternatives possibles, però Mas i el seu entorn s'havien guardat prou de pronunciar-s'hi públicament. Pocs dies després de veure's en secret amb Rajoy a Madrid i a només sis dies de l'Onze de Setembre, el president de la Generalitat va aprofitar la primera entrevista del nou curs polític -amb Mònica Terribas, a Catalunya Ràdio- per descobrir una aposta que ERC troba, com a mínim, inquietant.

Mas verbalitza el pla B

Convertirà les eleccions del 2016 en un plebiscit sobre l'estat propi

El 26 de juliol, Mas va instar per carta Rajoy a obrir una negociació per acordar un referèndum. El Govern sosté que hi ha prou fonaments constitucionals per autoritzar-lo. Però si l'Estat s'hi negués i, a més, impugnés la llei catalana de consultes que el Parlament aprovarà aquesta tardor, Mas es quedaria sense eines legals per convocar un plebiscit el 2014, com s'ha compromès amb ERC a fer. Quina seria llavors la sortida? Mas va descartar una consulta fora de la legalitat que pogués motivar una intervenció per la força de l'Estat per retirar urnes. "De mi no en sortirà res que no tingui un esperit pacífic, això no és una guerra entre policies", va dir.

Si no hi pot haver pacte amb Madrid, no hi haurà "més remei" que convertir les eleccions ordinàries previstes per al 2016 en uns comicis "plebiscitaris" sobre la independència. És a dir, formalment els electors triarien els 135 diputats del Parlament però el resultat serviria per visualitzar el suport del "front del sí". Els partidaris de l'estat propi -per ara CDC, ERC i CUP, a l'espera del que decideixin Unió, ICV i una part dels socialistes- concorrerien amb el compromís explícit d'engegar el procés de desconnexió d'Espanya en cas d'obtenir prou majoria.

Dins les files de CiU i del Govern, el missatge no va sobtar. Els dos centenars d'alts càrrecs que van escoltar Mas dilluns en una reunió a porta tancada ja van sentir-li dir que pensa esgotar el mandat fins al 2016 i que el camí cap a l'estat propi és irreversible. L'informe que va lliurar al juliol el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) estipulava les plebiscitàries com la millor alternativa a una consulta. I, de fet, ja al març el conseller de Justícia, Germà Gordó, advertia que "una consulta només serà possible si hi ha acord amb l'Estat" i parlava de la possibilitat de fer-la més enllà del 2014. En canvi, a la seu d'ERC la música de l'ajornament fins al 2016 no va agradar. I les xarxes socials bullien amb la polèmica sobre la data.

Per què ho anuncia ara?

Vol marcar el ritme abans de la Diada i anticipar-se a Rajoy

En anunciar el seu pla B a tocar de la Diada, Mas va arriscar-se a encaixar els retrets dels que no entenen per què cal endarrerir l'horitzó sobiranista. Per quin motiu, doncs, va dir-ho ahir? D'entrada, abans que la Via Catalana confirmi el seu èxit i afegeixi pressió ciutadana per retallar fases del procés, Mas volia aclarir que el seu full de ruta ja està pensat i escrit, i que no es deixarà endur per qui li reclama escurçar el guió.

La massiva manifestació de l'any passat a Barcelona va condicionar la seva agenda, fins al punt de provocar unes eleccions anticipades. Ara Mas ha deixat fixat el calendari abans que parli el carrer. Ahir va voler ser molt explícit: no cedirà a les "pressions" per accelerar el procés més del compte, perquè creu que el més important és "fer-ho bé", sense precipitacions, i amb la data del 2016 ja compliria el seu compromís de consultar els catalans dins els quatre anys d'aquest mandat.

Reunió discreta amb Rajoy

Els dos presidents van trobar-se en privat fa una setmana

Però, a més de voler marcar els tempos abans de la Diada, hi ha un segon factor que explica per què ho anuncia ara. Des de fa setmanes, com apunten dirigents nacionalistes consultats per l'ARA, es perceben signes d'un incipient desgel comunicatiu amb la Moncloa. Mas va destacar ahir que Rajoy "no és un home autoritari", sinó que té "certa capacitat de diàleg".

De Madrid n'arriben senyals diferents dels de fa un any, quan Rajoy va respondre amb un cop de porta al pacte fiscal. I Mas ho sap de primera mà. Fonts coneixedores de la trobada van explicar a l'ARA que dijous, mentre tres consellers compareixien a la diputació permanent del Parlament, Mas va agafar el cotxe per reunir-se amb Rajoy, com ja havia fet al març. L'objectiu: sondejar la disposició del cap de l'executiu espanyol a avalar l'exercici del dret a decidir. La porta no està ni de bon tros oberta, però des del Govern ja no la veuen tan segellada com fa uns mesos. Per començar, Rajoy estaria rumiant fer una oferta de finançament especial per a Catalunya i podria aprofitar la resposta oficial a la carta de Mas per plantejar-li diàleg.

Com s'interpreta l'anunci?

Les plebiscitàries per al 2016 són un avís i, alhora, un gest a Rajoy

Més enllà de voler visualitzar el seu lideratge en el procés demostrant que en controla els ritmes, pot fer-se una lectura lligada als rastres de diàleg amb Madrid. En primer lloc, Mas llança un advertiment: l'alternativa a una consulta pactada no pot ser una solució intermèdia com ara un finançament millor, ni tan sols el pacte fiscal. La carpeta catalana no es tancarà fins que els ciutadans puguin parlar a les urnes mitjançant un referèndum o unes plebiscitàries sobre l'estat propi.

Hi ha, però, una segona explicació. Si germinen vies de diàleg amb Rajoy -indiquen fonts nacionalistes-, Mas no vol malbaratar-les, i per això fa un gest amable: descarta una consulta que desafiï la llei i situa el seu pla alternatiu d'aquí tres anys. Rajoy disposarà de més temps per gestionar el pols amb Catalunya i preparar les eleccions generals del 2015. Les posicions de partida encara estan molt allunyades, però ningú sembla interessat a trencar la baralla abans d'explorar a fons si hi ha realment marge per a l'entesa.

Per què esperar al 2016?

Més temps per bastir estructures d'estat i posposar crisis internes

Davant l'enuig que va causar l'anunci a les files d'ERC, a CiU s'esmerçaven a remarcar que els plans per fer una consulta el 2014 no han variat. Però per què posar ja una data al pla B? I per què no abans del 2016? De raons n'hi ha de més i menys confessables. Mas al·lega que, si es vol "fer bé" el procés, cal bastir estructures com la Hisenda pròpia, encara en fase de disseny. I si l'Estat veta la consulta, caldrà una intensa diplomàcia per justificar a l'exterior unes plebiscitàries amb declaració unilateral posterior. A més, el 2015 serà un any atapeït de comicis: locals a la primavera, generals a la tardor.

Però hi pot haver altres motius. Per a CiU, malparada en les enquestes, seria un suïcidi polític avançar les eleccions. Amb l'horitzó del 2016, Mas també posposa un possible xoc amb Unió i guanya temps per lligar el suport d'ICV i potser -tot i que molt més improbable- del PSC.