Mas a Rajoy: o consulta pactada o plebiscitàries (encara incertes)

BarcelonaDesprés de veure com el procés participatiu del 9-N mobilitzava més de 2,3 milions de ciutadans -“ni en les millors previsions” el Govern s’imaginava que s’assolirien tals magnituds-, Artur Mas va comparèixer ahir exultant en acabar la reunió amb els seus consellers. Si diumenge a la nit ja qualificava la jornada d’“èxit total”, ahir va atrevir-se a pronosticar que hi haurà “un abans i un després” del 9-N. Amb la paradoxal sensació d’haver-ne sortit enfortit tot i haver perdut pel camí la complicitat del seu aliat parlamentari (ERC), el president de la Generalitat va avançar algunes claus de l’estratègia que seguirà des d’ara davant de Madrid i Catalunya endins.

Aprofitant el desconcert que sembla viure’s als despatxos d’un govern espanyol impotent davant d’una votació que no van aconseguir sabotejar ni els ciberatacs contra els sistemes informàtics de la Generalitat, Mas va enviar una carta a Mariano Rajoy per convidar-lo a establir un canal de “diàleg permanent”, per assolir un acord “a la britànica” que permeti una consulta “políticament vinculant” a Catalunya com la que es va celebrar el 18 de setembre a Escòcia. Aquest migdia el president espanyol li contestarà formalment, però els seus portaveus han avançat que no pensa estovar-se.

El PP fa de “portaveu” de la Fiscalia

El mateix Mas va reconèixer que la seva iniciativa epistolar no tindrà cap recorregut. De fet, mentre enviava la carta, la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, protagonitzava la relliscada del dia en anunciar que ahir durant el matí la Fiscalia presentaria una querella contra Mas per haver tirat endavant la “farsa” del 9-N malgrat la suspensió decretada pel Tribunal Constitucional (TC). La Fiscalia va desmentir hores després els tempos avançats per Camacho, però a Mas l’ensopegada de la líder dels populars catalans li va servir per denunciar la vulneració del principi de separació de poders. “És molt preocupant que el PP faci de portaveu de la Fiscalia”, va dir.

Mas va assegurar que se sentia “molt tranquil” davant la querella, perquè el Govern “no ha fet res il·legal”. Per demostrar-ho, la Generalitat va ampliar el recurs al TC contra la impugnació del 9-N: va incorporar-hi declaracions tant de Rajoy com del seu ministre de Justícia, Rafael Catalá, on s’esforçaven a minimitzar la votació de diumenge i a negar que fos el referèndum previst. Després d’uns mesos judicialment endimoniats per a la gent de CDC, que ha hagut de veure el seu fundador i referent durant més de dues dècades, Jordi Pujol, i la seva família al mig d’investigacions per corrupció, Mas observa ara com a Madrid pretenen obrir-li un front judicial pel 9-N que, lluny d’erosionar-lo, pot provocar l’efecte contrari. “És el moment de l’alta política, no dels tribunals”, reivindicava ahir.

Un tast del to que pot tenir la resposta de Rajoy a la missiva el va oferir la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, que des del Senat va titllar de “fracàs” el 9-N, perquè dos de cada tres catalans cridats van “ignorar” la convocatòria. Per això a la Moncloa no se senten pressionats per buscar una sortida negociada. Qualsevol oferiment a dialogar sobre aquesta qüestió, va venir a dir Santamaría, està condemnat al fracàs, perquè ni el govern de Rajoy ni el PP subscriuran mai un “acord de secessió”.

De què serveix, doncs, la carta tramesa al president de l’executiu central? Després que més d’1,8 milions de catalans hagin triat la papereta del sí-sí i més de 230.000 hagin reclamat almenys una tercera via, Mas pretén deixar en evidència Rajoy, anotant un nou cop de porta a una solució dialogada. Ara que la comunitat internacional ha comprovat amb una xifra tangible la força de l’independentisme, Mas necessita un nou no de Madrid a negociar, per poder legitimar qualsevol pas unilateral que calgui fer a partir d’ara per fer avançar el procés.

Tot apunta que la següent maniobra seran uns comicis plebiscitaris. Abans, però, caldrà que la negociació entre forces sobiranistes arribi a bon port. I no serà fàcil. Fa setmanes que ERC i la CUP reclamen un avançament electoral per posar rumb, sense més dilacions, cap a la independència. També ho ha demanat la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, que fins i tot el va situar en un termini de tres mesos. Mas va voler aclarir que l’escenari d’unes anticipades no l’“incomoda”, però va advertir que és un “error” plantejar el debat en aquests termes.

La qüestió, segons Mas, no és si cal fer eleccions o no, sinó planificar-les de tal manera que convalidin com a referèndum, com la consulta definitiva que Rajoy veta. “Les eleccions només són l’eina per fer la consulta definitiva. No confonguem l’instrument amb l’objectiu”, va dir. Si no és possible un referèndum pactat com a Escòcia, “potser sí que no hi haurà més remei” que optar per aquesta via. Per parlar-ne, entre avui i demà -durant el ple al Parlament- encetarà converses amb els partits del 9-N -CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP- i també amb el PSC, que recollia el dret a decidir en el seu programa, va votar la llei de consultes i -sigui dit de passada- pot ser un valuós aliat del Govern a l’hora d’aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2015. Mas escoltarà tots els punts de vista i, d’aquí 10 o 15 dies, anunciarà la seva proposta.

Una llista que seria a dos

Ahir es va estalviar d’explicitar les condicions d’aquesta proposta, que ja va enumerar el 14 d’octubre: llista conjunta dels partidaris del sí-sí, amb un programa independentista. Sap que la idea la desestimen ICV i la CUP i que no convenç els d’Oriol Junqueras, que dubten que Mas estigui disposat a impulsar una declaració unilateral d’independència i preferirien concórrer amb llistes separades i uns punts programàtics compartits. Mas, amb CDC ranquejant a les enquestes i una Unió que ni vol eleccions ara ni les vol plebiscitàries, intentarà convèncer ERC per fer una candidatura de país sense sigles.

La gèlida relació entre Mas i Junqueras -des que el president va renunciar a la consulta original per no topar amb el TC- no hi ajuda. Mas va retreure-li ahir que li hagi retirat el suport parlamentari malgrat haver “complert” amb el 9-N i va cridar-lo a donar suport als pressupostos. S’acosten dies d’estira-i-arronsa al flanc sobiranista.