Mas projecta una Hisenda pròpia a l'escandinava

BarcelonaEl procés de disseny de la futura Hisenda catalana ja està en marxa. El projecte està encara en una fase molt inicial, però en el primer semestre de l'any el Govern ha creat l'equip d'experts encarregats de bastir l'estructura tributària de l'estat propi i ha començat a explorar models recaptatoris que responguin als criteris d'eficiència i transparència. Els sistemes escandinaus són una de les principals referències -no per la seva elevada pressió fiscal, sinó pels procediments de recaptació d'impostos i persecució del frau-, tot i que també s'estudien pautes dels països germànics i anglosaxons. El Govern, segons fonts nacionalistes consultades per l'ARA, pretén emmirallar-se en les pràctiques dels estats de l'OCDE amb uns índexs de frau més baixos i prevenir les disfuncions de l'Agència Tributària estatal.

El sistema espanyol va ser en el seu moment pioner en l'aplicació de la informàtica per a la gestió dels tributs. Malgrat que té un cos d'empleats més reduït que altres països de l'entorn, el creuament de dades i el gran volum d'informació fiscal de què disposa l'Estat permeten un control gairebé absolut de les persones i empreses que operen dins del sistema. El que defrauda aviat és detectat. Però l'efectivitat cau en picat quan es tracta de fer front a l'economia submergida i, per això, la recaptació queda molt per sota del seu potencial. L'executiu d'Artur Mas ha acabat descartant implantar el mètode espanyol, no només perquè teixir una teranyina informàtica tan potent requeriria una costosa inversió, sinó també perquè aquest model -basat a atemorir els contribuents que estan dins del sistema perquè no se n'apartin- no és del tot eficaç per combatre el frau.

L'exemple nòrdic

Un altre inconvenient del model espanyol és la inseguretat jurídica per al contribuent, que per fer l'autoliquidació dels impostos que li pertoca pagar es veu obligat a interpretar la farragosa legislació fiscal. En canvi, segons apunta a l'ARA l'economista Miquel Puig, en estats del centre i el nord d'Europa "és l'administració qui calcula l'import a liquidar". Hi posen més funcionaris, però dedicats sobretot a perseguir els que se situen fora del sistema. Puig -que ultima un assaig sobre què podria aprendre una Catalunya independent de països com Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Holanda, Suècia i Suïssa- assenyala que un altre punt fort d'aquests sistemes de recaptació és que es basen en la transparència i la coresponsabilitat. Les dades tributàries dels ciutadans són públiques i ningú vol quedar retratat com un defraudador.

En l'últim informe del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (Carec), lliurat al Govern al juliol, es fan algunes recomanacions justament per millorar el control tributari, com ara elevar la "moral fiscal" de la ciutadania i els empresaris per incentivar el compliment cívic de les seves obligacions i fer que interioritzin que això reverteix en uns millors serveis socials. També se suggereix segmentar els contribuents en funció dels seus perfils de risc, per concentrar així els esforços d'inspecció en els "no cooperadors".

Un cop estudiats els sistemes de referència, la intenció és assimilar-ne diversos aspectes i crear un model propi de Catalunya. Per portar-ho a terme, el Govern ha fitxat dos antics càrrecs de l'administració estatal: Joan Iglesias, experimentat inspector de la delegació d'Hisenda a Barcelona, i Jordi Boixareu, excap de la delegació a Girona. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i el de Presidència, Francesc Homs, s'hi han implicat, fins i tot el mateix Mas ho segueix de prop. La Hisenda pròpia és, de fet, l'estructura d'estat més transcendental que vol bastir el Govern, i per evitar interferències les tasques es desenvolupen amb la màxima discreció.

Una llei per abans de la consulta

La voluntat inicial és enllestir la feina cap a mitjans del 2014, previsiblement abans de la consulta d'autodeterminació. El model quedarà definit en un projecte de llei que haurà d'aprovar l'executiu. Però abans el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) lliurarà dos informes decisius per al projecte: sobre l'estructura de l'Agència Tributària i sobre l'etapa inicial de la Hisenda de l'estat propi. Cap al mes d'octubre se'n presentarà un i a finals d'any el segon.

Un dels elements claus -i a la vegada més complicats- per a l'èxit del projecte és assolir una sòlida base de dades informatitzada dels contribuents. En l'actual escenari de xoc institucional no sembla realista pensar que l'Estat cedirà tota la informació a la Generalitat per facilitar-li la feina. El Govern ha de buscar-se altres aliats. L'any passat ja va signar un conveni de col·laboració amb les quatre diputacions, que poden ser de gran ajut, perquè el món local es fa càrrec d'impostos com l'IBI, l'IAE i el de vehicles. Però no n'hi ha prou. El 94% dels tributs no locals -entre els quals els més importants: l'IRPF, l'IVA i l'impost de societats- els recapta l'administració estatal, i la Hisenda catalana necessitarà conèixer-ne les dades.

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ja existeix, però és un ens encara raquític que només recapta el 6% dels impostos no locals i disposa d'uns 350 treballadors, enfront dels més de 3.000 de la delegació estatal d'Hisenda. Per anar-la dotant de més musculatura i alimentar-la d'informació, la plataforma Catalunya Diu Prou va activar fa un any una campanya per la sobirania fiscal, convidant institucions, empreses i contribuents a liquidar els seus impostos a l'ATC i no a la finestreta espanyola. El d'Alella va ser un dels primers ajuntaments que s'hi van adherir i aquest any acabarà ingressant-hi prop de 500.000 euros. Per ara són gestos simbòlics, perquè l'ATC no es queda aquests diners, sinó que els transfereix immediatament a l'agència estatal per no cometre cap il·legalitat. "Però serveix com a exercici preparatori per quan arribi el moment de la veritat i el Govern passi a gestionar directament tots els impostos", argumenta a l'ARA l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco (ERC).

Més mitjans humans

En aquesta fase preparatòria l'ATC també haurà de créixer en efectius. Si hi hagués prou sintonia amb l'Estat per acordar que l'ATC s'acabi convertint en administració tributària única a Catalunya, es podria fer un simple traspàs del personal -ja format- de la delegació d'Hisenda espanyola a l'ens català. Si no és possible, Marta Espasa, professora d'hisenda pública de la UB, assenyala que caldrà obrir convocatòries de places per anar enfortint el cos de personal de l'ATC, ja sigui oferint "condicions laborals més atractives" per atreure professionals qualificats de la delegació estatal, o bé convidant assessors fiscals i altres especialistes del món privat a implicar-se en el projecte.

Aquesta tasca de construcció de la Hisenda pròpia serà una de les prioritats del Govern per als pròxims temps. L'ofec financer a què es veu sotmès -enguany està obligat a fer un ajust de 3.000 milions d'euros i el 2014 encara haurà de rebaixar el seu dèficit fins a l'1% del PIB- l'esperona a prosseguir els plans. ERC, el seu soci parlamentari, demanava aquesta setmana per boca del seu secretari general adjunt, Lluís Salvadó, que "s'acceleri el procés de transició nacional" per donar a llum tan aviat com sigui possible la Hisenda catalana. Però la resistència de l'Estat és més que previsible. El govern de Mariano Rajoy s'oposa taxativament a cedir a Catalunya la recaptació dels seus impostos. El pols tributari està servit.