Mas i Junqueras fan pedagogia del procés entre els empresaris

BarcelonaArtur Mas va arribar a S’Agaró, al fòrum empresarial que s’hi celebra cada any, amb el posat de qui sap que llançarà un missatge potent. Corrien els primers compassos de la legislatura -febrer del 2013-, el pacte amb ERC era encara recent i Mas es disposava a dirigir-se a un grup selecte d’empresaris. El seu missatge va ser diàfan: “Moltes vegades demaneu el pacte fiscal i el concert econòmic des de Catalunya. Us demano que també ho feu als altaveus de la capital d’Espanya”. El pacte fiscal ja era aigua passada per al president, però el va voler fer servir per reclamar als empresaris que, si volien diàleg, s’havia de demanar a les dues parts. Des de llavors l’intercanvi de missatges, en privat i en públic, ha estat constant.

El president i, també últimament, el seu soci Oriol Junqueras s’han aplicat per fer pedagogia i han intensificat els contactes amb l’objectiu, si no de sumar suports, d'aconseguir almenys una certa neutralitat. Saben que Madrid també pressiona en sentit contrari. El paper de l''establishment' és una de les declinacions soterrades que configuren el mapa del procés sobiranista. L''establishment' controla la patronal Foment i algunes grans empreses, però hi ha noves elits econòmiques que no tenen cap problema amb el procés.

Amb sigil·lositat, els primers es mouen en privat per fomentar un diàleg entre governs que passi per un nou model de finançament que permeti un nou marc d’entesa entre Catalunya i Espanya i que, alhora, relegui la consulta del 9 de novembre. “Aquests empresaris es dirigeixen directament a Mas, però es troben que el president els fa el mateix discurs que quan té micròfons al davant. Saben de primera mà que la consulta és irrenunciable”, asseguren fonts de la cúpula de CiU.

El diàleg “discret” que hi ha entre les altes instàncies públiques del país i els representants empresarials ha agafat, però, una volada pública les últimes setmanes. Va obrir foc el president de la CEOE, Joan Rosell, que va assegurar l’11 de febrer que la independència suposaria una “destrossa” de les relacions humanes. El mateix dia 40 directius alemanys van advertir del “fervor nacionalista” a Catalunya. Abans s’havien sentit altres veus crítiques, com la del president de la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya, Jaume Malet, o el consultor francès Alain Minc. Mas els va respondre des de l’auditori del Banc Sabadell: “Els grans objectius de país els hem de defensar, conduir i dirigir tots junts. No s’ha de caure en la temptació de passar de la política”.

¿La tensió ha fet que la interlocució entre Mas i els dirigents empresarials s’hagi acabat abruptament? “El contacte s’ha anat mantenint, ja sigui en persona o a través del telèfon”, asseguren des de l’entorn de Joan Rosell. “La relació sempre ha sigut fluïda, i el president de la CEOE sempre ha sigut partidari d’esgotar totes les vies de diàleg per solucionar aquesta situació”, apunten les mateixes fonts. De fet, Rosell no només es manté en contacte amb Mas, sinó també amb Rajoy. Un Rajoy que, segons dirigents catalans consultats, vol jugar la carta dels empresaris -els que tinguin intenció de carregar contra el procés- per frenar el camí sobiranista.

De moment, però, els alts representants del món econòmic que s’han posicionat radicalment en contra de la independència són minoria. A banda dels directius alemanys -alguns dels quals havien participat en actes de campanya del PP-, només José Manuel Lara (Planeta) i Josep Lluís Bonet (Freixenet) han carregat explícitament contra el procés. “El silenci, en aquests casos, val molt”, sostenen des del Govern. I aquesta batalla, la d’aconseguir que els alts estaments empresarials no boicotegin el procés, és la que estan lliurant ara mateix el president i els seus consellers.

‘Business oriented’

“L’empresariat és pràctic. El seu mercat és el món”, asseguren fonts governamentals. Alts dirigents de CiU consultats posen en relleu el “relat” que el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ofereix als empresaris amb qui manté interlocució. “Són mínims els que ens acudeixen amb inquietud sobre el procés”, apunten des del Govern. Quin és el discurs que ofereix l’executiu als representants del món econòmic? “Que aquí farem les coses diferent”, assenyalen dirigents consultats en comparació de la “incertesa” que ofereix ara l’estat espanyol.

Les patronals catalanes Cecot i Pimec van fer enquestes entre els seus afiliats just després de la manifestació de l’Onze de Setembre del 2012 i van comprovar que el suport a la consulta i l’estat propi era evident. “El dret de consulta és irrenunciable”, assenyalen des de l’entorn d’Antoni Abad, president de la Cecot, que l’octubre del 2012 va titllar d’ocasió “única” la construcció d’un nou estat. “És una oportunitat per fer una societat 'business oriented'”, mantenen fonts de la patronal consultades, que, malgrat tot, insisteixen que cal “diàleg” per anar superant les etapes del procés.

La Pimec i la Cecot, juntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona, formen part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, del qual es va desmarcar Foment del Treball. Precisament a Foment és on es va produir un xoc protocol·lari quan la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va entregar uns premis a la patronal catalana. En una decisió sense precedents, l’entitat va decidir que Santamaría -aquell dia presidenta en funcions per un viatge de Rajoy a Panamà- tanqués l’acte. Mas va decidir que no hi acudiria.

Això va ser a l’octubre, dos mesos abans que l’acord per a la data i la pregunta de la consulta posés punt final a un diàleg “amb persones interposades” -en paraules de Duran i Lleida- entre Mas i Rajoy. “Ara ja no hi haurà possibilitat d’entesa fins després de les europees, perquè la qüestió catalana centrarà la campanya del PP”, sostenen al Govern.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, és encara relativament nouvingut en el món de la política. El seu auge a les enquestes ha captat l’interès del gran empresariat, amb qui s’ha anat citant en els últims mesos. Ja s’ha reunit amb Isidre Fainé i Joan Maria Nin (La Caixa), Isak Andic (Mango) i Josep Oliu (Banc Sabadell), i també amb representants d’Iberdrola, Gas Natural i Endesa. En aquestes trobades, segons fonts republicanes, impera la “cordialitat” més enllà de les “discrepàncies” que es manifesten.

Precisament, membres d’aquests grans grups empresarials formen part de grups de pressió com el lobi Puente Aéreo. També Luis Conde (Seeliger & Conde) va organitzar un dinar a Fonteta en què van participar polítics -Mas i Esperanza Aguirre hi van ser- i destacats integrants de la minoria sigil·losa.

El missatge que els dirigeix el president ja el va explicitar a l’octubre al Col·legi d’Economistes de Catalunya: “Les elits no han d’entorpir el procés”. És aquesta batalla, soterrada, la que està lliurant el Govern. I el silenci és, per ara, una victòria. Provisional, almenys.