Mas i Junqueras fan evident la distància sobre la gestió del 9-N

BarcelonaAlguna cosa s’ha trencat aquest estiu entre Artur Mas i Oriol Junqueras. La reunió del 7 d’agost a Palau, en què el president va temptejar el suport del líder d’ERC a unes eventuals plebiscitàries, no va anar bé. Gens bé. Les declaracions aquest estiu dels consellers d’Unió i d’algun de CDC en el sentit que si el Tribunal Constitucional veta la consulta del 9-N no hi haurà cap altra opció que acatar-lo i les del republicà, que advoca per la desobediència, van acabar d’enrarir l’ambient. I ahir, al debat de política general al Parlament, es va fer evident la discrepància de fons entre l’un i l’altre sobre com s’ha de gestionar el 9-N i quina és la manera més efectiva per fer que els catalans votin sobre la independència.

I si el consens polític, que Mas va definir com una figura de porcellana -la metàfora que va fer més fortuna al debat-, s’esquerda i la relació esdevé impossible amb Junqueras, a l’altra banda de la pista de ball Mas hi té Miquel Iceta, que en la seva posada de llarg com a líder del PSC es va oferir per al que convingui. No per a la consulta, però sí per resoldre i negociar el que depèn d’ell i pot fer la Generalitat (i fins i tot aspectes en què Iceta té poc a fer i dir, com ara les 23 propostes que va traslladar Mas a Mariano Rajoy aquest juliol).

Junqueras va obrir la segona jornada del debat amb una intervenció dura i en què quedava clar que, de nou, caldrà molta feina política per mantenir la unitat dels partidaris del dret a decidir si els partits acorden no fer la consulta per falta de “garanties democràtiques” quan el TC la suspengui. Aquesta posició és la de Mas, però també la d’ICV-EUiA. El republicà va preguntar-se retòricament què havia canviat els últims mesos perquè ara Mas parli de plebiscitàries i, segons ell, descarti fer prevaler la llei catalana de consultes i la declaració de sobirania, que es va votar el gener del 2013 i que el TC ja va anul·lar. “Sabíeu que el govern espanyol no aplaudiria que anéssim a votar i que el TC no ho regalaria. Si ho sabíeu heu de ser conseqüents amb el que es va votar i signar. I si de debò volíeu fer creure que no sabíeu que vindria tot això, no us mereixeu la confiança dels ciutadans”, va afirmar al final de la seva primera intervenció, llançant un dard directe al líder de CiU i presentant-se com l’eventual solució de futur per als que vulguin arribar a l’estat propi per la via directa.

El full de serveis del president

Mas no es va amagar. Durant el debat va afirmar que la gran esperança de l’Estat per frenar el procés és “esquerdar políticament Catalunya” i es va mostrar dolgut perquè Junqueras hagués dubtat del seu compromís amb la consulta del 9-N. “¿Vostès coneixen algú que estigui més interessat que jo que es pugui votar?”, es va preguntar. Votar en la consulta o d’alguna altra manera, perquè la intenció del president és que els catalans es puguin pronunciar sobre la independència. Al debat amb Junqueras no en van parlar, però un dels escenaris que hi ha damunt la taula, i que podria facilitar una gran aliança com la que buscarà Mas si convoca eleccions a l’hivern, és una candidatura orientada a fer una declaració unilateral d’independència. Seria una manera d’oferir als catalans votar per l’estat propi i, alhora, tenir un mandat democràtic per saltar-se la legalitat espanyola. Ara, i en la literalitat del programa electoral de CiU, el té per fer una consulta “en la legalitat que s’esdevingui i amb tota la legitimitat democràtica”.

El debat amb Junqueras va tenir un punt agre. Els diputats d’ERC sortien de l’hemicicle capcots perquè, si bé feien pinya amb el seu líder, lamentaven que Mas posés “en risc” el procés “entregant tan ràpid el 9-N” i sense concretar l’objectiu de les plebiscitàries. Els de CiU, en canvi, no volien aventurar conclusions i es limitaven a criticar l’endèmica desconfiança dels republicans cap al president i el seu “full de serveis” amb el procés. Va quedar clar, en qualsevol cas, que caldrà edificar un consens sobre fins on es duu el pols a les institucions de l’Estat quan el TC prohibeixi votar i sobre com actuar després. Mas s’hi veu amb cor. Va recordar que semblava impossible arribar a un acord sobre la data i la pregunta i que es va fer.

Després d’una Diada en què es va demanar unitat i votar, i un debat que ha fet evidents unes discrepàncies tàctiques que no van impedir pactar una genèrica resolució a quatre en favor de la consulta, els pròxims dies han de passar coses: aprovació de la llei de consultes, signatura del decret de convocatòria del 9-N, impugnació al TC... Una agenda que no ha d’impedir que Mas i Junqueras reprenguin el diàleg. Ho faran en un clima de tensió i amb pressió (ahir mateix el ministre José Manuel García-Margallo amenaçava amb una suspensió de l’autonomia) però els equips de l’un i l’altre no preveuen que el procés descarrili. Caldrà veure fins a quin punt Junqueras ha perdut la confiança en Mas per haver passat pantalla i tenir al cap les plebiscitàries i no la consulta i fins on és flexible Junqueras. El líder d’ERC tem que CiU posi tota la seva artilleria al servei de la idea de fer-lo culpable de la fi de la unitat i actuar amb interès partidista. Per combatre-ho va oferir ahir a Mas, de manera solemne, entrar al Govern per “blindar” la consulta. Mas hi va veure un gest tàctic per deixar-lo en evidència, però vol reunir-s’hi aviat per parlar-ne. Damunt la taula hi haurà més coses que un simple ball de conselleries.

Parlar per refer ponts

El líder d’ERC va avisar el PSC que no es faci il·lusions si pacta amb Mas perquè en l’actual marc les estretors seguiran. Això no espanta Iceta, envalentit després que el president avisés que hi ha “altres majories” que la suma CiU-ERC, ni Alícia Sánchez-Camacho, amb qui Mas va topar fort, a l’hora de reivindicar que cal una alternativa unionista. Ella, com la resta de portaveus de l’oposició llevat de Junqueras, va treure a passejar el cas Pujol, que ha minat la moral dels convergents. Mas sap que, ara més que mai, no pot fracassar i ha d’aconseguir preguntar als catalans. El pròxim pas és recuperar la confiança de Junqueras. Segons ell cal votar perquè “no es pot cronificar el conflicte”. La primera tasca per tirar endavant és refer ponts amb ERC.