Mas busca forçar el diàleg amb Rajoy per la consulta

BarcelonaArtur Mas va dedicar ahir el nucli central de la seva entrevista a TV3, que va durar més d'una hora, a dues idees força: la primera, que tard o d'hora Mariano Rajoy haurà de negociar el contingut de la consulta que van acordar dijous els partits del dret a decidir, i la segona, que la consulta es farà en qualsevol cas. Ja sigui amb acord amb l'estat, amb la llei catalana o amb unes plebiscitàries que, de nou, va situar l'any 2016. L'entrevista estava prevista abans del pacte de la setmana passada amb CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, però tenir-lo lligat li va permetre explicar-se i donar unes notes d'èpica al procés. Va explicar que la doble pregunta va ser una idea només seva (i que Josep Antoni Duran i Lleida va acceptar "en trenta segons") i que la va redactar el matí del 6 de desembre, dia de la Constitució, que, segons ell, el PP "usa com aquell Mur de Berlín que va caure". Precisament la consulta està previst que se celebri el 9 de novembre del 2014, dia en què se celebrarà el 25è aniversari de la gran icona de la Guerra Freda. I va explicar també que, tal com s'han fet les coses, els catalans "ens hem guanyat el dret a votar". Ara s'ha de poder fer i també mantenir la "transcendència" del moment. Una altra cosa és que toca rebaixar "el dramatisme".

Per poder fer la consulta amb garanties i amb una alta participació, que és el gran objectiu, el més desitjable seria un acord amb l'Estat. Per això va insistir en l'apel·lació a Rajoy perquè s'assegui a negociar el que, de manera reiterada, li reclama una amplíssima majoria del Parlament. "Tenim un mandat clar de les urnes i de la cambra, no som quatre bojos a Palau", va afirmar. Amb Rajoy no hi parla cara a cara i de manera extensa des del 29 d'agost però ara, amb la data i la pregunta, li tornarà a demanar una reunió que espera que sigui també "discreta" per buscar "el diàleg i l'entesa".

Segons el president, Catalunya s'ha guanyat el dret a votar i no és acceptable que Rajoy l'hi negui quan proclama, amb tota solemnitat, que ni negociarà la consulta ni permetrà que es faci. "Aquesta és la resposta d'un demòcrata?", es va preguntar de manera retòrica. El que ell espera de Madrid és "una oferta atractiva i no un no a tot " perquè això, segons ell, "no ho entenen ni al món ni a la UE". L'editorial d'ahir mateix del Financial Times instant a una "solució negociada" el carregava de raons i li dóna oxigen.

El marge per canviar la pregunta

I el diàleg pot canviar alguna cosa? Vistes les respostes de Mas, sí. El president estaria disposat a canviar la pregunta per aixecar el llistó si Rajoy li proposés, per exemple, fer la mateixa pregunta que a Escòcia en el sentit de si Catalunya ha de ser o no un estat independent. Però, sense retocar el que s'ha acordat, també es va obrir a incorporar la proposta de Rajoy si és que n'hi ha.

Precisament perquè el tema està encara obert i perquè el que uneix les forces del dret a decidir és exigir poder-lo exercir, no va voler entrar al detall de quina hauria de ser la participació mínima per validar el resultat o a partir de quin percentatge de sí guanyaria l'estat propi. Va deixar clar, però, que calen "majories clares". En cas contrari, va dir: "Tindrem un problema". No va explicar com es comptaran els vots totals i va admetre que no s'havien fixat "les normes últimes" perquè fer-ho ara "és impossible".

Mas, que va explicar que, com a president ha de defensar el dret a votar, però que ell ja té clar que a la primera pregunta dirà que sí i a la segona també, pressiona Rajoy perquè negociï i Esquerra perquè vagi amb CiU a les europees. Amb qui ja ha tirat la tovallola és amb el PSC. Per això Pere Navarro va saber la data i la pregunta pels mitjans, ja que el president el va deixar fora de la ronda de contactes. "Entre ells i el PP i Ciutadans no hi veig escletxes", va lamentar. Una altra cosa és l'electorat i la "gent no orgànica" (en referència als crítics). D'aquí que deixés anar que a les votacions que s'aniran produint al Parlament sobre el procés alguns socialistes hi poguessin donar suport. I més quan el full de ruta està encara poc perfilat. Per això, malgrat que ell ahir tornés a parlar de plebiscitàries el 2016, en declaracions posteriors a Ara TV la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ja va avisar que la data queda massa lluny, i Josep Vendrell, d'ICV, va remarcar que la consulta caldrà fer-la "sí o sí".

La crisi i el cas Palau

Els entrevistadors van demanar-li per la crisi -"Per primera vegada en sis anys" hi veu un punt d'inflexió-, per casos de corrupció com ara el cas Palau de finançament irregular de CDC -"Em fa patir que existeixi i estigui als tribunals"- i per la llei electoral, que confia que es farà.

La nit del 25-N, en perdre 12 escons, li va passar pel cap "durant trenta segons" plegar. Ara ja no. "Sé que sóc l'últim que pot fallar", va concloure el cap de l'executiu.