Mas preveu eleccions si l’Estat fulmina el 9-N
Esbossa l’opció d’unes plebiscitàries encara incertes i crida el sobiranisme a preservar una unitat que veu fràgil
BarcelonaAmb un breu i concís apunt en els últims cinc minuts de discurs, Artur Mas va tenir-ne prou per condicionar les tres jornades del debat de política general que ahir va arrencar al Parlament. El president de la Generalitat havia sobrepassat l’hora i deu minuts d’intervenció quan va deixar anar un advertiment que pot revolucionar el relat polític dels pròxims mesos a Catalunya: “Si es pot, m’agradaria acabar la legislatura quan toca, a finals del 2016. A mi m’agradaria que es pogués. Però, tot i que està sobretot a les meves mans, no només està a les meves mans. Perquè pugui ser així, s’ha de poder votar el 9 de novembre amb plenes garanties democràtiques”.
Va ser un incís que, per cert, s’havia estalviat d’incloure en els 22 folis de discurs distribuïts pel seu gabinet de premsa. Formalment, però, Mas va posar-se en l’escenari que serà possible celebrar la consulta amb normalitat. “Confio que el 9-N es podrà votar amb plenes garanties democràtiques”, va exposar. Per fer més digerible a Madrid el fet que es posin urnes, va posar en relleu tres idees: el resultat de la consulta no seria vinculant, la fórmula de la doble pregunta dóna cabuda a les tres alternatives -independència, statu quo o tercera via- i enlloc està escrit quina d’elles guanyarà. “La partida s’ha de jugar. I no té les cartes marcades. Decideixen les urnes”, va proclamar. Mas també creu que serà “bo per a Europa” premiar amb urnes un moviment inspirat en la “democràcia” i el “civisme”, sorgit del fet que molta gent a Catalunya ha “desconnectat” emocionalment de l’estat espanyol. El “català emprenyat”, expressió que va fer fortuna arran de l’escapçament de l’Estatut, deixa pas al “català il·lusionat” amb l’estat propi. Però segons Mas no cal parlar de “xoc de trens”, perquè Catalunya i Espanya circulen ja per “vies diferents”. “En el fons, hi ha un allunyament dels trens”, va reblar.
Les insinuacions sobre un avançament electoral representaven, en part, una alerta a Mariano Rajoy: si malda per dinamitar el 9-N pot trobar-se a la cantonada amb unes plebiscitàries que accelerin el procés per la via dels fets consumats. Josep A. Duran i Lleida fa temps que posa noms i cognoms a aquesta -per ell no desitjable- alternativa: declaració unilateral d’independència. Malgrat tot, ningú no dubta que l’Estat posarà totes les traves per intentar fulminar el 9-N: Rajoy ja té a punt tota l’artilleria jurídica per abatre la llei de consultes -que aquest divendres aprovarà el Parlament- i el decret de convocatòria que a continuació signarà Mas. I els magistrats del Tribunal Constitucional (TC), segons calcula el Govern, podrien suspendre el marc legal de la consulta ja en la seva reunió de dimarts 23 de setembre.
Mas omet la desobediència
Les paraules de Mas, però, també suposen un avís a les veus -entre les quals la del president d’ERC, Oriol Junqueras- que reclamen desobeir la legalitat espanyola i forçar la votació. Mas la condiciona al fet que vingui emparada per “plenes garanties democràtiques”, un recurs expressiu que ve a descartar la desobediència que predica Junqueras. El Govern té preparada l’estratègia per lliurar la batalla legal, i una de les hipòtesis sobre la taula és que ERC s’incorpori a l’executiu per blindar el 9-N -Junqueras no ho descarta-, però fonts de CiU reconeixen que la consulta no podrà fer-se sense el vistiplau de la justícia, perquè perdria legitimitat a ulls del món, municipis amb pes específic es negarien a col·laborar en l’organització i un gruix significatiu d’adversaris de la independència boicotejarien la cita per deslegitimar la participació. El número dos de CDC, Josep Rull, s’ha mostrat contrari a celebrar un “simulacre” de consulta.
El que sí que garanteix Mas és que l’única sortida a aquest l’atzucac jurídic és votar, ja sigui el 9-N com està previst o bé en unes eleccions plebiscitàries que, ara per ara, cap dels seus socis pel dret a decidir veu clares. Ahir va cridar les forces del dret a decidir a preservar una unitat que veu de “porcellana”. Però Junqueras alertava aquest cap de setmana en una entrevista a El Mundo que uns comicis en clau de plebiscit no serien una bona solució perquè “el sistema proporcional els desvirtuaria com a referèndum”. Ja a principis d’agost Mas va sondejar el president d’ERC sobre una candidatura unitària en unes plebiscitàries, una eventualitat que els republicans només es plantejarien si fos per tirar pel dret amb una declaració unilateral d’independència.
En plena guerra de nervis
Tampoc Duran les considera el remei més òptim davant d’una prohibició de la consulta, i menys si impliquen una posterior acceleració unilateral del procés. ICV-EUiA ja fa temps que ha descartat sumar-se a qualsevol llista conjunta amb Mas per empènyer cap a l’estat propi. Per ara, només CDC les té en compte com una taula de salvació en un moment en què les seves perspectives electorals toquen fons. Però el guió que cada actor del procés acabarà interpretant en les pròximes setmanes encara no està escrit. “Estem en una guerra de nervis, tot està obert”, exposaven ahir fonts nacionalistes.
En la jornada d’avui del debat de política general poden començar a aclarir-se algunes de les incògnites. A les nou del matí arrenca el cara a cara parlamentari entre Mas i Junqueras, que han tornat a parlar en els últims dies per explorar escenaris de futur, segons fonts coneixedores de les converses. Del contingut i el to que emprin avui es podran treure conclusions sobre l’estat de salut de la unitat sobiranista.