Enquesta de Gaps per a l'ARA: Es manté una majoria clara a favor de la independència

POLITÒLEGL'enquesta de Gaps per a l'ARA mostra amb claredat una majoria sòlida a favor de la independència. Els esdeveniments recents no han fet moure les proporcions que fa mesos que detecten les enquestes: aproximadament la meitat dels catalans diuen que votarien a favor de la independència en un eventual referèndum, una mica menys d'un terç té clar que hi votaria en contra, i la resta es reparteix entre abstencionistes i indecisos.

D'aquestes dades se'n poden treure algunes conclusions. La primera és que socialment la idea d'independència té un suport majoritari i consistent. Prou per guanyar amb comoditat un referèndum si se celebrés demà. Cal tenir en compte que en un hipotètic referèndum hi hauria un cert percentatge d'abstenció i, per tant, la majoria a favor de la independència representaria un percentatge més elevat dels vots emesos: el 51,9% es refereix al conjunt de la població amb dret a vot. Democràticament, per tant, es tracta d'una majoria clara.

Tanmateix, hi ha un 12% d'indecisos que podrien matisar o, eventualment, reforçar aquesta majoria. Es tracta d'un segment clau per formar una majoria reforçada, i el seu comportament segurament dependria del context en què eventualment se celebrés el referèndum. Com podríem esperar, els indecisos són especialment nombrosos entre els electorats de les formacions més ambigües respecte a la qüestió, Convergència i Unió i, sobretot, Iniciativa per Catalunya.

De tota manera, en la interpretació d'aquestes dades sempre cal tenir present que ara com ara es refereixen a una situació hipotètica i no real. De moment, el referèndum sobre la independència no s'ha convocat i, per tant, els enquestats responen basant-se en les seves preferències genèriques. En el moment en què es convoqués el referèndum i, per tant, esdevingués una cosa real i tangible, podria ser que alguns segments de l'electorat es realineessin cap al sí, cap al no o cap a l'abstenció en funció de les circumstàncies. Perquè sovint els votants tenen en compte també arguments de caràcter estratègic o conjuntural a l'hora de prendre les decisions.

Com és lògic, els electorats dels diversos partits tenen preferències diferents sobre la independència. Gairebé tots els votants d'ERC o SI en són partidaris, mentre que la pràctica totalitat dels del PP o Ciutadans hi estan en contra. Entre aquests dos grups hi trobem, més dividits, els electorats de Convergència i Unió, Iniciativa i el PSC. A grans trets, veiem com dos terços dels votants convergents, al voltant de la meitat dels ecosocialistes i gairebé un terç dels del PSC són partidaris declarats de l'estat propi.

Realineament electoral

És una distribució coincident amb el que han desvelat enquestes anteriors, però en aquesta ocasió trobem indicis que aquest mapa podria estar canviant, concretament en el cas de CiU i PSC. Els votants, davant d'unes eleccions molt centrades en la qüestió nacional, semblen estar en procés de realineament. L'electorat de Convergència i Unió es va decantant més cap al sobiranisme i si entre els que els van votar el 2010 hi ha un 66% de partidaris de la independència, entre els que ja tenen decidit tornar-los a votar enguany, el percentatge puja fins al 88%. En un context de creixement moderat de la federació, això ens indica que bona part dels nous votants que incorpora són sobiranistes, mentre que alguns dels que perd, o dels que encara no han decidit si repetiran el seu vot per Artur Mas, pertanyen al grup que no veu amb bons ulls la independència.

En el cas del PSC hi trobem una evolució semblant, però en sentit contrari. Entre els que van votar socialista ara fa dos anys hi havia gairebé un terç que votarien a favor de la independència en un referèndum, mentre que entre els que a data d'avui tenen decidit tornar a votar el PSC aquest percentatge baixa fins al 20%. La davallada socialista, doncs, està relacionada en part amb la pèrdua de bona part del seu electorat més sobiranista.

El que mostren aquestes dades és que els ciutadans responen a l'evolució del discurs oficial dels partits. El gir sobiranista de CiU, encapçalat per Artur Mas i CDC, es reflecteix en una composició diferent del seu electorat, mentre que la posició més explícitament antiindependentista del PSC es tradueix també en una inclinació de la seva base de suport cap a posicions més contràries a l'estat propi.

Per contra, en les altres formacions hi trobem molta més estabilitat. La composició, en termes de suport o rebuig a la independència, dels electorats d'ICV, ERC, PP, Ciutadans i SI és gairebé idèntica ara que el 2010. Aquesta estabilitat, gens sorprenent en el cas de les formacions que sempre han tingut una posició molt explícita a favor o en contra de la independència, és remarcable en el cas d'Iniciativa. La formació ecosocialista, que té un discurs i un electorat complexos, ha sigut capaç d'adaptar-se al nou context sense perdre suports ni per un costat ni per l'altre.

Vagons de tren

Finalment, cal tenir en compte que en aquesta evolució no s'hi inclouen els possibles canvis d'opinió dels ciutadans en aquests dos anys, perquè les dades de l'enquesta no ens permeten saber què pensaven dos anys enrere: reflecteixen només el canvi en la composició dels electorats dels partits que vindrien a ser com autobusos o vagons de metro: poden anar sempre plens, però a cada estació canvien una part dels seus passatgers.