Mandela ha mort, resem per nosaltres

PeriodistaTothom hi està d'acord: Mandela ha estat una de les figures polítiques del segle XX. Quin és, però, el seu llegat? ¿Les idees i l'acció política que l'han convertit en un símbol per a la humanitat? Quines d'aquestes idees han aconseguit influir en el pensament polític del nou segle? "Ara, a més de resar per Mandela, també ho haurem de fer per nosaltres mateixos, una nació que, moralment, ha perdut la brúixola", deia un editorial del diari Sowetan durant la llarga agonia fins a la mort del líder sud-africà.

Al sentiment d'orfandat que deixa la mort de Mandela s'hi ha de sumar la sensació de fracàs d'un projecte polític corromput pels seus hereus, que avui governen la nació. El carismàtic Desmond Tutu, líder amb Mandela de la lluita contra l'apartheid, premi Nobel de la pau, va ser prou clar fa només un mesos quan va dir que mai més tornaria a votar el Congrés Nacional Africà (CNA), el partit de Mandela, i que calia fer un gir radical del rumb de la política sud-africana, empantanegada en les lluites pel poder i la corrupció, allunyada progressivament dels ideals que van aconseguir transformar la societat racista sud-africana.

Aquest mateix sentiment també es pot traslladar a l'àmbit internacional. Per molt que avui tots els governants del món adulin públicament Mandela i li facin elogis sense mesura, les idees polítiques i l'ensenyament que va voler transmetre sobre la manera de governar es troben del tot a faltar: tothom estima Mandela, però molt pocs estan disposats a escoltar el que proclamava.

Home d'una gran complexitat personal, Mandela no va ser un sant, sinó un pragmàtic que va definir un principi irrenunciable -tothom té els mateixos drets independentment de la seva raça, el seu color o el seu sexe-, i va dedicar la vida a fer realitat aquesta idea transformadora que, al seu país, significava acabar amb l'apartheid.

Militant dels moviments d'alliberament nacional del segle passat, Mandela va promoure tàctiques terroristes en la seva joventut i va fer que el CNA, un partit de convicció pacifista i inspiració gandhiana, promogués la lluita armada contra l'apartheid, una lluita que ell mateix va dirigir. A la presó, on va passar 27 anys, Mandela va arribar a la conclusió que s'havia d'evitar un bany de sang i una guerra civil. Va oferir, doncs, la mà als seus carcellers i va decidir lluitar d'una manera ferma a favor de la democràcia -un home, un vot- i treballar per l'harmonia racial i la sostenibilitat del sistema, sense passar comptes amb els blancs rics, racistes, explotadors.

En els moments més difícils d'aquesta lluita, quan els blancs seguien tractant els negres com si fossin un ramat d'animals al seu servei i no volien perdre els privilegis, Mandela va començar a negociar en secret la transició. Chris Hani, un dels líders més carismàtics, acostumava a dir aleshores, segons el que ha escrit Richard Stengel, biògraf de Mandela, "Recorda i venja't", i Mandela contestava: "Perdona i oblida".

Un poder social

Mandela, que es va quedar orfe de pare quan tenia 9 anys, va ser educat pel rei dels Thembu en les tradicions xhosa i ja des de petit tenia molt clar el compromís que significa el lideratge i com la política hauria de ser un servei -i quasi sempre un sacrifici- a la societat, de manera que les dèries personals s'han d'aparcar a favor del bé del col·lectiu, ja que de la mateixa manera que el poder només es pot construir a partir de la societat, som humans a través de la humanitat dels altres.