Madrid esquiva el xoc i dóna una resposta de perfil baix al nou 9-N

MadridPerfil baix. Aquesta és la consigna que van rebre els dirigents del govern espanyol i del PP quan es va conèixer la nova proposta catalana per votar el 9 de novembre. El relat de Mariano Rajoy passa per deixar clar davant l’opinió pública que la batalla de la consulta l’ha guanyat Madrid i que, en tot cas, ara s’enceta una altra etapa. L’objectiu dels populars és no afegir més llenya al foc però mantenir una actitud vigilant per si la declaració d’intencions del president de la Generalitat, Artur Mas, acaba xocant amb la doctrina del Tribunal Constitucional (TC).

Fonts del PP van admetre ahir dubtes sobre l’abast de la fórmula plantejada pel Govern. No obstant, políticament, els conservadors han optat per esquivar la confrontació directa i minimitzar els efectes reals de la votació. Diversos dirigents l’han equiparat a una simple “enquesta”. ¿Es mantindrà aquesta actitud fins al 9-N? Depèn, diuen al PP, de com evolucioni el procés: si hi ha un desenvolupament normatiu que entri en contradicció amb la suspensió cautelar de la llei de consultes i del decret de convocatòria del 27 de setembre, tornaran a presentar recursos a l’alt tribunal.

Membres de l’executiu central confirmen que els serveis jurídics de l’Estat estan a l’aguait i avaluant cada pas que faci l’executiu català. Hi ha una part del seu entorn mediàtic que els reclama contundència per evitar la fotografia de les urnes i dels catalans votant sobre la independència. El ministre de Justícia, Rafael Catalá -que no veu amb mals ulls una eventual reforma constitucional- es va comprometre ahir a posar “tots els recursos necessaris” per frenar qualsevol “desafiament” a la legalitat espanyola. La resposta estatal als moviments del bloc pro consulta (ara amb discrepàncies internes) pivota sobre dos conceptes: respecte escrupolós a la llei i oferta de mà estesa, de moment sense concrecions.

Un nou “camí” de mà estesa

Rajoy va voler insistir, personalment, a explicar per quins carrils transita. Havia parlat de Catalunya dimarts, però abans que Mas detallés el pla B. Després de la sessió de control al Congrés, es va aturar per atendre els periodistes, en un gest poc habitual d’ell a la cambra baixa. El president del govern espanyol va reafirmar-se en la convicció que és una “excel·lent notícia” el canvi de format perquè, a parer seu, implica que -d’entrada- no hi ha desobediència. El líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha recordat en les últimes hores que per a la seva formació el respecte a la llei ha estat sempre una “línia vermella” que no pensen traspassar.

Amb aquest canvi d’escenari de fons, a la Moncloa estan convençuts que “s’obre un camí per parlar i dialogar” entre els dos governs. L’interès de Rajoy per certificar que aquesta partida s’ha acabat té una explicació: li permet treure del terreny de joc una data i una doble pregunta, amb fort poder simbòlic, que sempre ha vist com una imposició unilateral que deixava els dos executius lligats de peus i mans per negociar. Segons aquest punt de vista, encapsulada ara la variable 9-N, el partit es pot obrir. “Diàleg i llei”, va insistir com a premissa per poder parlar. A Madrid, però, tothom té clar que no es mourà cap peça -si s’arriba a moure- abans del 9-N. A més, els grups de l’oposició tenen dubtes que el PP vulgui pactar res amb CiU amb les eleccions municipals i autonòmiques a l’horitzó.

Desitjant un gir a CiU

“Sensatesa, moderació, equilibri i raó”. Aquestes són les característiques que, a parer del cap del govern espanyol, haurien de guiar ara l’acció de la Generalitat, després de “l’experiència” de la consulta suspesa (encara no definitivament) al TC.

A les files populars no creuen que el president català recondueixi el rumb en la direcció que ells voldrien. El PP considera que la nova proposta, apel·lant al títol III de la llei de consultes, és un exemple d’improvisació, una fugida endavant que busca només satisfer les bases nacionalistes. Mentre Rajoy allargava la mà a Mas per recuperar el diàleg -que en cap cas afecta les qüestions de sobirania, el moll de l’os de la reivindicació catalana-, els conservadors, en privat, estan convençuts que el president ja no és un interlocutor vàlid en aquesta hipotètica nova fase. Coincideixen amb el comentari, diumenge, del seu líder sobre qui “mana” realment a Catalunya. El desig a la seu del carrer Génova és guanyar temps per intentar que CiU faci un camí semblant al del PNB amb Juan José Ibarretxe: apartar el seu cap de files i tornar a un sobiranisme gradual.