La macedònia catalana, a punt per demà

BarcelonaApoques hores per dipositar un vot dins d’una urna, una acció que ha perdut potència nominal a mesura que el Constitucional l’atacava, a les fonts de Montjuïc s’hi va fer ahir el darrer aquelarre independentista. L’escenari escollit no és el més favorable per a les comparacions perquè, quan s’hi fa el Piromusical, no hi cap ni una agulla mentre que ahir s’hi podia circular tranquil·lament.

Entre el sobiranisme militant hi ha més turistes despistats que de costum. La culpa és d’en Trias, perquè els divendres hi ha espectacle a les fonts. O si més no això és el que pensa en Peng Zang, un xinès resident a Suècia que es dedica a la nanotecnologia. Sap perfectament que hi ha una gent que vol “ freedom for Catalonia ” i considera que tenim dret a votar però “dins la llei”. És un deixeble de l’escola moncloxinesa Rajoy. Intento saber quina és la perspectiva del procés venint d’una “democràcia especial” i és difícil no ofendre’l en formular la pregunta. M’explica que al seu país “si segueixes les regles tens llibertat, però cal obeir per protegir els teus drets”. Esperem que els hipersubvencionats de les FAES no llegeixin aquest article.

Uns metres més enllà, hi ha entre el públic l’exconseller Xavier Vendrell, que ha esgotat la bateria del mòbil de tant trucar per mobilitzar votants. És optimista, tant que afirma que “les vies catalanes seran una broma al costat del que passarà diumenge”. No troba a faltar la primera línia política malgrat que seria “emocionant dirigir el moment”, tot i admetre que “els que ho porten deuen estar cagats”.

Comença l’acte i tothom té a punt els globus grocs inflats amb heli (d’aquells que fugen amunt quan et despistes) per alliberar-los al final. La successió de discursos es fa davant de les quatre columnes de Puig i Cadafalch, lògicament il·luminades de vermell, amb la font principal i el Palau Nacional de groc. Hi ha un moment que l’escena adquireix un aire de Mars attacks! per la irrupció d’un drone amb llums vermells que deu estar filmant una vista aèria. Aparentment no forma part d’aquest desplegament intimidatori amb material de segona mà que l’exèrcit espanyol ens ofereix aquests dies. Un cop més, l’aplaudímetre creix d’intensitat quan parla Carme Forcadell, que, increïblement, s’oblida de dipositar el vot dins l’urna.

Llach i Évole, a les escales

Acabat l’acte detecto en Lluís Llach i en Jordi Évole asseguts a les escales de Montjuïc amb les quatre barres de fons. Sembla que s’estiguin fent confidències, però estan a punt de gravar una entrevista per al Salvados de diumenge. L’autor de L’estaca,amb què Podem va tancar la seva assemblea, explicarà a tot Espanya per què volem marxar des de La Sexta, el canal on Pablo Iglesias ha crescut. Uns metres més enllà hi ha la Forcadell discutint amb un extremeny, un castellà i un valencià. Li han posat al davant un equip del 30 minuts que fa un mes que els segueixen i que, després d’haver estat al seu entorn (Càceres, Valladolid i València), ara els passegen per Catalunya. El resultat es veurà el 16 de novembre, però l’estudiant d’història de Càceres de 22 anys promet.

Ja marxant penso en les paraules d’en Candel que l’Ana Alcócer de Súmate ha llegit a l’escenari: “Catalunya no és un gaspatxo on tot es tritura de manera homogènia; és una macedònia amb fruites de gustos diferents que juntes formen un plat exquisit”. Dilluns aquesta macedònia que emergirà de les urnes a més d’un li costarà de pair.