L’oposició assetja Fernández Díaz per la unitat antifrau al marge de la llei
CiU i ERC en forçaran la compareixença al Congrés i creix el clam contra la seva gestió
Barcelona“El problema no són les clavegueres de l’Estat. El problema és que l’Estat és una claveguera”. La frase la va pronunciar Josep Antonti Duran i Lleida, cap de files de CiU a Madrid, al míting final de les catalanes del 2012. Pocs dies abans El Mundo havia publicat una informació que esquitxava Artur Mas i Jordi Pujol i que feia esclatar la federació en unes acusacions de “guerra bruta” de l’Estat contra el procés que han crescut a mesura que s’ha avançat -i superat- el 9-N. En els últims temps han aflorat casos de corrupció amb base, i també d’altres sense recorregut als jutjats que han fet que els dirigents nacionalistes hagin acusat el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, d’ordir-los. La informació d’ahir de l’ARA segons la qual el ministre ha organitzat dins el Cos Nacional de Policia (CNP) una unitat secreta per fer aflorar i esbombar casos de corrupció a Catalunya és una oportunitat d’or per demanar explicacions. Fernández Díaz les haurà de donar a les Corts, i més quan la unitat actua sense control tot i que la llei d’enjudiciament criminal, la Lecrim, prohibeix investigacions prospectives fetes sense cap indici previ ni reportar-ho a un jutge o a la fiscalia.
ERC ja va reclamar a mig matí al Congrés la compareixença del ministre del PP -un dels més fidels al president Mariano Rajoy- i del director general de la Policia, Ignacio Cosidó. La compareixença hauria de servir, segons el portaveu dels republicans a Madrid, Alfred Bosch, per “explicar la creació d’una unitat policial antifrau al marge de la UDEF que s’escapa del control judicial i la seva possible utilització política”. Els agents d’aquesta cèl·lula es reparteixen entre la unitat de planificació estratègica de la Policia i la d’afers interns, que en principi només hauria d’investigar males pràctiques al CNP.
CiU també té intenció d’interpel·lar Fernández Díaz al Congrés -el text s’està “ultimant”, segons fonts del grup parlamentari- i ho farà al Senat. “És intolerable que hi hagi òrgans fora del control legal”, va indicar Jordi Sendra, senador nacionalista, que es dirigirà directament al ministre en el marc d’una moció sobre la filtració a El Mundo d’un presumpte compte bancari de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, a Suïssa. Trias va negar l’existència d’aquest compte presentant públicament una carta del banc UBS en què es negava que mai hagués tingut diners guardats a l’entitat. Sendra té intenció de demanar a la Unió Europea (UE) que “castigui” el govern espanyol per les “eines antidemocràtiques” que està fent servir l’Estat contra Catalunya, segons CiU. La informació sobre Trias hauria sigut preparada per aquesta unitat.
Assumpció de responsabilitats
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va assenyalar que estava “atònit” davant les informacions de l’ARA. “Suposo que el ministre donarà explicacions immediates. Si es confirma, s’haurien d’assumir responsabilitats i hauria de plegar”, va argumentar a RAC1. Hores més tard la vicepresidenta Joana Ortega va considerar que té “cada cop més motius per donar explicacions”. “Estem exposats a una unitat que no garanteix els drets dels ciutadans”, va afegir la portaveu de Convergència, Mercè Conesa, després de la reunió de l’executiva.
De fet, és a CDC on més denúncies explícites -sempre en privat, a l’espera d’evidències clares- de “guerra bruta” s’han formulat. Els seus dirigents han acusat la policia de “fer seguiments” a representants del partit i del Govern. El 17 de març d’aquest any, a dos mesos de les europees, els responsables de seguretat del partit van detectar tres agents de la Policia “en actitud sospitosa” davant la seu de Convergència. El cos, però, va negar qualsevol vigilància i, dos mesos després, quan van desarticular una banda de sicaris colombians que volien fer un segrest, van explicar que era vigilant-los que s’estaven a prop de la seu del partit.
La negació també va ser la reacció de la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que a Catalunya Ràdio va assegurar que no creia que fos “certa” la informació publicada per l’ARA. “La UDEF està fent la seva feina i està actuant contra tothom”, va raonar Sánchez-Camacho, que va posar com a exemple que hi ha dirigents del PP afectats per casos de corrupció que són a la presó i sota fiança. El fet que la Policia demani coneixement de “llengües cooficials” per formar part de la unitat secreta antifrau no és una prova concloent per a ella. “Una convocatòria laboral que demani això no vol dir que la unitat existeixi”, va considerar la dirigent, una peça clau a l’hora de destapar els afers al voltant de la família Pujol en reunir-se amb l’examant del fill gran de l’expresident al restaurant La Camarga.
Fins i tot Ciutadans -que no dubta a qualificar Pujol de “ capo ” i a fer referències mafioses al Parlament quan parla de Mas- va trobar “molt greu” l’existència de la unitat alegal i va demanar que s’investigui. “En democràcia no hi ha comitès especials contra cap ideologia, sinó contra la corrupció”, va indicar el seu líder, Albert Rivera. La coordinadora nacional d’ICV, Dolors Camats, va qualificar de “condemnable” que hi hagi “unitats de persecució política”. Davant l’impacte de l’existència de la brigada, Fernández Díaz té cada cop menys marge per evitar donar explicacions.