L’ofensiva contra el català a l’escola marca el final de curs

BarcelonaEl 14 de juny la societat catalana, la valenciana i la balear s’uniran a Barcelona en la manifestació que ha convocat Somescola per fer sentir un únic crit: la defensa de l’escola en català. En els últims quatre anys hi ha hagut un atac judicial i legislatiu contra el model d’immersió lingüística, vigent des de fa més de 30 anys. L’última sentència la va dictaminar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i obligaria cinc directors d’escola a fer complir que un 25% de l’horari lectiu sigui en castellà a partir de demà mateix.

En l’àmbit legislatiu, el govern del Partit Popular (PP) ha imposat a partir del curs que ve la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) a primer, tercer i cinquè de primària, que també preveu la nova FP bàsica. La coneguda com a llei Wert relega el català a un clar segon pla. Entre altres mesures, preveu que les famílies puguin triar la llengua en què volen que estudiïn els seus fills i, per tant, obliga el Govern a habilitar escoles en les quals el castellà sigui també llengua vehicular. La Generalitat ja ha presentat un recurs contra la llei al Tribunal Constitucional (TC).

L’ofensiva legislativa contra el model d’immersió lingüística que pateix Catalunya també s’ha estès a la resta dels Països Catalans. A les Balears la comunitat educativa lluita contra el decret del tractament integrat de llengües (TIL) imposat pel govern de José Ramón Bauzá (PP), i al País Valencià Escola Valenciana busca frenar l’amenaça de supressió de línies per part del president del PP, Alberto Fabra.

Full de ruta judicial

Recórrer el degoteig de sentències contra el català

L’ofensiva judicial contra el model d’immersió lingüística en català a l’ensenyament públic té el seu origen en la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut del 28 de juny del 2010. Entre altres aspectes diu que “el català ha de ser llengua vehicular i d’aprenentage en l’ensenyament, però no l’única que gaudeix de tal condició”. El text afegeix que “el castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament”.

A partir d’aquí comença un degoteig de decisions judicials contra la immersió que la Generalitat ha recorregut una per una. Per mantenir l’actual model, Ensenyament s’ha fet seva la part positiva de la sentència del TC: que no fixa un percentatge concret per al castellà a les aules.

L’última interlocutòria del TSJC del gener passat, però, posa per primer cop una xifra a cinc escoles catalanes: el 25% de les classes han de ser en castellà. A més, responsabilitza els directors del seu compliment. Ensenyament ho ha tornat a recórrer i, en aquesta ocasió, i per primer cop, ha comptat amb el suport de les AMPA i els centres afectats, que també s’han personat a la causa. Gràcies a la presentació dels recursos, el Govern ha aconseguit, de moment, que la sentència no s’apliqui aquest curs.

La societat catalana, a través de Somescola, ja va mostrar el seu rebuig a aquesta intromissió del TSJC i va sortir al carrer el 10 de febrer, una manifestació que es repetirà el 14 de juny. “No són els jutges els que decideixen de quina manera s’apliquen les normes pedagògiques, sinó els directors dels centres”, alerta la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals.

Estratègia legislativa

El Govern i la comunitat educativa lluiten contra la Lomce

El departament d’Ensenyament ha teixit la seva pròpia estratègia per evitar que la llei Wert arribi a les aules catalanes. La conselleria d’Irene Rigau ja ha anunciat que el curs que ve mantindrà els llibres de text de primària que s’han utilitzat aquest any i ha ajornat l’aplicació de la FP bàsica per falta de pressupost.

Ensenyament, però, té aliats en aquesta lluita. La comunitat educativa també ha acordat amb el Parlament elaborar un pla per esquivar l’aplicació de la Lomce. El marc unitari de la comunitat educativa (MUCE), que agrupa sindicats de professors, entitats pedagògiques i AMPAs, començarà la setmana que ve a treballar amb els diferents grups polítics perquè el Parlament aprovi una sèrie de decrets que protegeixin l’actual model educatiu català. Entre els punts que reclama el MUCE hi ha garantir l’actual model d’immersió lingüística i el català com a llengua vehicular del sistema educatiu.

A més, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) ha elaborat un manual de “resistència activa” a la llei que ja ha fet arribar a les escoles i les AMPA. Entre altres punts, preveu impulsar una Xarxa d’Escoles Insubmises a la normativa imposada pel ministre Wert.

País Valencià La baixa natalitat deixa escoles sense aules en valencià

El curs escolar 2013-2014 està sent un dels més complicats per a la comunitat educativa del País Valencià. A les retallades s’hi ha sumat aquest any l’aprovació d’un arranjament escolar per al curs vinent que elimina desenes de línies en valencià i deixa algunes localitats sense oferta d’ensenyament en llengua pròpia. Segons les dades d’Escola Valenciana, 69 línies desapareixen directament, però fins a 150 poden acabar suprimides segons els plans de conselleria, que deixa localitats com la Vilavella i el Poble Nou de Benitatxell sense cap aula en valencià.

Aquest panorama podria canviar per complet si el jutjat resol a favor del recurs contra l’arranjament presentat per Escola Valenciana, que argumenta que el mapa escolar està fet amb criteris lingüístics que afavoreixen el castellà. La conselleria d’Educació, per la seva banda, defensa la supressió de línies argumentant la caiguda de la natalitat i l’augment de ràtio i assegura que allà on es queda algun nen sense la possibilitat d’estudiar en valencià és perquè no hi ha la demanda suficient per obrir una línia.

Illes Balears Les famílies resisteixen el setge del govern al català

Si el català manté encara una important presència a les escoles de les Balears no és pel govern, sinó per la comunitat docent i per les famílies, que han decidit seguir apostant per la llengua pròpia. El 77% dels pares que escolaritzaven els nens aquest any han elegit el català com a llengua vehicular. Els experts asseguren que molts pares immigrants també trien el català perquè és per a ells l’oportunitat per conèixer la cultura local, integrar-se de veritat i viure a les Balears sense sentir-se “forasters”.

Però el govern no deixa de donar pressa als centres educatius perquè apliquin el ja famós decret de trilingüisme, que pels docents “és una norma imposada que redueix el nombre d’hores de català en favor de l’anglès”. El problema és que obliga a impartir matèries no lingüístiques com medi en anglès, i ni professors ni alumnes estan preparats. “No s’aprendrà més anglès, i baixarà la qualitat”, va dir Guillem Barceló, de l’Assemblea de Docents. Barceló es va trobar ahir casualment el president del govern a l’aeroport i el va escometre. “Vull que aprenguin castellà”, va respondre Bauzá.