L’estratègia de defensa causa tensions en la família Pujol

BarcelonaLes 50 ratlles del comunicat en què Jordi Pujol confessava que havia amagat diners fora del país continuen sent, per molts dels seus correligionaris a Convergència, la dolorosa constatació d’un engany que no perdonen i, alhora, el reflex d’una incomprensible estratègia per intentar minimitzar l’impacte judicial del frau comès, a costa d’arruïnar en un tres i no res el seu llegat polític. Una estratègia controvertida, no només de portes enfora sinó també dins de la família, ja que no tothom la subscrivia.

L’alerta vermella a can Pujol s’activa quan, el 7 de juliol, El Mundo publica que la dona de l’expresident, Marta Ferrusola, i quatre dels set fills van ingressar 3,4 milions d’euros a finals del 2010 en un banc d’Andorra. El nivell de detall de la informació els fa entendre que la investigació els assetja de ben a prop i que estan obligats a moure peça per evitar que la família al complet es vegi engolida per un imminent tsunami judicial. És llavors quan decideixen dotar-se, discretament, d’un nou assessorament jurídic.

Confessió per aixoplugar els fills

La manera de fer-ho passa per una escenificació que commocionarà el país. La proposta jurídica que se li planteja a Pujol és que confessi. Que situï com a epicentre del frau una herència mai declarada del seu pare, Florenci Pujol, que suposadament va repartir abans de morir, el 1980, entre la dona i els set fills de Jordi Pujol. La figura de l’expresident de la Generalitat quedarà completament socarrimada, però la confessió farà de paraigua per restar culpes als fills i ajudarà a acotar el cas: tot el que es pugui anar sabent sobre els comptes a l’estranger dels Pujol quedarà circumscrit a aquella vella herència. El comunicat difós finalment per Pujol el 25 de juliol és confús, no aclareix quants zeros tenia aquella herència, evita concretar on la van dipositar i no revela si alguns d’aquells comptes es van anar engreixant durant els 23 anys de governs pujolistes.

Qui va empènyer Pujol a fer aquest pas? Dins de la família, no tothom beneïa el pla. Un dels que s’hi va oposar, segons fonts nacionalistes pròximes al clan consultades per l’ARA, és Oriol Pujol. L’ex secretari general de CDC, imputat pel cas ITV per presumpte tràfic d’influències, considerava que el renom polític del seu pare no havia de quedar incinerat d’aquesta manera. Però l’opinió del cinquè fill de Pujol no pesava tant com la del primogènit. “En aquesta família qui mana és Jordi Pujol Ferrusola. I, al seu costat, Marta Ferrusola”, asseguren fonts de l’entorn. Pujol es deixa convèncer. I el 25 de juliol s’immola.

El terratrèmol té efectes corrosius immediats per a una CDC en estat de xoc. El govern d’Artur Mas mira de fer un tallafoc retirant-li els honors i les prerrogatives. Però els adversaris del sobiranisme ja han obtingut el carregament de munició més gran des de l’inici del procés. Un procés cap a l’estat propi, però, que ha passat a ser l’última de les prioritats en l’estratègia de defensa judicial dels Pujol.

Una setmana després que es fes públic el comunicat va transcendir que l’expresident s’havia posat en mans del prestigiós advocat Cristóbal Martell, un penalista discret -el seu bufet ni tan sols té pàgina web- amb experiència en altres afers mediàtics: ha defensat Javier de la Rosa, Josep Lluís Núñez, més recentment Leo Messi i alguns dels implicats en els casos Nóos, Gürtel o Mercuri. Martell s’ha forjat una fama d’especialista a l’hora de trobar esquerdes legals per aconseguir rebaixes de sancions i evitar penes de presó per als seus clients. El mateix dia de la confessió va ser quan, oficialment, Jordi Pujol Ferrusola va canviar d’advocat i va contractar també Martell per defensar-se del jutge Pablo Ruz, que va imputar-lo per un suposat delicte de blanqueig de capitals i un altre contra la hisenda pública. Llevat d’Oriol Pujol -que continua confiant en el lletrat Javier Melero la seva defensa pel cas ITV- tota la família es deixa guiar ara per l’estratègia de Martell, que coordina l’equip d’advocats encarregats dels seus casos.

Denúncia per filtració irregular

Justament ahir la defensa va passar a l’acció i va presentar dos escrits als jutjats d’Andorra. El primer és una denúncia per filtració irregular de dades bancàries, adreçada contra una persona desconeguda. Es demana que la justícia andorrana investigui qui va filtrar la informació sobre els seus 3,4 milions a Andorra, perquè s’ha vulnerat el secret bancari. A més, els advocats també van presentar recurs contra les comissions rogatòries emeses per Ruz i pel jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona, en què sol·licitaven a la banca andorrana informació dels Pujol. La defensa al·lega que aquestes comissions s’activen a partir de dades robades o filtrades irregularment. I que darrere del setge judicial hi ha una “finalitat política” per tombar el sobiranisme. L’objectiu dels Pujol és guanyar temps i esbrinar tots els detalls possibles de les investigacions en curs.