L'Estat podria retallar l'autogovern de Catalunya si l'intervé

MADRID.Els mecanismes de possible sanció i intervenció d'una comunitat autònoma entren en acció. Catalunya és una autonomia de les moltes –algunes fonts situen la xifra en vuit de les disset– amb les quals el ministeri d'Hisenda es reunirà aquesta setmana per "contrastar" la seva situació financera i garantir que reduirà aquest any el dèficit fins a l'1,5% del PIB, respecte al 2,9% que va assolir el 2011.

Fonts de la conselleria d'Economia van treure importància ahir a la trobada. Van explicar a l'ARA que serà un "contacte de treball tècnic" –"preventiu i ordinari"– en què es farà un "seguiment" de l'execució pressupostària catalana del segon semestre i de les mesures d'ajust ja presentades per aclarir alguns "dubtes" i "ampliar informació". La reunió es produirà a finals de setmana i podria no ser presencial.

Els executius d'Extremadura i Múrcia van admetre que han estat citats per Hisenda. Alguns mitjans asseguren que també han estat citades cinc executis més, com el del País Valencià, que no ho va confirmar.

Després que el president del Govern, Artur Mas, digués que Catalunya ha estat avisada d'intervenció, el ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro va emetre un comunicat en què criticava algunes "declaracions fora de lloc" i negava que les reunions bilaterals dels pròxims dies es tractin d'un "procediment d'intervenció", sinó que eren una "revisió".

Hisenda, però, manté un doble discurs, ja que alhora no amaga que les trobades són la primera fase d'un procés de vigilància que pot acabar en la sanció o intervenció d'una comunitat. Ahir el ministre d'Economia, Luis de Guindos, es va mostrar "convençut" a Barcelona que no es produirà "cap tipus d'intervenció" de Catalunya, informa Ignasi Pujol.

Les etapes cap a la intervenció

La llei d'estabilitat pressupostària –que CiU va votar favorablement al Congrés i al Senat– estableix diverses etapes per intentar redreçar les comunitats que no estan fent els deures. En primer lloc, hi ha un mecanisme d'"alerta ràpida", que és el que s'ha activat ara que Hisenda ha considerat que hi ha autonomies que no van pel bon camí en la reducció del dèficit. Aquests dubtes seran els que s'abordaran a les reunions bilaterals d'aquesta setmana. L'objectiu de les comunitats serà convèncer el ministeri que amb les mesures previstes arribaran a l'1,5% de dèficit. Si Madrid continua pensant el contrari reclamarà retallades addicionals, que s'hauran d'afegir al pla d'estalvi. Tot seguit, Hisenda en farà un seguiment i si constata que l'autonomia no ha adoptat les mesures acordades o són insuficients la Moncloa emetrà una "advertència" oficial.

A partir d'aleshores el procés es complica més. Si en un període "breu", segons Hisenda, el pla d'estalvi continua sense complir-se, és a dir, si no s'apliquen els canvis, l'autonomia haurà d'aprovar en quinze dies una tisorada de la despesa que garanteixi l'objectiu de dèficit (i que podria suposar deixar de cobrar impostos estatals) i constituir un dipòsit, amb interessos, del 0,2% del seu PIB. Amb les dades de Catalunya del 2010 serien uns 419,4 milions. Si al cap de tres mesos les mesures exigides encara no s'han aplicat, l'autonomia no cobrarà els interessos del dipòsit, i si la situació no canvia en tres mesos els diners podrien no tornar-se. A més, les autonomies incomplidores pagaran les possibles sancions europees.

Aquest és el camí de la sanció, però el de la intervenció es pot produir molt abans. Si la comunitat no aprova la tisorada exigida o és insuficient, Hisenda podrà enviar una comissió d'experts a l'autonomia -els "homes de negre", en paraules de Montoro- que establiran en una setmana mesures de compliment obligatori. Si la comunitat no les aplica o no fa el dipòsit de la sanció, el govern espanyol n'obligarà l'"execució forçosa" i podrà donar "instruccions a totes les autoritats" autonòmiques. Llavors tindria mà lliure per retallar el que vulgui, com l'estructura de l'autogovern.