L’Estat fulmina en 24 hores la consulta per evitar que es desplegui

MadridTot el pes d’un estat, desplegat en la seva plenitud, per fulminar en 24 hores la llei de consultes i el decret per convocar els catalans a les urnes el 9 de novembre. En una operació ben coordinada i d’excepcional agilitat, el govern espanyol, el Consell d’Estat i el Tribunal Constitucional van activar-se per suspendre cautelarment la consulta i totes les decisions que hi estiguin relacionades. De diumenge al vespre a dilluns al vespre.

Era una part del guió previsible, que ha servit per greixar bé les frontisses de la maquinària estatal davant del que, a Madrid, es considera el desafiament més important dels últims temps contra la sobirania espanyola. Enmig d’aquesta voràgine jurídica, Mariano Rajoy va comparèixer davant les càmeres -per primer cop des que Artur Mas va signar el document dissabte- per explicar les raons dels dos recursos que ahir al migdia va presentar al TC. El seu discurs dibuixava una actuació política en dos temps: ara toca blindar la Constitució; el diàleg, si arriba, serà limitat i a partir del 10-N.

Avís a ajuntaments i partits

El raonament de fons de l’executiu del PP per impugnar el marc legal que hauria de donar aixopluc a la votació parteix d’un supòsit clar: el que la llei del Parlament qualifica de “consultes no referendàries” és en el fons “un autèntic referèndum”, ja que preveu adreçar-se al “cos electoral a través d’un veritable procediment electoral”. Pel que fa al decret, la Moncloa al·lega dos grans motius. El primer, que, d’acord amb la premissa anterior, la Generalitat no té competències per convocar un referèndum. Com va apuntar ahir Rajoy, el Congrés va rebutjar, l’abril passat, transferir a Catalunya aquesta capacitat. L’altra raó és que l’objecte de la doble pregunta “atempta” contra la sobirania estatal. Rajoy va subratllar que el “dret a decidir” és de tots els espanyols.

“La prioritat ara és defensar la Constitució”, va recalcar, en una declaració institucional en què només va permetre tres preguntes de la premsa. Just abans el consell de ministres havia donat llum verda a l’ofensiva jurídica, amb l’aval dels dos dictàmens que, per unanimitat, van emetre els membres del Consell d’Estat, un òrgan consultiu.

L’Advocacia de l’Estat, en nom de l’executiu, va registrar els dos recursos -l’un d’inconstitucionalitat, l’altre d’impugnació- a un quart de dues del migdia. Cinc hores després ja es reunien els 12 magistrats (set conservadors, cinc progressistes) per admetre’ls a tràmit i suspendre’ls de manera exprés. I, també, per unanimitat. Sense fissura. El missatge que ara toca preservar la sobirania va quedar petrificat amb la decisió -i la rapidesa- del tribunal que presideix Francisco Pérez de los Cobos, exafiliat al PP. Conscients que s’ha actuat amb una velocitat inèdita, els magistrats es van veure amb l’obligació de justificar-se. En un comunicat, van assegurar que havien actuat amb tanta celeritat per la “transcendència constitucional i política” que aquest debat genera en les societats espanyola i catalana.

El resultat de la reunió, de poc més d’una hora, va acabar sense sorpreses. Ningú dubtava que l’engranatge institucional acabaria amb aquest resultat. En la providència el TC recorda, com sol ser habitual, que també queden sense efecte “les actuacions de preparació per a la convocatòria de la consulta”, i subratlla que això també afecta “tercers, un cop publicat al BOE”. Un avís difús a ajuntaments, ciutadans, partits i entitats, com l’ANC. La Moncloa havia fet una petició expressa perquè quedés clar que, des d’ahir al vespre, la Generalitat ja no pot desplegar cap més element destinat a convocar la consulta. Aquest era un element políticament central per a l’executiu popular. Per això demanava que quedessin sense efecte les actuacions “realitzades o precedents” i qualsevol altre pas “vinculat” al 9-N. Perquè no hi hagués ombra de dubte, el recurs sol·licitava que es comuniqui aquest punt a Mas i que s’ordeni publicar la suspensió als diaris oficials de Catalunya i de l’Estat. La possibilitat de mantenir, a partir d’ara, les accions previstes pel Govern serà un dels punts calents: si se segueix aplicant el dispositiu previst, partits i institucions espanyoles poden entendre que Mas comet delicte de prevaricació. Les veus que clamen en aquesta direcció ja es fan sentir.

Madrid responsabilitza Mas

El cert és que ara comença la part del guió que no està escrita o que, com a mínim, té uns límits més borrosos. Al costat de la batalla jurídica s’obre pas la política. Aquest segon flanc encara serà més protagonista quan hi hagi sentència definitiva i, per tant, els magistrats es pronunciïn sobre el fons de l’assumpte. Ahir era una qüestió de formes. Com va publicar l’ARA, la voluntat del TC és tenir a punt el text abans del 9 de novembre.

En la compareixença davant dels periodistes, Rajoy va presentar la iniciativa catalana com un atac directe i mot greu a la sobirania estatal. “La consulta és profundament antidemocràtica”, va afirmar. El seu raonament és que no hi ha democràcia sense llei i que, per tant, en un estat de dret cal cenyir-se sempre a la legalitat vigent. Això implica respectar els procediments marcats -per exemple, per reformar, si es vol, la Constitució- i ser exquisit amb les competències que cadascú té assignades. La posició governamental espanyola no reconeix els catalans com a subjecte polític diferenciat, amb capacitat per decidir lliurement el futur polític de la nació.

El missatge de Rajoy, contundent, anava destinat als ciutadans de la resta de l’Estat i als catalans que no estan d’acord amb el pas que ha fet el president de la Generalitat: els va garantir que poden estar tranquils, que mentre ell ocupi el despatx principal de la Moncloa la consulta no es produirà i es respectarà la indissolubilitat territorial d’Espanya. No va escatimar crítiques a Artur Mas, amb qui ha perdut tota confiança des de fa temps. En públic i en privat, l’acusa d’haver anat prenent decisions de manera unilateral, tot i saber que eren línies vermelles que Madrid no traspassaria mai. Per això el va responsabilitzar directament de les “greus conseqüències” que, a parer seu, tindria per als catalans el full de ruta sobiranista. És a dir, un toc d’alerta a no desobeir el TC. Va anar més enllà i va assegurar que Mas sabia, des de bon principi, que convocar la consulta “va contra la llei -que si es canvia ha de ser per les vies legals-, desborda la democràcia, divideix els catalans, els allunya d’Europa i de la resta d’Espanya i perjudica greument el seu benestar i condemna a la frustració una part dels ciutadans”.

Marge per al diàleg

És obvi que els canals de comunicació entre els dos governs estan més deteriorats que mai. Tot i així, ¿encara és factible el diàleg? Rajoy va assegurar, amb poc entusiasme, que sí. “Estem a temps de redreçar el rumb, de superar una dialèctica estèril de confrontació”, va assegurar. En tot cas, però, aquestes vies depenen del que passi en les pròximes hores i dies. Si hi ha voluntat real de Madrid, els pressupostos que es desgranen avui al Congrés n’haurien de donar pistes, per exemple, en matèria d’inversions en infraestructures. La base per reobrir converses -sempre acotades i l’endemà del 9-N-és la llista de 23 punts que el president Mas va entregar a Rajoy a la reunió de l’estiu.

Comencen uns dies clau.

L’agència Fitch estudia rebaixar a porqueria la nota de Catalunya

L’agència de qualificació Fitch va reaccionar ahir a la creixent tensió política amenaçant de rebaixar la nota del deute de Catalunya. Actualment, Fitch és l’única de les tres grans agències de qualificació que no ha situat al nivell de porqueria el deute català malgrat que fa més de dos anys que la Generalitat va demanar el rescat a l’Estat.

Actualment, Fitch té situada Catalunya en l’esglaó BBB-. Si l’agència decidís rebaixar en un sol nivell el deute català, entraria ja en el nivell d’inversió especulativa (o porqueria, en l’argot financer). De totes maneres, Fitch va informar ahir que Catalunya podria baixar “almenys dos esglaons” en la seva escala de qualificacions. Aquest extrem, però, només es produiria si Catalunya deixés de rebre assistència financera de l’Estat. “Fitch espera que el govern central seguirà oferint suport financer a Catalunya, perquè una suspensió de pagaments tindria implicacions negatives per a totes les regions i per al govern central”, va dir l’agència en un comunicat.