400 presos d'ETA podrien sortir de la presó en dos anys

VitòriaLa decisió del Col·lectiu de Presos Polítics Bascos (EPPK) d'acceptar per primera vegada la legalitat penitenciària i, amb això, un pla global perquè l'excarceració dels reclusos i la seva tornada a casa s'efectuï "esglaonadament, amb compromisos individuals i en temps prudencial", a més de significar una fita de gran importància per al procés de pau, també té una materialització més o menys fixada en el temps. Tot dependrà de si el govern del PP -escaldat per l'anul·lació de la doctrina Parot- aplica la legislació penitenciària que regeix sense problema en la resta de casos. Segons fonts consultades per l'ARA, després d'aplicar el que preveu la legislació, en dos anys amb prou feines quedarien cent persones relacionades amb ETA empresonades, enfront de les 516 actuals.

Les excarceracions es produirien de manera esglaonada i l'horitzó temporal amb què es treballa per a la sortida del gruix dels més de 500 presos se situa a finals del 2015. Els grups susceptibles de sortir al carrer en aquests terminis serien els presos malalts, els més grans de 70 anys, els que compleixen la condemna al seu domicili, els que ja han complert les tres quartes parts de la condemna, els que són a la presó en règim de preventius, els que estan immersos en sumaris per pertinença a organitzacions il·legalitzades (Batasuna o Segi) i la resta de presos sense delictes de sang. Acollint-se per primer cop a beneficis penitenciaris de manera voluntària i individual, sortirien al carrer gradualment i en funció dels anys que fa que estan empresonats.

Fonts del col·lectiu esperen també flexibilitat amb els interlocutors de l'EPPK interns en presons espanyoles (Xabier Alegria, Jon Olarra i Anabel Egües) i franceses (Mikel Albisu, Lorentxa Gimon i Marixol Iparragirre -aquesta última, encarregada de donar a conèixer els acords del col·lectiu dissabte).

Un dubte raonable és si les juntes de tractament penitenciari i els jutges, que en última instància decideixen beneficis i tercers graus (acostar-los o no a Euskadi depèn d'Interior), en tindran prou amb el reconeixement del "dany causat" o exigiran la petició de "perdó", cosa que l'esquerra abertzale ja ha fet.

Finalment quedarien els presos amb condemnes més llargues i delictes de sang, els que han ingressat fa poc i els jutjats amb el Codi Penal del 2003, que preveu penes de fins a 40 anys. Són presos no perjudicats per la doctrina Parot, que el Tribunal Europeu de Drets Humans va tombar a l'octubre pel seu caràcter arbitrari i retroactiu a l'hora de limitar els beneficis penitenciaris.

Menys clar a França

També caldrà veure què passa amb el centenar de presos que són en centres penitenciaris de França. Les autoritats franceses històricament han seguit el criteri espanyol, però ara caldrà comprovar si fan el mateix en qüestions concretes com els condemnats per delictes comesos en territori gal (com els empresonats per atemptar contra gendarmes). En aquests casos les sortides semblen menys clares.

La idea de l'esquerra abertzale és que, progressivament, es buidin les presons i confien que, al final, al centenar de presos que quedin se'ls haurà de legislar ad hoc perquè surtin, tot i que el govern espanyol es mostra inflexible. Es pensa, a més, que aquest procés "dinàmic" és factible i conegut perquè s'ha fet en altres països on, d'entrada, hi havia encara més afectació social.

Mentre les excarceracions no arriben, la principal reclamació dels presos i de la majoria social i política basca és acabar amb la dispersió fora d'Euskadi. Per ara, el PP no preveu un pas que José María Aznar va fer parcialment a la treva del 1998.

La gran incògnita és saber què farà ara Mariano Rajoy quan els jutges comencin a rebre peticions d'excarceració. Segons alguna interpretació, els acords de l'EPPK van més enllà dels exigits per la via Nanclares, queva ser una fórmula de Zapatero per donar una sortida als penedits i per intentar dividir -amb poc èxit- el col·lectiu. Però una sortida massiva de presos l'enfrontaria a les víctimes.

La pressió de les víctimes

Fins ara Rajoy s'ha encastellat i ha dit per activa i per passiva que no es mourà mentre ETA no lliuri les armes i es dissolgui. I aleshores ho faria per acabar amb la dispersió i no per excarcerar. Així ho va expressar a la primavera al lehendakari Iñigo Urkullu, que li presentava un full de ruta per flexibilitzar la política penitenciària que incloïa l'acostament i la sortida esglaonada. Rajoy no ho tindrà fàcil per canviar el rumb o evitar la pressió per legislar ad hoc contra els beneficis penitenciaris. El PP va convertir en un poder fàctic les víctimes per utilitzar-les contra Zapatero i ara té poc marge. Cada cop que afluixa en aquesta qüestió -encara que sigui obligat com en la derogació de la doctrina Parot- el seu entorn el penalitza.

Sembla un sarcasme, però ara són els presos d'ETA i l'esquerra abertzale els que se sotmeten a la legalitat i és el PP qui estarà temptat de regatejar-ne el compliment.

El retorn a casa dels exiliats i fugits

Es desconeix el nombre de persones que estan fugides o exiliades per la seva relació o militància a ETA. Algunes fa més de trenta anys que són fora i viuen en llocs tan allunyats com Cap Verd, São Tomé i Cuba. No segueixen un patró tipus i, en la majoria dels casos, tot i tenir una situació irregular, els seus comptes pendents amb la justícia espanyola ja no els portarien a la presó. Fa uns mesos una trentena van reclamar a Iparralde, les províncies basques sota administració francesa, que se solucioni la seva problemàtica i ser "agents actius" en el procés de pau.