L’ANC fixa els últims passos cap a l’estat català

BarcelonaL’ANC va constituir-se oficialment el març del 2012, quan va omplir el Sant Jordi i va proposar-se organitzar una massiva manifestació que forcés la celebració d’un referèndum el 2014. Més d’un els va titllar d’il·luminats. En la següent assemblea, el març del 2013 a Girona, van fixar-se l’objectiu d’impulsar una històrica cadena humana per tota la costa catalana que fes irreversible el procés. Llavors, molts ho veien pràcticament impossible. Vistos els precedents, per tant, pren molta rellevància el full de ruta que avui ratificaran més de 7.000 activistes de l’ANC a Tarragona i que dibuixa l’últim tram del procés, amb tres fites a l’horitzó. La primera, l’Onze de Setembre, amb una nova mobilització massiva que molt probablement consistirà a omplir la Diagonal de Barcelona com a preludi de la consulta del 9 de novembre i d’una declaració d’independència abans del 23 d’abril del 2015.

L’assemblea arriba just després que l’ANC hagi espremut l’últim efecte de la Via Catalana, la Gigafoto, llargament esperada i feta pública finalment aquest dimarts. La nova etapa, però, també arriba en un moment en què, davant la falta d’una alternativa clara al procés sobiranista, els sectors més reaccionaris de l’espanyolisme han iniciat una campanya de criminalització de l’entitat. Diversos mitjans de Madrid l’han assenyalat com a colpista i el sindicat ultra Manos Limpias n’ha reclamat la il·legalització, tot i que el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, nega que estigui investigant l’ANC. La denúncia ultra, per tant, ha tingut per ara com a única conseqüència un increment notable dels socis de l’entitat independentista, que ja ha superat els 30.000 inscrits.

I és que, malgrat aquest ambient hostil, l’Assemblea no s’ha ni plantejat modificar el full de ruta i avui el sotmetrà a votació tal com el va presentar. Un text que, a diferència dels anteriors, concreta més els possibles escenaris en què pot entrar el procés, bàsicament segons l’actitud que hi tingui l’Estat. El més desitjable per a l’ANC és la convocatòria de la consulta, ja sigui de manera tolerada o amb l’oposició frontal del govern espanyol. Si fos impossible, però, també preveu la celebració d’eleccions plebiscitàries. Fins i tot en el cas que l’Estat dissolgués la Generalitat, el full de ruta preveu constituir una assemblea d’electes, amb diputats catalans del Congrés i l’Europarlament, senadors i alcaldes, perquè facin efectiva la declaració unilateral d’independència.

El full de ruta fins i tot proposa començar des d’ara la campanya a favor del sí-sí constituint l’òrgan de coordinació abans del 30 d’abril. Altres deures que s’imposa l’ANC són l’impuls des del pròxim Sant Jordi d’un projecte per debatre les bases socials, econòmiques i democràtiques del nou estat català, amb l’objectiu de tenir les conclusions a punt el 23 d’abril del 2015, quan espera que es proclami, com a molt tard, la independència. La feina feta faria més ràpid el procés constituent i ja hauria de permetre votar la Constitució catalana l’11 de setembre del 2015.

18 esmenes vives al full de ruta

Tanmateix, el text definitiu no està encara del tot tancat. L’assemblea d’avui, presentada pels periodistes Eva Piquer i Llibert Ferri, i amb actuacions de Pepet i Marieta i de Pep Sala, votarà les 18 esmenes que encara queden vives i que el podrien modificar. N’hi ha sis que rebutgen que es puguin preveure eleccions plebiscitàries i reclamen fer la consulta tant sí com no i n’hi ha quatre que demanen dotar de rellevància per al procés les eleccions europees del maig. Cap, però, planteja canvis en les propostes de desobediència que preveu el document per fer efectiva la declaració d’independència, com el control per part de les autoritats d’infraestructures, fronteres, seguretat pública o comunicacions.

A més, el text aprovat tindrà ressò a fora. EH Bildu va proposar ahir la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, com a compareixent en la ponència sobre autogovern basc. També hi volen escoltar Artur Mas.