Tema del dia10/08/2014

L’ANC i Òmnium fien la consulta del 9-N a l’èxit de la Diada

Els promotors de la campanya ‘Ara és l’hora’ deixen clar que, més enllà de votar, ara ja busquen un clam per la victòria de la independència

Marc Colomer / Sara González

BarcelonaLa data important d’aquest any, més que l’11 de setembre, és el 9 de novembre. Aquesta és la màxima que repeteixen els dirigents de les principals entitats del sobiranisme civil i els promotors de la campanya Ara és l’hora davant la tardor calenta del dret a decidir. Però al mateix temps alerten que, a falta de la col·laboració de l’Estat, la votació només la pot garantir la pressió d’una gran mobilització social. “Si l’Onze de Setembre és un èxit, el 9-N hi haurà moltes més probabilitats d’èxit”, deia aquesta setmana la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, que no dubta que l’Estat combatrà la consulta apel·lant a la força jurídica del Tribunal Constitucional.

Les entitats que canalitzen la demanda social de la consulta volen que aquesta Diada serveixi ja no tan sols per demostrar la determinació i el manteniment del compromís social amb el dret a decidir, sinó també per desmentir -per la via dels fets- les veus que auguren que el sotrac provocat per la confessió de Jordi Pujol està desinflant l’anhel sobiranista de la majoria social del país. I encara més, aquest cop ja no es tracta tant de reclamar el dret a decidir, sinó més aviat de mostrar determinació a l’hora d’exercir-lo. “Ja no es tracta només de dir que volem votar, sinó d’afirmar que ara és l’hora, per a nosaltres, de votar que sí [a la independència]” -el sí-sí en la doble pregunta del 9-N-, reflexionava Casals.

Cargando
No hay anuncios

Els temps polítics s’han accelerat, i tant l’ANC com Òmnium coincideixen que encara s’acceleraran més en tornar de vacances i amb l’inici del nou curs polític. Per això fan de la Diada Nacional d’aquest any, la de la commemoració dels 300 anys de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques de Felip V -i de la pèrdua de les institucions i estructures d’estat pròpies-, la culminació d’un procés d’enfortiment intern del sobiranisme, i alhora el tret de sortida d’ Ara és l’hora, la campanya més gran que s’haurà fet al país. A partir de l’Onze de Setembre i fins al 9 de novembre, els esdeveniments se succeiran a un ritme frenètic.

Des d’ara fins a la Diada s’aclariran dubtes que contribuiran a posar llum a una tardor d’infart. La llei de consultes populars, l’eina legal que ha d’emparar el 9-N i que aprovarà el Parlament al setembre, se sotmet a l’anàlisi del Consell de Garanties Estatutàries, que n’haurà de dictaminar la constitucionalitat per blindar-la davant el TC. En qüestió de setmanes se sabrà si el govern de Mariano Rajoy impugnarà la llei de consultes o si, en cas que no hi trobi elements inconstitucionals, recorrerà directament el decret de convocatòria que firmi Artur Mas. Si és així, com és més que previsible que passi, el president de la Generalitat convocarà els partits que avalen la data i la pregunta -CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP- per acordar la sortida: des de mantenir igualment la convocatòria fins a ajornar-la o anar a un avançament electoral de caràcter plebiscitari per mesurar forces a les urnes.

Cargando
No hay anuncios

La incògnita de la mobilització

Però a un mes vista l’ANC i Òmnium concentren els esforços a fer una crida a la participació. Les últimes xifres que ha proporcionat l’entitat parlen de més de 70.000 inscrits, però es calcula que en calen un milió perquè sigui un èxit. Ara mateix l’ocupació de la gran majoria de trams és encara baixa. Aquest any la campanya per a la V ha començat més tard que la de la cadena humana de l’any passat perquè s’ha prioritzat l’aliança amb Òmnium. “Hem començat més tard, però hem sumat forces i l’organització és més potent”, explica a l’ARA Ignasi Termes, membre del secretariat nacional de l’ANC.

Cargando
No hay anuncios

En tot cas, Termes insisteix que les inscripcions són molt importants per poder garantir una bona logística. Termes alerta que el repte de la V d’enguany pot semblar de menys magnitud que la cadena humana del 2013, tot i que el desafiament és també de gran abast. “Es gestionen 73 trams al llarg d’11 quilòmetres, molts menys que l’any passat, però amb milers de persones”, argumenta. En tot cas, l’Assemblea té coll avall que la xifra d’inscrits “serà molt diferent” de la d’assistents. A més, la V té una dificultat afegida, que és la confecció de la senyera. Cada tram estarà dividit en 9 franges que es dibuixaran en funció de les samarretes grogues i vermelles dels participants.

La mobilitat és, sens dubte, un dels principals maldecaps de l’organització. Els cossos policials ja estan dissenyant un pla de trànsit, però des de l’ANC recomanen arribar a Barcelona l’Onze de Setembre amb la màxima anticipació, encara que en el cas dels municipis més llunyans de la capital catalana això suposi que els actes previstos per al matí, com ara concentrar-se a les places dels ajuntaments, s’hagin de celebrar el dia abans. De fet, el gruix dels actes institucionals de la Diada del Tricentenari es faran el dia 10. La ciutat haurà d’absorbir una flota de 1.500 autobusos, més els vehicles privats que es desplacin, i cal evitar el col·lapse. En principi, els autobusos tenen ordre d’aparcar a prop del tram que els pertoca.

Cargando
No hay anuncios

Un cop la V humana estigui plena i tothom a lloc, des de l’organització començaran a respirar tranquils. Les 17.14 hores serà el moment àlgid de la reivindicació. A més dels parlaments que es faran als tres extrems de la V, l’ANC ha fet una crida al món casteller perquè a cada cruïlla s’aixequin castells de manera simultània. També ha convocat les 1.200 corals del país per formar un gran cor al llarg del recorregut per fer sonar Els segadors o El cant de la senyera. Arribat aquest moment, el repte de la V humana estarà pràcticament superat, però no serà més que l’escalfament d’una mobilització que l’ANC pretén mantenir durant dos mesos, almenys fins a un 9-N encara amb grans incògnites per resoldre.

Inscripcions

Cargando
No hay anuncios

Des de l’ANC insisteixen en la importància de formalitzar la inscripció per participar en la V humana per facilitar tota la logística i garantir d’entrada que s’omplin els 73 trams dels 11 quilòmetres de recorregut. Es calcula que es necessiten un milió de persones i per ara l’ocupació dels trams encara és baixa.

Autobusos

Cargando
No hay anuncios

L’organització recomana arribar amb la màxima antelació a Barcelona. La capital catalana haurà de rebre una flota de 1.500 autobusos, que se sumaran als vehicles privats, i és clau evitar un col·lapse que dificulti l’arribada de la gent al seu tram. Els autobusos procuraran aparcar a prop dels trams que els corresponguin.

Samarretes

Cargando
No hay anuncios

Cada tram estarà dividit en nou franges per formar una senyera. Els assistents hauran de dur samarreta groga o vermella -es pot comprar l’oficial per contribuir a la campanya Ara és l’hora - en funció del que hagin indicat a la inscripció. L’organització de cada tram orientarà els assistents a través de megafonia.

Concerts

Cargando
No hay anuncios

Després de la gran V a la Gran Via i la Diagonal, la Festa per la Llibertat continuarà al passeig Lluís Companys amb un concert d’Els Pets, La Gossa Sorda i Sanjosex. Està previst que comenci cap a les set i que s’allargui fins a la mitjanit. A part de mantenir l’ambient festiu, els concerts serviran perquè la ciutat es buidi esglaonadament.

Corals

A més dels castellers i els concerts previstos, l’ANC s’ha posat en contacte amb les prop de 1.200 corals que hi ha a Catalunya per demanar la seva col·laboració en la V. L’objectiu és formar un gran cor que es faci sentir al llarg dels 11 quilòmetres cantant Els segadors i El cant de la senyera, entre altres cançons.

Castellers

L’Assemblea ha fet una crida a tot el món casteller per aconseguir fer encara més impactant la V. L’objectiu és que quan tot el traçat estigui ple s’aixequin castells simultàniament a la majoria de les cruïlles del recorregut. De fet, els castellers ja van fer una acció conjunta al mes de juny en diferents països d’Europa.