L’aerolínia asiàtica que no aixeca cap

BarcelonaEl 2014 serà l’ annus horribilis per a Malaysia Airlines. Dos accidents en poc més de quatre mesos que han situat la companyia sota el microscopi del món, enmig de teories conspiratives i del pes de la mala sort. El 8 de març, el seu MH370, amb 277 passatgers a bord, va desaparèixer dels radars i va deixar amb l’ai al cor les famílies dels viatgers i de la tripulació, i el seriós dubte instal·lat en les autoritats civils, militars i aèries de què o com tot un Boeing 777 pot esvair-se sense deixar cap rastre. Encara busquen l’aparell, després de mesos de cerca erràtica per les paradisíaques aigües de l’oceà Índic. No hi ha pistes.

La misteriosa desaparició d’aquell triple 7 malaisi, només dues hores després d’enlairar-se de l’aeroport de Pequín, va estar envoltada de teories tan diverses com infructuoses per arribar a una conclusió si abans no es troben les restes de l’aparell. Des de l’impacte d’un míssil a un segrest, passant per la voluntat d’un dels pilots de fer desaparèixer l’aparell. Han passat 130 dies des de llavors i la investigació encara està oberta.

El director polèmic

Les famílies i els sindicats demanen la dimissió de Jauhari

Ahmad Jauhari Yahya és el director d’aquesta companyia i ningú no voldria estar en la seva pell en aquests moments. Les famílies dels passatgers, donats per morts fa mesos, i els sindicats de l’empresa han intentat sense èxit que presentés la dimissió. Per uns perquè simbolitza la inoperància i la mala gestió d’un dels grans misteris de l’aviació comercial i, pels altres, perquè personifica l’enfonsament d’una companyia que a l’octubre complirà 77 anys, un bon número per a la simbologia religiosa, però és evident que no per a Malaysia Airlines.

Jauhari va ser l’encarregat d’admetre que hi havia poques possibilitats de trobar l’aparell, recuperar els cossos perquè els familiars de les víctimes poguessin consolar-se amb un funeral o trobar una explicació raonable.

Mala imatge

Crítiques per la mala gestió i desatenció als afectats

El responsable de l’aerolínia fins i tot va sortir davant de l’opinió pública per demanar a les famílies xineses -dos terços dels passatgers eren d’aquesta nacionalitat- que esperessin notícies a casa seva, ja que Malaysia Airlines no es podia fer càrrec de les despeses d’hotel. Les imatges de pares, germans o parelles plorant desconsoladament pels desapareguts van aparèixer a totes les televisions del món. El prestigi de la companyia havia tocat fons, a nivell planetari. I això que fins a aquell moment s’havia fet un lloc al top ten de les millors companyies aèries del món.

Amb tot l’allau de crítiques, Jauhari s’ha fet el sord i no ha fet ni l’intent de dimitir. I els números tampoc no l’acompanyen. L’enuig dels sindicats dels treballadors és majúscul i acusen el director general de ser el culpable del nefast balanç econòmic de l’empresa per una gestió més que discutible.

Números vermells

El balanç econòmic de la companyia s’enfonsa

Durant el primer trimestre del 2014 les pèrdues de la companyia van augmentar en un 59%, fins a arribar als 38 milions d’euros. Però el pitjor, diuen els analistes, encara ha d’arribar perquè tampoc hi ajuda gens l’increment sostingut del preu del querosè. La desaparició de l’avió al mes de març va fer que molts s’ho pensessin dos cops abans de fer la reserva en aquesta companyia. Les xifres no enganyen: en les setmanes posteriors a la misteriosa desaparició es van anul·lar fins al 60% dels vols ja contractats. El futur no pot ser més negre per a l’aerolínia i l’avió abatut d’ahir, un altre Boeing 777, procedent d’Amsterdam i amb destinació al quarter general de Malaysia Airlines a Kuala Lumpur, serà un altre gran obstacle per a la carrera de Jauhari.

No obstant, el director general ha tret pit de la situació passada i fa uns mesos s’atrevia a deixar anar: “l’MH370 ha tret el millor del nostre equip de Malaysia Airlines per continuar units per fer front a la crisi. Aprofitarem aquest esperit per lluitar pel nostre futur”.

Un altre Boeing 777

En el lloc més inadequat, en el pitjor moment

Jauhari poc podia imaginar-se llavors que el malson podia fer-se encara més gran tan sols uns mesos després. No hi ha confirmació oficial de qui va abatre ahir a primera hora de la tarda l’avió, però sí, arran de la confirmació del Pentàgon, que va ser víctima del llançament d’un míssil: tot sembla indicar que un cúmul de circumstàncies van possibilitar que el projectil el fes caure des dels 10.000 metres.

Què hi feia un avió comercial sobrevolant un territori immers en una guerra des de fa mesos i on han caigut altres avions -militars- abatuts? Les autoritats aèries no havien advertit del risc de fer servir aquella ruta tradicional, així que el pilot malaisi va volar per on sempre, amb la mala sort que es va interposar en el trajecte d’un míssil que va confondre la nau amb l’objectiu real.

En tot cas, el nou incident només pot alimentar la imatge de l’infortuni d’una marca que no aconsegueix aixecar el cap. El llast dels últims mesos pesa massa.