Juliane Schnitzer “Crec que avui en dia ser adult és més difícil”
“Em dic Juliane Schnitzer. Vaig néixer el 12 de febrer del 1989 a Berlín-Zehlendorf, una zona burgesa al sud-oest de la ciutat. Després de completar la llicenciatura a Bremen, torno a viure a Berlín, al barri de Wedding, i faig el màster de geografia de la gran ciutat a la Universitat Humboldt. Pel que fa a la meva educació, els meus pares van estar sempre molt a sobre meu i dels meus tres germans per transmetre’ns bons valors. Tots quatre vam anar a clubs esportius i vam tocar instruments musicals. Ens van donar molta confiança i molta llibertat. No crec, però, que avui en dia hi hagi diferències en l’educació si els pares són de l’Est o l’Oest.
”Amb 25 anys encara depenc financerament dels meus pares i durant els meus estudis això no canviarà. Crec que avui en dia és més difícil ser adult. Hi ha tantes possibilitats, tantes sortides diferents d’estudis, d’especialitzacions, de cursos a l’estranger! Intento fer tantes coses com pugui amb l’esperança de no perdre’m res i, esclar, és difícil consolidar-se en aquestes situacions. A la meva edat la meva mare ja treballava com a fisioterapeuta i el meu pare estava en època d’exàmens.
”En la nostra societat vivim amb tant d’estrès que ens oblidem de reflexionar sobre el passat, si bé a Berlín ens veiem confrontats permanentment amb la història de la RDA. Per exemple, jo cada dia vaig amb la bici per on hi havia el Mur. També hi ha un gran nombre de mitjans per aprofundir en la informació sobre aquest tema, però diria que la caiguda del Mur no té cap paper en la nostra generació. És cert que el tema es tracta a l’escola, però en el nivell superior el punt principal és la Segona Guerra Mundial, i fins a la caiguda del Mur poques vegades s’hi aprofundeix. Amb la família, però, hem parlat sovint sobre la divisió alemanya. El meu avi va fugir de Magdeburg cap a l’Oest.
Sense unitat econòmica
”Avui en dia és totalment irrellevant on hem crescut o d’on són els nostres pares. Est i oest, com nord i sud, ara són només divisions geogràfiques, tot i que em puc imaginar que algú que hagi crescut a la RDA potser ho entén d’una manera diferent. Tot i això, hi ha discrepàncies entre l’est d’Alemanya i l’oest, en relació amb el nivell d’educació i dels salaris, i no s’ha creat cap unitat econòmica al país. Cal apuntar que a Alemanya existeix la compensació pressupostària interterritorial amb l’objectiu d’equilibrar raonablement les diferents forces financeres dels estats federals. Els estats que donen són al sud d’Alemanya, mentre que els que reben són al centre i al nord del país.
”M’agradaria que no hi hagués tantes discrepàncies entre els estats federals. I el que voldria per a Alemanya personalment és que hi hagués més habitatges assequibles, que també te’ls poguessis permetre com a estudiant”.