Joc d’interessos catalans a Santa Fe

Rosario (Argentina)El crupier del Casino de Santa Fe (Argentina) reparteix la tercera carta i al meu company de viatge, un català, li surt un blackjack. “Enhorabona. En el seu cas, no paga la banca: paga l’ambaixada!”, diu el crupier. No és cap mostra d’humor absurd: el principal accionista del casino és el Grup Peralada i la justícia investiga si Jordi Pujol Ferrusola en va ser un dels socis. El fill gran de l’expresident Jordi Pujol hauria invertit, suposadament, més de 9 milions d’euros a la província de Santa Fe procedents de paradisos fiscals. Tot plegat va aflorar l’any 2013 amb la denúncia de la seva exparella María Victoria Álvarez i amb l’entrevista que el diari El Mundo va fer al soci de Pujol Ferrusola, Gustavo Shanahan.

Shanahan és un empresari immobiliari de la ciutat de Rosario conegut per inversions de risc i empreses fallides. Les primeres informacions sobre la relació entre Pujol i Shanahan van aparèixer a l’Argentina el 2009, quan Terminal Puerto Rosario (TPR) va sol·licitar la suspensió de pagaments per un deute inesperat de 9 milions d’euros. TPR és la concessionària que gestiona la terminal de càrrega fluvial de la ciutat. Shanahan en va ser president. Pujol Ferrusola participava a TPR amb un 30% de les accions i hi va invertir 9 milions d’euros, segons Shanahan. Pujol va aliar-se a TPR amb un grup d’inversors tarragonins encapçalats des del 2002 per l’expresident del Port de Tarragona Lluís Badia. Però va sortir de l’accionariat de TPR el 2013, segons el diari de Rosario El Litoral. L’Oficina Antifrau va detallar al jutge Pablo Ruz que Pujol Ferrusola podria haver ingressat 15,2 milions d’euros per aquesta operació.

L’Ente Administrador de Puerto Rosario (Enapro) evita respondre a preguntes sobre els anys de concessió Shanahan-Pujol. El port ocupa 65 hectàrees cimentades de la riba del riu Paraná. Tres grans vaixells de càrrega feinegen als molls reservats per als països veïns o per a les operadores privades. De fons, riu endins, altres bots naveguen cap al Brasil i l’Uruguai, o cap a l’Atlàntic. Les instal·lacions del port mostren un aspecte envellit. Enreixats i vigilats, hi ha els solars pendents de ser ocupats per a una propera ampliació. A les declaracions més recents del president d’Enapro, Ángel Elías, sobre l’època de TPR amb Shanahan i Pujol, ara fa un any, assegurava que “Rosario s’ha reconciliat amb el seu port després de moments complexos, carregats de tensió”.

Un admirador decebut

El port de Rosario dóna feina a mil persones. És un dels grans generadors de treball de Santa Fe. Marcelo Tezker va intentar que el contractessin el 2013. Tezker, transportista, recorda que el va entrevistar un empleat català. Amb família a Tarragona, Tezker es declara admirador de l’expresident Pujol: “Em vaig endur una gran decepció quan va confessar els diners a Andorra”, diu.

El tàndem Pujol i Shanahan també va participar en el Casino de Santa Fe, capital de la província, i en el del petit municipi agrícola de Melincué, segons Shanahan i segons els indicis que va recollir l’Oficina Antifrau a través d’Álvarez. Els dos centres de joc van acompanyats d’un hotel i centres de conferències. El Casino de Santa Fe és el més gran: 3.500 metres quadrats, 600 màquines escurabutxaques i 36 taules de joc. Al costat hi ha un hotel de vuit plantes sobre l’estructura d’unes sitges de l’antic port. El Grup Peralada, presidit per Artur Suqué, va establir relacions amb Shanahan i Pujol Ferrusola per guanyar el 2006 les llicències dels dos casinos. Un portaveu de Peralada assegura que “aquestes dades són falses” i que el Grup Peralada no ha tingut cap tracte ni amb Shanahan ni amb Pujol Ferrusola. Tot i això, el jutge Ruz va sol·licitar al juny a Inverama -filial de Peralada- que aporti tota la informació possible sobre un contracte firmat amb una empresa de Pujol Ferrusola precisament el 2006.

Inversió milionària per un casino

L’últim dilluns d’agost el Casino de Santa Fe és ple de clients. “L’oferta d’oci de la ciutat és limitada”, explica un empleat. A l’entrada del Casino de Santa Fe, però també al de Melincué, hi ha un cartell del govern de la província en què s’ofereixen programes de salut per combatre l’addicció al joc. Trenta quilòmetres abans d’arribar a Melincué, Esther Belinciotto, propietària d’una benzinera juntament amb el seu marit, em dóna la benvinguda preguntant-me si vaig a “jugar uns numerets”. Dóna per fet que vaig al casino. “Tothom hi va. No hi ha res més per fer. Jo hi vaig cada setmana”.

Melincué és un poble agrícola de 2.500 habitants amb una centenària tradició com a destí de repòs pel balneari que es va construir a les aigües del seu llac. La inversió compromesa el 2006 per obrir el Casino de Melincué va ser de 10 milions de dòlars i, en el cas del de Santa Fe, de 29 milions. Pujol Ferrusola i Shanahan van acabar sortint del negoci el 2006, segons el mateix Shanahan, per un conflicte amb Suqué i l’altre accionista de referència, l’argentina Boldt. En una convocatòria del 2007 de la junta d’accionistes de l’empresa Rosaricasinos, de la qual Shanahan era president, apareixen Inverama i Boldt com a societats demandades.

Les connexions en el negoci del joc entre l’Argentina i Catalunya

La família Suqué Mateu, del Grup Peralada, està sòlidament lligada amb Ángel Tabanelli, propietari de Boldt, l’empresa de joc més gran de l’Argentina. Gràcies a aquesta relació han quallat els dos casinos de Peralada a la província de Santa Fe. El 2011 i el 2012 Peralada i Boldt van inaugurar dos casinos a l’Uruguai. L’última aventura de Peralada i Boldt és la construcció en marxa d’un casino a Xile. Artur Suqué va ser protagonista de l’actualitat informativa de la dècada dels anys 90 pel cas Casinos, de presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), un afer, no obstant, que va acabar sent arxivat l’any 1997. La relació de Suqué amb l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol es remunta als anys d’infància, quan van ser companys d’estudis al Col·legi Alemany. Jordi Pujol va realitzar tres visites a l’Argentina durant la dècada de presidència argentina de Carlos Menem (1989-1999). Shanahan assegura que va conèixer Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit, en les trobades d’aquest amb el seu pare i Menem. Precisament, el 1997 Jordi Pujol va ser criticat per ERC pel fet que anés acompanyat en viatge oficial a l’Argentina i Xile pels seus fills Marta i Pere.