Ireneusz Pawel Karolewski: "Europa és molt pragmàtica, arribat el cas acceptaria un nou estat català"
Al politòleg Ireneusz Pawel Karolewski (Varsòvia, 1971), docent a les universitats de Wroclaw i Potsdam, no li semblaria cap disbarat la incorporació d'un estat català a la Unió Europea (UE). En una visita a Barcelona, convidat pel Goethe-Institut per participar en un col·loqui sobre democràcies europees, aquest especialista en polítiques d'identitat i nacionalismes desdramatitza una eventual secessió de Catalunya.
A Catalunya i Escòcia s'han engegat processos per intentar assolir un estat propi. ¿S'imagina una Europa amb noves fronteres?
Ho veig possible. En les últimes dècades han nascut nous països a Europa, i alguns no hauríem pensat mai que podrien ser independents, com Montenegro i Kosovo.
¿Els exemples balcànics poden servir de model per al cas català?
No. Als Balcans s'han desenvolupat processos molt sagnants, seguint l'esquema clàssic dels segles XIX i XX, quan la gent anava a la guerra per assolir la independència. Però avui dia no em puc imaginar que això es repeteixi a l'interior de la Unió Europea, possiblement assistirem a un nou patró d'independències postmodernes, que no implicarà conseqüències greus.
¿La independència de Catalunya podria incomodar Europa?
No ho crec, una Catalunya independent no introduiria controls fronterers, perquè segurament seguiria formant part de l'espai Schengen, seguiria pertanyent a la Unió Europea i al mercat comú. Està del tot integrada a les estructures europees, no li caldria cap transició. Per tant, no s'haurien de témer efectes negatius. Ni tan sols obligaria a variar gaire el repartiment de quotes de poder a Brussel·les, perquè no seria un país gran, no canviaria gaire el sistema de presa de decisions. Realment, no entenc que hi hagi gent que tingui por d'aquest escenari.
Però el govern espanyol insisteix que Catalunya quedaria fora de les estructures europees.
No hi estic d'acord. Això és el que diu Madrid, potser per espantar els secessionistes. No hi ha precedents comparables, però estic convençut que, arribat el cas, la UE acceptaria que Catalunya mantingués la seva pertinença al club comunitari, per una qüestió normativa i també per pur pragmatisme. Fins i tot el govern espanyol entendria que és millor que Catalunya segueixi formant part de la UE. L'economia catalana i l'espanyola estan molt interconnectades i no seria bo per a elles bastir noves barreres.
¿En algunes capitals europees pot haver-hi la temptació de fer costat a Madrid i oposar-se al reconeixement d'un estat català?
Ni París ni Berlín tindrien gaire marge de maniobra en aquest cas. En els últims temps no treballen amb gaire visió estratègica. Moltes de les decisions que es prenen són ad hoc , sense una mirada llarga. Així s'està veient en la gestió de la crisi de l'euro. És molt probable que un procés de secessió a Escòcia o Catalunya fos abordat amb aquest mateix enfocament, i dubto que hi pugui haver una altra resposta que l'acceptació de la nova realitat.
¿Països com França, amb altres reivindicacions sobiranistes dins el seu territori, no hi posaran tots els obstacles possibles?
Què podria fer França, per exemple, per impedir una separació entre Catalunya i Espanya? ¿Sancions econòmiques? Seria del tot intolerable. Vetar l'adhesió catalana a la UE? No ho crec. Catalunya ja en forma part i per expulsar-la és possible que calgués fins i tot la unanimitat de tots els estats membres. Europa és molt pragmàtica. Hi hauria una negociació específica per trobar-hi una solució concreta. No puc concebre que Catalunya, avui territori comunitari de ple dret, es posi a negociar el seu hipotètic reingrés en els mateixos termes que ho estan fent Sèrbia o Montenegro.
¿Entén la negativa de Mariano Rajoy a seguir l'exemple de David Cameron i no permetre un referèndum a Catalunya?
Si s'organitza correctament, si hi ha una campanya en què s'informi àmpliament sobre què pot implicar el resultat i si la gent pot votar lliurement, jo no tindria por d'un referèndum, tot i que aquest tipus de consulta té un risc: que no en surtin majories clares en un sentit o en un altre i això faci que s'acabi enquistant el problema.
Cameron es planteja satisfer els euroescèptics que també demanen un referèndum. ¿S'imagina una UE sense el Regne Unit?
Dubto que passi. Abans es trencarien els tories. Una separació perjudicaria sobretot els britànics. Els arguments dels euroescèptics són molt populistes.