La jutge investiga l'ocultació de proves dels mossos

Barcelona.Només quatre dies després de la primera compareixença oficial per defensar la presumpció d'innocència dels mossos que van actuar en el cas Raval, ahir el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va haver de tornar a sortir a donar explicacions. "No disposàvem de tota la informació", va admetre, després de conèixer la imputació dels vuit agents i, ara sí, anunciar que quedaven apartats de manera cautelar de les seves funcions al cos. L'arriscada estratègia del departament, que -malgrat els vídeos sobre la detenció, l'informe de la Policia Nacional i la declaració dels testimonis- va concloure que, de moment, no es podia considerar que hi hagués mala praxi en la detenció de l'empresari Juan Andrés Benítez, ha situat Interior en un escenari complicat.

La jutge que investiga el cas de la mort de Benítez el 5 d'octubre, Eva Moltó, va determinar ahir la imputació dels vuit agents que van participar en la seva detenció i, a més, va retirar la del veí amb qui l'empresari s'havia barallat minuts abans, l'únic imputat a la causa fins ahir. Estreny el cercle, doncs, al voltant dels agents, a qui imputa no només per delictes contra la vida, la integritat física i la integritat moral, sinó també per coaccions i obstrucció a la justícia per, suposadament, haver obligat almenys una veïna a esborrar la seva gravació sobre la detenció. El mateix Espadaler va reconèixer ahir que es tracta de "delictes greus" que mereixen una actuació contundent. Tot i així, va recordar que una imputació "no és una sentència" i que també "és una garantia judicial per als agents".

"Érem molt conscients que la jutge tenia més informació que nosaltres", va repetir ahir diverses vegades Espadaler. No obstant això, la jutge basa principalment la seva interlocutòria en els vídeos -públics des de fa setmanes- i en la declaració dels veïns. "Com molts ciutadans, he tingut l'oportunitat de contemplar les imatges dels fets i observar com una sèrie d'agents estan a sobre d'una persona, propinant-li alguns d'ells cops de puny i de peu", diu la titular del jutjat d'instrucció 20 de Barcelona. "Igualment -continua- hem escoltat els esgarrifosos laments i gemecs, aparentment agònics, del senyor Benítez, que, segons manifestacions de diversos testimonis, van anar decreixent en intensitat fins a desaparèixer del tot, mentre continuaven les agressions una vegada cessaven els crits". Els fets que "reflecteixen" les imatges han estat corroborats, segons la jutge, per diversos testimonis, que han declarat en seu judicial "de manera serena, versemblant, rotunda i sense el mínim senyal d'animadversió cap als agents".

L'abast dels cops a Benítez

Aquests veïns, a més, van assegurar que Benítez no tenia cap ferida visible abans de la detenció, a excepció "d'un petit fil de sang al nas i una mica en un dit", fruit de la baralla anterior amb un veí -que va ser el detonant de l'actuació policial a la zona-. "Això ens porta a concloure que, fins i tot en el cas que Benítez hagués patit alguna ferida, seria de tan escassa entitat que hauria precisat exclusivament una primera assistència facultativa per a la seva curació", detalla la jutge en la seva interlocutòria.

Tampoc es pot obviar, recorda, les conclusions dels metges forenses, que, en un dictamen provisional, qualifiquen la mort de l'empresari com a "violenta" i estableixen com a causes de la mort "els múltiples traumatismes sobre la regió craniofacial". Aquest últim aspecte és precisament en el que es van centrar dijous tant el conseller Espadaler com el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Tots dos van insistir que els cops dels agents havien estat al tronc i que "la línia vermella que no es pot creuar és colpejar al cap mentre es redueix una persona". Anaven més enllà i reptaven la Policia Nacional ha demostrar les conclusions del seu informe -on s'exposava que almenys dos mossos van clavar amb "impuls" cinc cops de puny al cap i tres puntades de peu a l'empresari-, que, segons ells, eren "errònies". "No devia ser un informe tan dolent, en vista de la decisió judicial", va dir ahir el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, en un acte a Barcelona. Va aprofitar també per qualificar com a "error" el pronunciament de dijous d'Espadaler.

Ahir, el conseller no va voler entrar a valorar si existia o no mala praxi en la detenció, però va assegurar que el departament estava sent "coherent" perquè dijous passat ja va dir que actuaria amb contundència si el cas així ho exigia.

Els vuit agents, que han quedat suspesos de feina i sou base i han perdut la seva condició de policies de manera cautelar, declararan el 13 de novembre davant de la jutge. Tot i que ja ha passat pràcticament un mes des de la mort de Benítez, aquests mossos no només no han declarat en seu judicial sinó que tampoc han estat interrogats per Afers Interns de la policia catalana, que va obrir la seva pròpia investigació. Interior s'escuda en un mandat de la jutge, on entregava la investigació a la Policia Nacional i demanava a Interior "abstenir-se de practicar qualsevol diligència d'investigació".

Vídeos i bassal de sang

En la seva interlocutòria, la jutge també apunta una possible ocultació de proves per part dels agents implicats, basant-se en dos fets: les suposades coaccions a una veïna per obligar-la a esborrar el vídeo que havia gravat de la detenció -una testimoni que encara no ha pogut ser interrogada perquè està fora del país- i el presumpte intent d'un mosso de fer "desaparèixer" el bassal de sang que havia quedat després de retirar el cos de Benítez. "La primera d'aquestes conductes, si s'hagués produït, al marge de poder ser considerada com una conducta encaminada a la destrucció de proves d'uns fets presumptament delictius, podria ser un delicte de coaccions i obstrucció a la justícia, mentre que la segona es podria integrar en aquest últim il·lícit penal", diu l'escrit. De fet, diversos testimonis haurien coincidit a declarar que un agent hauria estat tirant aigua d'una ampolla al bassal de sang per esborrar el rastre.

Amb el cas Ester Quintana encara obert -Interior va haver de modificar diverses vegades la versió oficial dels fets-, el pas en fals de la conselleria dijous passat ha donat més arguments als grups de l'oposició, que qüestionen el paper de la cúpula dels Mossos i demanen la dimissió del seu director, Manel Prat.

Retirada la imputació al veí per legítima defensa

El Yazid A. era fins ahir al matí l'únic imputat del cas Raval. El seu nom va aparèixer des del primer dia: és el veí amb qui l'empresari mort, Juan Andrés Benítez, es va barallar abans que arribés la policia. Segons la seva versió, corroborada per alguns veïns, estava desant la compra quan, alertat pel seu fill, d'onze anys, va baixar al carrer, on es va trobar Benítez -que pensava que la família li havia robat el gos- colpejant els vidres del seu cotxe, on encara hi havia la seva dona. El Yazid A. va declarar com a imputat el 18 d'octubre davant la jutge, però no va quedar clar quin delicte se li atribuïa. De fet, va abandonar el jutjat en llibertat i sense cap mesura cautelar. Ahir la jutge va arxivar el cas contra ell, en considerar que només havia actuat en legítima defensa i que, a més, les ferides que va provocar a la víctima haurien requerit només una primera assistència facultativa. El Yazid A. ha estat una figura clau en el cas, ja que, en un primer moment, els Mossos d'Esquadra van assegurar que Benítez tenia moltes ferides anteriors provocades per la baralla, una versió que els testimonis van contradir. De fet, quan els agents van arribar al lloc dels fets la baralla ja havia acabat -El Yazid A. havia marxat- i Benítez estava fumant-se un cigarret.