Els interessos del deute ofeguen l'Estat

MADRID.El cost del finançament s'està convertint en un malson per al govern espanyol, fins al punt que ha duplicat la seva previsió de despesa en interessos del deute públic per a aquest any. Al març l'executiu de Mariano Rajoy va anunciar que els pressupostos de l'Estat destinaven 29.246 milions d'euros al pagament d'interessos el 2012 -de manera que es convertien en la despesa més gran dels comptes públics- basant-se en el pronòstic que el deute a deu anys tindria un tipus d'interès mitjà del 5,4%. La realitat, però, ha estat una altra, amb una escalada imparable de la prima de risc -que ha arribat a augmentar 370 punts del març al juliol- i de la rendibilitat que demanen els inversos per prestar diners a Espanya. Quatre mesos després el govern ha rectificat i ha apujat la seva estimació en un punt, fins a un tipus del 6,4%, segons el pla pressupostari que acaba d'enviar a la Comissió Europea. Alhora, ha fet el mateix per als pròxims dos anys: per al 2013 pronostica una rendibilitat del 5% (superior al 4,7% anterior) i per al 2014 del 4,5% (abans era del 4,2%).

Fins ara només se sabia que l'Estat havia incrementat en 9.114 milions la seva previsió de despesa en interessos per al 2013, segons va anunciar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a finals de juliol. És a dir, que gastaria un total de 38.360 milions. Fonts d'Hisenda han explicat a l'ARA que aquests 9.114 milions de sobrecost tenen com a referència les tres dècimes d'augment de la rendibilitat prevista per al 2013 (del 4,7% al 5%). Això significa que l'ampliació en un punt (del 5,4% al 6,4%) del tipus d'aquest any podria arribar a costar a l'Estat uns 30.000 milions addicionals. És a dir, que el govern duplicaria la seva previsió inicial -difosa al març- de 29.246 milions per pagar el cost del deute fins a uns 59.000 milions, l'equivalent gairebé a sis punts del PIB. Les mateixes fonts del ministeri que dirigeix Montoro han declinat donar la xifra concreta de la nova estimació, però han assegurat que és correcte prendre com a referència el cost de les tres dècimes d'increment de l'interès previst per al 2013.

Cal tenir en compte, però, que aquests 59.000 milions no deixen de ser una previsió, és a dir, un càlcul intern del govern, molt vinculat a l'evolució del mercat de deute en les pròximes setmanes. Un factor determinant serà si finalment Rajoy demana al fons de rescat europeu que compri deute espanyol i si, llavors, el Banc Central Europeu (BCE) fa el mateix. També hi incidirà si Espanya pot fer servir part dels 100.000 milions del rescat europeu a la banca per comprar deute. Teòricament, la compra massiva de bons reduiria de cop els elevats interessos que demanen actualment els inversors, perquè augmentaria la demanda i frenaria els atacs dels especuladors.

Nova estratègia del BCE

El setmanari alemany Der Spiegel publicava ahir que el BCE estudia establir un llindar màxim als interessos que paguen alguns països per finançar-se i crear una mena de mecanisme d'intervenció automàtic: compraria bons quan aquests llindars se sobrepassessin, per espantar els especuladors. Però el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, va reiterar la seva negativa a la compra de bons per part de l'organisme.

Tot i així, els analistes donen per fet que Madrid pagarà més pels interessos del deute del que pronosticava a començaments d'any, quan es basava, de fet, en el mateix tipus del 2011 i superava només en 2.000 milions l'estimació del govern socialista. A més, el nou càlcul d'una rendibilitat a deu anys del 6,4% per a aquest 2012 podria quedar curt si s'agafen com a referència les últimes subhastes del Tresor o la situació de la prima de risc. En l'última subhasta, el 2 d'agost, el Tresor va col·locar bons a deu anys a un interès del 6,70%, la rendibilitat més elevada per a aquest termini des del novembre, quan va haver de pagar un 7,09%. Al mercat secundari la prima de risc -el diferencial entre l'interès del bo espanyol i l'alemany a deu anys- fa dies que està en descens i divendres va tancar en 494 punts, amb un interès del 6,4%, precisament la nova estimació d'Hisenda. Malgrat la millora, fa només tres setmanes la rendibilitat es va situar en un alarmant 7,5%.

Els experts incideixen en la importància de no equivocar-se en els càlculs del cost del deute, perquè part de l'estalvi previst amb les retallades se'l mengen els interessos i, per tant, cal fer nous ajustos per reduir el dèficit del 8,9% del 2011 al 6,3% acordat per a aquest any. "És una roda sense fi", assegura Núria Álvarez, analista de Renta 4. "Des del març els interessos han crescut un 5,5%. Mentre no se solucioni la crisi del deute no es relaxarà la pressió sobre Espanya i Itàlia", afegeix. En termes molt similars s'expressa José Ramon Pin Arboledas, professor de l'escola de negocis Iese: "Per més que s'ajusti, el que s'estalvia se'n va a l'increment dels interessos del deute". La gran incògnita és d'on traurà l'Estat els diners per pagar més rendibilitat de la prevista, que demanen els inversos, i si implicarà més retallades. Una opció -insuficient- seria utilitzar el punt extra de dèficit -uns 10.700 milions- atorgat per Brussel·les per al 2012 i que s'ha quedat l'Estat.

Tot i així, l'acadèmic es mostra més optimista que el govern i considera que la previsió de 29.246 milions en despesa d'interessos feta al març no arribarà a duplicar-se i creixerà en uns 15.000 milions aquest any. En canvi, per al 2013 pronostica el mateix increment de 15.000 milions.

L'augment continu del deute

Si l'Estat acaba pagant aquest any 59.000 milions en interessos del deute haurà gairebé quadruplicat el que l'executiu del PSOE va pagar el 2007. Des d'aleshores la xifra ha crescut en paral·lel al pes del deute. Madrid preveia que aquest any passés del 68,5% del PIB del 2011 al 79,8%, encara per sota de la mitjana del 90,4% de la zona euro. Però si Espanya fa servir els 100.000 milions del rescat bancari el deute seria del 89%.

Una situació que esquitxa de ple el Tresor, que també ha de pagar les amortitzacions del deute. Actualment afronta uns venciments de 57.800 milions, que representen el 38,5% del total de l'any, és a dir, que ja ha fet bona part dels deures. De fet, només hauria d'emetre 43.000 milions fins a finals d'any per complir amb els venciments. Però cal sumar-hi els 38.000 milions per finançar el dèficit previst, de manera que calen emissions de 81.000 milions, segons el ministeri d'Economia.

A l'espera del que acabi gastant l'Estat en deute el 2012, l'any que ve també es presenta complicat, ja que els venciments de deute viu són superiors als d'enguany. A més, segons els càlculs de Citibank, Espanya i Itàlia requereixen uns 700.000 milions per a les seves necessitats de refinançament en els pròxims dos anys. Els dos fons de rescat europeus podrien proporcionar-ne la meitat, però la incògnita és si el BCE estaria disposat a comprar-ne la resta. Tot sembla indicar que la resolució dels problemes del deute està lluny de produir-se. El malson de Rajoy continua.