La igualtat es queda a mig camí

Es manté la precarietat del treball femení

La dona pateix una doble discriminació laboral, amb menys retribució en totes les categories professionals i en la dificultat d’accés als millors llocs de feina i sou. Tenen menys contractes estables que ells i, fins i tot amb nivells educatius semblants, tenen sous inferiors. A més, la bretxa salarial entre homes i dones s’ha agreujat amb la crisi. Ells cobren un 19,8% més que elles. El sou brut anual mitjà d’un home és de 28.025 euros, mentre que el de la dona és de 20.799 euros, segons l’Idescat. “La històrica precarietat i temporalitat del treball femení es manté”, diu Cristina Brullet, professora de sociologia de la UAB. Aquestes diferències salarials s’atribueixen a raons socioculturals. “El paper de la dona en el mercat de treball ha estat històricament subsidiari perquè hi hem entrat més tard”, destaca Maria Àngels Valls, de l’Institut d’Estudis Laborals d’Esade. Les polítiques d’igualtat en el món laboral han permès reduir algunes diferències, però la crisi “està frenant-ho”, alerta Brullet. “Més que avançar, les dones resisteixen”, afegeix.

Un 60% dels llicenciats a Europa són dones

Tot i que no es materialitzi en la vida laboral, el 60% dels llicenciats europeus són dones. De fet, l’augment de la seva presència a les universitats ha provocat que es feminitzin estudis que tradicionalment sempre han estat masculins, com la medicina. Un 68% dels alumnes de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona són noies. El 55% dels metges especialistes de l’Institut Català de la Salut (ICS) també són dones quan el 1959 el percentatge a tot l’Estat era d’un 7%. Hi ha estudis, però, que encara es resisteixen a la presència de les dones, com les enginyeries. Només un 26% de l’alumnat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la que imparteix més graus i màsters d’aquesta branca, són noies, segons dades del curs 2012-2013. És el mateix percentatge que el 2010-2011 i el 2011-2012. En estudis de secundària també s’imposa el sexe femení. Un 83% de les europees tenen aquest títol per un 77% dels homes. A Catalunya la diferència entre sexes encara és més gran, un 72% de les dones tenen secundària per un 58% dels homes.

Poca visibilitat en càrrecs directius

Les diferències entre homes i dones es fan més evidents en els càrrecs directius. Els homes directius guanyen un 18,6% més que les dones directives. “Hi ha plena presència de la dona en la formació d’alt nivell, però, per contra, té una escassa presència i visibilitat en els llocs de responsabilitat”, diu Maria Àngels Valls. El motiu? “Els estudis indiquen que els hi agradaria, però que les circumstàncies personals no els ho permeten”, afegeix Valls. Les empreses, explica aquesta acadèmica, funcionen amb patrons i formes de fer “molt masculines”, com ara horaris poc flexibles, exigència de disponibilitat absoluta i agendes amb reunions al vespre, per exemple. “Les dones es veuen obligades, per no perdre la qualitat de vida del grup familiar, a no entrar en determinades dinàmiques laborals. En alguns casos són elles a qui no els interessa perquè consideren que els rebaixa la qualitat de vida”, indica Cristina Brullet. Tenen altres interessos. Però aquesta renúncia no es fa en “absoluta llibertat”, sinó perquè està “muntat així l’horari laboral”, afegeix aquesta sociòloga.

Avenços en el lideratge social i polític

Els canvis que ha patit la societat en els últims cinc anys, provocats sobretot per la crisi econòmica, han fet que les dones hagin decidit posar-se al capdavant d’entitats d’àmbits social o polític que lluitin per donar resposta a problemes reals. És el cas d’Ada Colau, amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), de Carme Forcadell amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i de la monja Teresa Forcades, impulsora de Procés Constituent a Catalunya. “És fruit del caràcter que està assumint la nova manera de fer política, en què l’objectiu és resoldre els problemes que sorgeixen dia a dia”, explica Garcés. A aquesta voluntat de canvi, s’hi ha de sumar que les dones han donat una resposta “ràpida i correcta”. Per Enguix, aquesta inclusió del sexe femení és “normal” perquè més de la meitat de la població són dones. “Buscar una explicació seria discriminatori”, deixa clar. De fet, els mateixos homes prefereixen que les dones assumeixin aquest paper de lideratge. Un 68% dels treballadors de més de 35 anys volen que el seu cap sigui una dona.

La maternitat condiciona la carrera laboral

La maternitat, coincideixen els experts, és un dels elements de discriminació de la dona en el món laboral. És el moment en què la carrera professional corre el risc de frenar-se. “Hi ha clarament un abans i un després i la legislació ha de protegir la maternitat. Per a una empresa ha de ser tan rellevant ser pare com ser mare”, indica Valls, que està a favor de la política de quotes. Tot i que entre les generacions més joves hi ha més disposició a repartir-se la cura dels fills, els indicadors mostren que la dedicació és asimètrica. Si algú ha de reduir la jornada, acostuma a ser ella. La jornada parcial és gairebé testimonial en els homes. “Fins i tot treballant les mateixes hores, la dona tendeix a arribar abans a casa perquè s’organitzen el temps laboral per dedicar més temps a la cura de la llar i la família”, sosté Brullet. Elles són les que més pateixen la “tensió” entre ser bona professional i bona mare. Només un 22% de les empreses tenen mesures per conciliar la vida laboral i familiar. La solució passa per potenciar-les, però perquè se’n beneficiïn tant homes com dones.

La llei de l’avortament, regressió de drets

La reforma de l’avortament que vol impulsar el Partit Popular s’ha convertit en l’exemple més paradigmàtic de la regressió de drets que ha patit la dona des de l’època del franquisme. La nova llei pren a la dona el dret a decidir sobre el seu propi cos i trasllada la decisió als metges. “Estem en un país de contrareforma en què un sector ideològic i polític vol eliminar les conquestes aconseguides pel feminisme en les últimes cinc dècades”, lamenta la filòsofa Marina Garcés. L’actual conjuntura econòmica també ha frenat les polítiques socials a favor de la igualtat de gènere, com ara serveis dirigits a dones que han patit agressions i programes formatius, que s’havien impulsat en plena bonança econòmica. Malgrat l’esforç fet en aquesta etapa per l’administració i la xarxa associativa, no s’aconsegueix reduir la xifra de víctimes de violència de gènere. Des del gener ja han perdut la vida en crims masclistes 14 dones i una nena de 8 anys. Són set víctimes més que en el mateix període del 2013. De fet, les dades s’igualen a les que es van registrar el 2008.

Més pes en les tasques domèstiques

Tot i que des del 2003 s’ha reduït en 44 minuts la diferència de temps diari destinat a les tasques de casa i família entre homes i dones, elles continuen dedicant el doble de temps en aquest àmbit (4 h 14 min) que ells (2 h 35 min). Segons la filòsofa i professora de la Universitat de Saragossa Marina Garcés, el discurs que les tasques domèstiques s’han de repartir està assumit socialment. “Ara bé, les xifres demostren que la realitat és molt diferent”, puntualitza. En les úniques tasques que els homes destinen més temps que les dones són en la construcció o reparacions domèstiques i en el manteniment del jardí i la cura dels animals. Les dones, en canvi, continuen portant el pes d’activitats com cuinar, la cura dels fills o els avis, comprar i rentar i planxar la roba. L’experta en antropologia dels gèneres i de les sexualitats i professora dels estudis d’arts i humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Begonya Enguix, afirma que el canvi ja ha començat, tot i que alerta que aconseguir la igualtat serà lent. “Venim d’un generació en què els homes no feien res a casa”.

Els adolescents reprodueixen rols masclistes

Estereotips sexistes considerats caducs “estan presents de manera subtil en la vida quotidiana dels joves i els condiciona la manera d’actuar”, alerta l’estudi “Prevenció de la violència de gènere en l’adolescència”. Encara hi ha actituds que s’accepten en les relacions de parella, com ara la gelosia, la dependència, la protecció i la possessió, i tenen l’origen en la desigualtat entre homes i dones. Es repeteixen rols que poden desembocar en violència. L’any passat, de les 15.081 denúncies per violència de gènere que van rebre els Mossos d’Esquadra, 416 van ser de noies joves. Una plaga agreujada per les noves tecnologies. “Els adolescents tenen menys eines per fer front a les representacions de les relacions home-dona i les noves tecnologies visibilitzen comportaments que abans també hi eren”, explica Brullet. Destaca que la igualtat no està, “ni de lluny”, aconseguida. “Cal seguir-hi treballant i mantenir-se alerta”. “L’equilibri de rols és molt lent i el relat que ja no cal fer-hi res perquè la igualtat ja està assolida, no és gens convenient”, avisa Valls.