Identificat i detingut pel color de la pell

BarcelonaPasseig de Sant Joan de Barcelona. Ara fa un any. Un noi d’origen pakistanès de 21 anys, veí de Santa Coloma de Gramenet i que respon a les inicials Z.M., es disposa a fer una fotografia a un amic que el visita. L’escena sembla innocent. Els amics conversen mentre un cotxe de la Policia Nacional ja els ha vist. Desconeixedors dels esdeveniments que se succeiran, decideixen aixecar-se del banc i anar a menjar alguna cosa. La patrulla dóna la volta i s’atura davant seu: el noi que serà interrogat és de pell bruna, tot i que parla un català immaculat, fruit d’haver estat a escolaritzat a Catalunya des dels 14 anys. El policia li demana que s’identifiqui. El noi té els papers en regla. Està tranquil. Està molest.

Comença una conversa que complirà tots els cànons d’una pràctica policial discriminatòria. “Per què m’identifiquen?”, pregunta el noi. “Home, a un alemany segur que no l’identificaré”, respon l’agent de la Policia Nacional. “Sí, és per ser negre”, admet. “No abusis de l’autoritat”, replica el noi d’origen pakistanès. El policia surt del cotxe, li etziba una bufetada i el deté. Camí de la comissaria, l’agent qualifica el noi de “mono” i l’amenaça d’intercedir en la renovació dels seus papers, desconeixent que la situació legal de la víctima no corre perill, s’ha beneficiat del reagrupament familiar. Després de notificar la detenció a comissaria, els policies deixen en llibertat el noi a la Zona Franca. La primera decisió de Z.M. és denunciar el que ha patit als Mossos d’Esquadra. A la comissaria no hi troba complicitat. L’endemà continua el periple a la Ciutat de la Justícia. L’escolten, tramiten la denúncia i li recomanen que contacti amb SOS Racisme. Ha iniciat la lluita.

Els condicionants del cas de Z.M. faciliten la denúncia, la primera acció legal feta a l’Estat en els últims 22 anys contra les identificacions per perfil ètnic. El jove té permís de residència de llarga durada, compta amb testimonis de la detenció -executada per la sospita que estava de manera il·legal al país- i el policia va admetre en el diàleg amb el noi que l’estava identificant pel color de la pell. Amb l’ajuda de les entitats SOS Racisme i Open Society Justice Initiative, el procés ha desembocat en una reclamació administrativa davant del ministeri de l’Interior per violació del principi de no discriminació previst a la Constitució espanyola i en nombrosos tractats internacionals ratificats per l’Estat. A banda de la via administrativa, iniciada a l’abril, la víctima ha obert un procediment penal, amb una denúncia per detenció i agressió dels policies. Els agents implicats declararan dimarts.

Z.M. encara recorda el que li van dir a la Ciutat de la Justícia després de formalitzar la denúncia: “La persona que va obrir l’expedient em comentar: «Perdona, no et pensis que tots som iguals»”. El noi, que va arribar a Catalunya amb la seva mare, dues germanes i un germà per retrobar-se amb el seu pare -que hi treballava des de l’any 2000-, lamenta la manera com es van vulnerar els seus drets. “Des dels 14 anys que sóc aquí, em sento català, segurament conec la història d’aquest país millor que el policia que em va detenir, i em trobo amb això. En el país que hem de construir no hi poden tenir cabuda aquests comportaments -exposa Z.M.-. I crec que lluitant podem canviar algunes coses”, afegeix.

La solució dels formularis

Les organitzacions que han assessorat el noi de Santa Coloma de Gramenet apunten que el govern espanyol té a l’abast mesures per evitar les identificacions per perfil ètnic. Són accions que ja han estat recomanades per la Defensora del Poble i el Relator Especial sobre Racisme de l’ONU, i entre les quals figuren la prohibició expressa del perfil ètnic en la normativa i la introducció legal del concepte de sospita raonable, l’ús de formularis que registrin les identificacions policials -que els agents haurien d’omplir amb els motius del control- i la formació dels policies en matèria de drets humans.

A l’Estat hi ha experiències d’èxit. És significatiu el cas de la Policia Local de Fuenlabrada, que ha introduït els formularis d’identificació en l’actuació dels agents, de manera que els policies han de deixar constància dels motius del control, les dades de la persona identificada i el resultat d’aquesta acció, a banda de facilitar informació als ciutadans dels seus drets i de les vies de denúncia. Fuenlabrada ho va aplicar sota l’aixopluc del projecte STEPSS (Strategies for Effective Police Stop and Search) i ha tingut continuïtat, amb resultats sorprenents. “Abans fèiem unes 8.000 identificacions anuals. Des que vam introduir els formularis per justificar les identificacions, la xifra s’ha reduït a la meitat. I hem aconseguit un nivell d’eficàcia altíssim. Ara tres de cada deu persones que hem identificat havien comès alguna infracció. Són xifres més bones que les que obté Scotland Yard”, subratlla José Francisco Cano de la Vega, cap de la Policia Local de Fuenlabrada.

“És una paradoxa que no s’apliquin els formularis. Són extensibles a qualsevol servei policial. A Fuenlabrada reduïm cada any els índexs de criminalitat”, diu Cano de la Vega, president de la Unió Nacional de Caps i Directius de Policia Local (Unijepol) i portaveu de la Plataforma per la Gestió Policial de la Diversitat, una xarxa de col·laboració entre caps policials i organitzacions civils en defensa d’aquestes bones pràctiques. “El concepte de sospita raonable s’hauria de poder introduir a la llei de seguretat ciutadana. És responsabilitat dels poders públics que la policia actuï amb legitimitat”, afegeix el cap policial.

“La nova llei de seguretat ciutadana és una oportunitat històrica per limitar els poders de la policia per actuar de manera discriminatòria”, explica Cristina de la Serna, advocada especialitzada en protecció de drets humans i col·laboradora a l’Estat d’Open Society Justice Initiative. L’únic moviment del govern del PP per revertir les identificacions per perfil ètnic ha estat l’aprovació, a l’inici de la legislatura, d’una circular de la direcció general de la Policia que instava els agents a evitar “actuacions massives o indiscriminades basades únicament en criteris ètnics”. La circular, però, continua sent insuficient.

Rosalind Williams, la primera denúncia a l’Estat per perfil ètnic

Rosalind Williams és una ciutadana espanyola d’origen afroamericà -nascuda a Nova Orleans i resident a Madrid- que va protagonitzar la primera acció legal per denunciar una identificació per perfil ètnic. A Williams la policia li va demanar la documentació en una estació de tren el desembre del 1992 pel simple fet de ser negra. Sorpresa per haver estat l’única persona identificada, va reclamar els motius a la policia i l’agent li va respondre que tenia l’obligació de controlar les “persones de color”. Després d’un llarg procediment judicial, Williams va interposar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. El tribunal va rebutjar-lo i va argumentar que “determinades característiques físiques o ètniques” poden servir per exercir controls migratoris sense que sigui una pràctica discriminatòria. El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va pronunciar-se el 2009 a favor de Williams -17 anys després dels fets- i va condemnar l’estat espanyol per una violació de l’article 26 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Però el govern espanyol no ha pres les mesures per evitar aquestes pràctiques.