Un 'annus horribilis' permanent
A Madrid s'apunta a la regència de Felip VI i la renúncia als drets dinàstics de Cristina de Borbó
MadridLa Zarzuela pensava que el pas del 2013 al 2014 no era un simple canvi d'any, era un canvi de cicle, però la realitat és caparruda i ha fet que aquests primers dies del nou exercici accentuïn l'agonia monàrquica que va començar amb la imputació del gendre del rei, Iñaki Urdangarin, el desembre del 2011. Res feia presagiar que les coses poguessin anar a pitjor, però aquesta setmana la salut de Joan Carles I per poder exercir el regnat amb normalitat torna a estar qüestionada i la infanta Cristina està imputada. La majoria dels experts monàrquics creuen que la casa reial ja no pot fer més experiments amb gasosa i ha d'actuar si no vol desaparèixer. La recepta als mals que pateix la Corona passa per la regència d'un futur Felip VI i la renúncia als drets dinàstics de Cristina de Borbó.
Aquest diumenge el rei va complir 76 anys. Dies abans de la celebració La Zarzuela va orquestrar una estratègia per fer revifar la imatge de Joan Carles amb un reportatge a la revista Hola en el qual, a base de Photoshop, rejovenien el rei creant un miratge sobre la força del monarca per encarar el 2014 després de passar pel taller on s'havia sotmès a la tercera operació en un any. Dilluns, dia de la Pasqua Militar, era la gran posada en escena. Totes les esperances sobre la seva millora es van diluir quan es va constatar que tenia dificultats per llegir el discurs que portava escrit. La Zarzuela es va afanyar a atribuir els titubejos del rei a la falta d'il·luminació de la sala i als nervis del cap d'estat per voler-ho fer més be que en altres ocasions, però el mal ja estava fet i ahir, quan les portades dels diaris monàrquics qüestionaven la salut del monarca, va arribar la gran estocada: la imputació de la seva filla. Tot quatre dies després que el cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno, supliqués en una entrevista a TVE que es tanqués el "martiri" de la instrucció del cas.
El catedràtic de dret constitucional de la UNED, Antonio Torres del Moral, també autor d'El príncipe de Asturias. Su estatuto jurídico, creu que ha arribat el moment que els Borbons facin passos contundents perquè la monarquia "no es basa en un principi democràtic racional", sinó en un "comportament exemplar". "L'actuació de la família reial ha de ser impol·luta", per la qual cosa, Torres del Moral considera que la infanta ha de renunciar als seus drets dinàstics. Creu que és una qüestió de "lleialtat" i "bon servei" a la Corona a la qual pertany.
L'abdicació, possible solució
Davant la falsa creença que els reis espanyols han acabat el seu regnat en el llit de mort, els historiadors recorden que tres monarques van abdicar -Carles I, Felip V i Carles IV- i el 2013 ho van fer els reis d'Holanda i Bèlgica, a més del papa Benet XVI. Així que destaquen que si Joan Carles optés per aquesta via no trauria rellevància al seu regnat. A més dels antecedents espanyols, consideren que és adaptar les regles de la reialesa als temps actuals, en què l'esperança de vida és molt superior a la de temps passats.
Torres del Moral apunta una altra sortida "menys traumàtica" a tenir en compte que preveu l'actual carta magna. L'article 59.2 parla de la possibilitat d'una "inhabilitació" del rei que es traduiria en una regència temporal -o no- que ostentaria el seu fill proclamat com a Felip VI. Per arribar a aquest punt s'hauria d'impulsar una llei orgànica que ho permeti i, prèviament, el president del govern espanyol, juntament amb el cap de l'oposició, haurien de persuadir el rei perquè ho accepti, apunta el catedràtic amb una gran dosi de realisme.
Un periodista especialitzat en la família reial assegura que la Zarzuela "està descol·locada". "És incapaç de resoldre políticament la crisi que pateix i fa una errada comunicativa darrere l'altra. No pot donar una imatge del rei falsejada a la principal revista del cor i menys qüestionar la tasca de la justícia", adverteix. I conclou: "La foto de la infanta Cristina a la porta dels jutjats, sigui o no condemnada, pot ser la sentència de mort de la monarquia si no hi posen remei abans".
El rei no vol Gibraltar per no perdre Ceuta
Joan Carles I "en realitat" no vol recuperar la sobirania sobre Gibraltar per por que el Marroc reclami els territoris espanyols al nord d'Àfrica. El rotatiu britànic The Telegraph publica aquesta setmana una sèrie de documents desclassificats de la dècada de 1980 del govern del Regne Unit que revelen que el rei d'Espanya va admetre en privat al llavors ambaixador britànic a Madrid, Sir Richard Parsons, que "no era de l'interès d'Espanya recuperar Gibraltar en un futur pròxim", davant el temor que el rei marroquí reivindiqués Ceuta i Melilla.