Els historiadors suspenen el 'professor' Wert

BarcelonaEntre els historiadors, la crítica és unànime. La versió de la història que pretén transmetre a les noves generacions l'últim esborrany del decret que desenvolupa els continguts curriculars de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) del ministre José Ignacio Wert és "esbiaixada" i "anacrònica". La proposta obvia capítols tan importants com el moviment obrer. La dictadura, segons el text, va ser força plàcida. I Espanya ja existia a la prehistòria. A l'historiador Borja de Riquer, li recorda la història que s'aprenia als anys 50 del segle XX: "És un retorn a la historiografia tradicional, quan s'havien de memoritzar un munt de dades i no es donava importància a la comprensió. Sembla que l'hagi fet algú que no ha impartit mai classe", assegura.

Una dictadura plàcida

No es menciona ni la repressió ni la falta de llibertat

A Catalunya hi ha més de 200 fosses comunes i milers de morts sense identificar. Al conjunt d'Espanya, després de la victòria dels sublevats, es van executar prop de 20.000 republicans. Més de mig milió de refugiats van haver d'exiliar-se i molts van morir de malalties contretes als camps de concentració de França. Milers de refugiats van morir als camps de treball nazi. Però tot això no apareix en els continguts curriculars que proposa la Lomce. "A segon de batxillerat dediquen tot un capítol a la dictadura franquista, però la paraula repressió no surt per enlloc. Tampoc l'absència de llibertat. Ni l'exili. Es parla dels aspectes econòmics, socials i culturals de la dictadura, però no dels polítics", resumeix Riquer.

"S'inclou el genocidi jueu a l'expedient escolar, però sense fer cap referència als altres col·lectius víctimes del nazisme: socialistes, comunistes, homosexuals, gitanos... És greu, tenint en compte que 10.000 espanyols van morir als camps nazis", afegeix Aragoneses.

Una Espanya mil·lenària

Ni l'Estat es va unificar al segle XV ni existia a la prehistòria

"Falten visions perifèriques sobre el procés de construcció de l'Estat. Hi ha un punt de vista, el que defensa que hi ha una tendència mil·lenària respecte a la unificació d'Espanya que passaria per la unió dinàstica, la unificació borbònica i la construcció de l'estat liberal. Sembla que es vol subratllar l'existència d'un destí manifest tendent a la unificació d'Espanya", diu el mateix Aragoneses. Els historiadors no només critiquen la falta de pluralitat, sinó també un cert esbiaixament sobre l'origen de l'estat espanyol. Segons la versió de la història de Wert, Espanya neix amb la unió dinàstica al segle XV quan la historiografia moderna considera que l'estat apareix al XIX. "Abans no es pot parlar ni d'Estat ni de nacions", afegeix Aragoneses.

Però és que la cosa va més enrere. En els continguts curriculars de la nova llei es parla ja d'Espanya en la prehistòria: "És d'un anacronisme brutal, perquè Espanya no existia aleshores. En tot cas, potser s'hauria d'utilitzar el terme península Ibèrica ", afirma l'historiador Jordi Casassas. "Es parla dels regnes cristians, però no es menciona la Corona d'Aragó ni tampoc la seva expansió mediterrània. Es parteix del concepte que el centre determina la dinàmica de la resta", diu Casassas. Tampoc, esclar, no apareix la Mancomunitat de Catalunya.

Ni rastre dels obrers

Es parla molt poc de les revolucions socials

A principis del segle XIX les condicions dels treballadors fabrils eren terribles: jornades de més de 16 hores, càstigs corporals i sancions econòmiques, acomiadaments freqüents i inexistència de pensions per malaltia o atur; i falta de drets. Els infants també feien llargues jornades i pocs anaven a l'escola. A la Lomce de Wert, però, les condicions dels treballadors, tot el que va aconseguir el moviment obrer al llarg dels segles XIX i XX, i les grans revolucions socials que es van produir amb la industrialització tenen molt poca presència. "Destaca l'absència o poca presència del moviment obrer, clau en l'evolució de la societat i de l'Estat contemporanis. Es presenta com una història no dialèctica", opina Aragoneses.

"Aquesta llei fa inútil el mestre. No li deixa cap iniciativa. És un disbarat absolut. Tampoc deixa cap possibilitat perquè l'alumne pugui raonar res. L'únic que proposa és empassar-se un munt de dades, com quan ens havíem d'aprendre la llista dels reis visigots", resumeix l'historiador Josep Fontana. La majoria d'historiadors coincideixen: la Lomce és inaplicable.